Cornellà de Llobregat - Mirador del semàfor

Port de Barcelona

El Port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer que el podem trobar al costat de la muntanya de Montjuïc. El port de Barcelona es té una gran importància, ja que és la principal infraestructura de transport i serveis de Catalunya. A part que el port sigui molt important per a Catalunya per les mercaderies que porten també són molt importants per a moltes empreses, perquè els productes són enviats a altres continents i viceversa. El port va néixer a la vegada que Barcelona. Hi podem trobar 35 terminals que estan organitzades per categories, és a dir, per exemple 5 terminals per mercaderies per automòbils, 1 per fruita... En el port hi podem veure el pont vell, que antigament era una zona dedicada al comerç i a pesca, però per als jocs olímpics de 1992 es va transformar en un espai cívic. El port vell també funciona com a un port esportiu, hi podrem trobar el real club nàutic de Barcelona el real club marítim de Barcelona i la Marina port vell per a iots de luxe.

Aeroport de Barcelona

L'aeroport de Barcelona, anomenat el Prat Josep Tarradelles, es troba a 12 kilòmetres al sud-est de Barcelona, a 6 metres sobre el nivell del mar. És el segon aeroport més gran d'Espanya, després de l'aeroport de Madrid-Barajas. Fa pocs anys aquest aeroport abans es deia el Prat i el van canviar a Josep Tarradelles per a un homenatge a un polític català. L'aeroport compta amb dos terminals diferents, la T1 i la T2, també amb tres zones de despegatge i aterratge. Les Terminals de l'aeroport es connecten entre si a través de passarel·les, concentrant-ne la primera els vols de companyies estrangeres, mentre que la Terminal B acull companyies nacionals. Abans era un aeròdrom, però en 1916 va anant canviant. En l'aeroport també hi podrem veure la torre de control, que és la base perquè l'aeroport funcioni, ja que les persones que estan allà, controlen tots els avions que estan al seu entorn, els avions que surten que venen... els pilots es comuniquen amb ells per donar-lis informació d'on han de despegar o aterrar o en cas d'emergència d'algun avió ells són els que s'ocupen, tenen un gran paper en l'aeroport.

Mirador del Semàfor

Aquest lloc es del S.XIX, i es feia servir per controlar el trànsit marítim. Es comunicava amb banderes i més tard amb un telègraf òptic amb els vaixells i el castell de Montjuïc per avisar d'accidents i naufragis. El 1910 s'utilitza també com a habitatge dels oficials dels Carabiners. Avui dia serveix com a mirador de la platja, ja que aquesta platja està tancada al públic. Per accedir-hi els visitants han de pujar una rampa que es va construir a tres metres per sobre del nivell del mar per evitar que les marees l’afectessin.

Sant Joan Despí

Sant Joan Despí és un municipi dins de la comarca del Baix Llobregat. A Sant Joan Despí hi ha nombrosos edificis modernistes aixecats a principi del segle xx, entre els quals destaquen dues obres, la torre de la Creu, projectada el 1913 i més coneguda com a "torre dels Ous" per les cúpules ovoides que la coronen i can Negre, que és una antiga masia reformada. Actualment Sant Joan d'Espí està formada per 4 barris diferents. Aquest municipi ha sigut poblat fa mil·lennis, es poden trobar restes de cabanes i tombes neolítiques. En l'època ibèrