Citius, altius, fortius. La clàssica de primavera a Taradell
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 100.08 mi
- Elevation gain
- 8,383 ft
- Technical difficulty
- Difficult
- Elevation loss
- 8,383 ft
- Max elevation
- 3,370 ft
- TrailRank
- 55
- Min elevation
- 1,297 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 9 hours
- Coordinates
- 6668
- Uploaded
- April 12, 2014
- Recorded
- April 2014
near Taradell, Catalunya (España)
Viewed 1193 times, downloaded 2 times
Trail photos
Itinerary description
La ruta és un continuu puja-baixa amb emboscades, ports explosius, camins de carro asfaltats, de terra, encimentats, via verda i algun corriol. Fins i tot he tocat fang! I he travessat algun bassal.
Rutòmetre: Taradell - Tram de Torrellebreta - Tona - Tram de l'Ajuda - Centelles - Tram del Congost - Sant Martí de Centelles - Aiguafreda - El Muntanyà - Seva - Tram de Sant Jaume de Viladrover - Els Hostalets de Balenyà - L'Ajuda - Puigsagordi - Sant Cugat de Gavadons - Collsuspina - Coll de la Pollosa - Tram de el Múnter - Coll de Malla - Sant Vicenç de Malla - Volta Malla - La Guixa - Puig de la Ventallola - Muntanyola - El Cel · El Purgatori · L'Infern - Vic - Serra-de-senferm - Via verda de Vic - Roda de Ter - Tavèrnoles - Folgueroles - Sant Julià de Vilatorta - Vilalleons - Puig-l'agulla - Collada de Mansa - Taradell.
Aquí una petita modificació: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12724964
Waypoints
Mountain pass
0 ft
Coll de Malla
Més que Coll, en podríem dir Collet. Les fotos són de la plana, no del Coll.
Mountain pass
0 ft
Collada de Mansa
Coneguda localment com la Collada, depenent de la vessant (asfaltada) se'n pot dir del Vilar o de Mansa. Aquí l'he fet per el camí de carro de Puig-l'agulla.
Mountain pass
0 ft
El Muntanyà
Un port curt però explosiu. On podem trobar percentatges de dos dígits.
Risk
0 ft
El Purgatori · El Cel · L'infern
Sempre m'ha fet gràcia que a Ponent de Vic podem trobar de costat aquestes tres masies, no costa gaire de veure una relació, la que queda més alta és El Cel, la que queda més ensotada és l'infern i la que està al mig el Purgatori.
Religious site
0 ft
Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda
Als afores dels Hostalets de Balenyà, el Santuari de la Verge de l'Ajuda va ser en temps antics el nucli del municipi. Es creu que l'església ja devia estar edificada a finals del segle IX quan es va restaurar la diòcesi de Vic després de la reconquesta portada a terme per Guifré el Pilós i probablement es va començar a construir a partir de l'inici del segle VI. El nom de Santuari de la Verge de l'Ajuda és el nom que se li dóna actualment, ja que el nom original era Sant Fructuós de Balenyà. L'edifici es va consagrar l'any 1083. Molts fets han ocorregut durant la història com per exemple que els francesos destruïssin l'antiga imatge de la Verge o el canvi de nom. Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (s. XII) o Verge de la Bona Sort (s. XVII). El nom actual prové del segle XVIII quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d'una epidèmia de pesta. Actualment al Santuari s'hi diu missa setmanalment i és freqüent trobar-hi de visita bastants feligresos.
Bridge
0 ft
Pont de l'horta de Can Detes
Més que pont una passarel·la ben feta. Ara ja estem a l'anella verda de Vic.
Bridge
0 ft
Pont d'en Bruguer
Pont d'en Bruguer és un pont medieval de Vic sobre el riu Gurri i que facilitava el pas al camí ral de Vic a Folgueroles i a un ample sector de les Guilleries. Està format per cinc arcs i prop de quaranta metres de llargada.[1] La seva construcció va iniciar-se el 1384 però, per diferents vicissituds històriques, no es va concloure fins al 1434. El volum de pas per aquest pont és marginal des de la creació de nous traçats de carreteres. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per decret publicat al DOGC el 02-12-1983
Summit
0 ft
Puigsagordi
Pujada encimentada dura amb rampes de dos dígits que ens recompensarà amb les vistes de la plana.
Religious site
0 ft
Sant Cugat de Gavadons
El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l'església, s'hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb voltes de creueria amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i claus treballades.
Religious site
0 ft
Sant Esteve de Múnter
L'església parroquial de Sant Esteve, en part romànica (s XII), és esmentada ja el 929. Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l'antic castell de Múnter, esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que al s XIII passà a les mans dels Brull, i al XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat (creats comtes de Múnter el 1698). El 1840 fou annexat al municipi de Muntanyola.
Religious site
0 ft
Sant Vicenç de Malla
Es nomena com església parroquial l'any 1052 i anys més tard rep una donació important per la seva reconstrucció. El bisbe de Vic, Ramon Xetmar, va consagrar un altar dedicat a Santa Maria al 1191. Al segle XIV va ser transformada, obrint als murs laterals unes capelles dedicades a sant Pere, sant Feliu i sant Joan. A principis del segle XX es va canviar l'orientació de l'església, col·locant una porta en el lloc que es trobava l'absis principal. Finalment, en una restauració feta per la Diputació de Barcelona en els anys 1983-1984, es va intentar recuperar l'antic aspecte que tenia abans del canvi de l'orientació.
Religious site
0 ft
Santuari de Puig-l'agulla
A les portes de les Guilleries, a 789 metres d'alçada, es troba el Santuari de Puig-l'Aagulla, centre de peregrinació i devoció mariana durant molts segles. Dins l'edifici barroc neoclàssic de finals del segle XVIII s’hi troba la Verge de Vilalleons amb antics retaules de gran valor. Un bon punt de trobada que gaudeix d'àmplies vistes a la Plana de Vic.
Religious site
0 ft
Sant Jaume de Viladrover
Es devia construir poc abans del 1131 quan surt ben documentada, com a sufragània de Sant Martí del Brull. Conserva la nau romànica i un esvelt campanar també romànic sobre la volta i el mur de ponent. Entre el 1916 i el 1920 es va allargar la nau per llevant i es va construir un absis neoromànic d’una gran perfecció que molts creuen que és una peça original o d’època romànica.
Religious site
0 ft
Muntanyola · Sant Quirze i Santa Julita
L’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, es troba a 807 m . d’altitud, dalt de la serra, però abocada a la vall interior del seu terme. Aquesta església ja existia el 938, i fou renovada i consagrada de nou el 1177. L’església actual fou totalment reconstruïda el 1727, sense que s’endevini cap element visible de l’església anterior; hi té adossada la rectoria, un gran casal. És un edifici barroc que conserva íntegra la col·lecció dels seus retaules, dels tallers Ral i Gros de Vic, i també el retaule major, fet per ometre italià, Lorenzo Mercantil, el 1809.
Religious site
0 ft
Santa Maria de Vilalleons
Situada al nucli de Vilalleons, dins el municipi de St. Julià de Vilatorta, l'església de Sta. Maria ja consta com a parròquia l'any 1007. Dins les llistes parroquials del bisbat de Vic de 1025 i 1050 hi està inscrita amb el nom de "Villa Leonis". L’església primitiva va ser substituïda per la romànica, que, amb poques modificacions, ha arribat fins a l’actualitat. És possible que aquest edifici es consagrés el 1083 pel Bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, però l’acta que es conserva presenta tantes incongruències i anacronismes que cal pensar que es tracta d’un document fals. Santa Maria de Vilalleons és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals i capçada per un absis semicircular. Aquest està decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions i finestres segues, entre lesenes, i un altre fris de dents de serra, situat sota la barbacana de lloses de pedra. El cantó de ponent va ser alterat, poc després de la construcció de l’església, amb l’erecció d’un cos d’edifici que allargava la nau i construïa un campanar de torre, perfectament diferenciat exteriorment dels murs de la nau original. La portalada romànica, al mateix mur oest, va substituir ja al s.XII al portal original, obert al mur sud. Durant el s.XIII es va afegir un atri a l’edifici romànic que, amb tota seguretat, va provocar la destrucció d’aquesta portalada, de la qual encara en queden restes d’arquivoltes que van ser aprofitades posteriorment com a ressalt de la rosassa. El 1530 es van construir dues capelles de característiques gòtiques, que possiblement substituïen les dues absidioles de l’edifici romànic dedicades a St. Salvador i a St. Miquel. A finals del mateix s.XVI es va construir damunt de l’absis un comunidor de planta quadrada i de dos pisos d’alçada, el qual dóna una silueta característica a l’església.
Religious site
0 ft
El pedró de Mossèn Cinto · Folgueroles
Aquesta plaça, abans més petita i anomenada plaça de l’Església, conté el monument a Verdaguer erigit l’any 1908 -sis anys després de la seva mort- com un homenatge de Catalunya i dels Països Catalans al poeta. És obra de l’arquitecte Josep M. Pericas i la pedra és de Folgueroles, pagada per la gent del poble i treballada de franc pels picapedrers. L’efígie del poeta és coronada per un pinacle amb les figures religioses que més estimà, Sant Francesc, el Sagrat Cor, Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, i la Verge de Montserrat, patrona de Catalunya. La gent l’anomena “pedró de mossèn Cinto” i ocupa el lloc on ell d’infant va jugar i de jove va ballar, com explica en els seus escrits autobiogràfics.
You can add a comment or review this trail
Comments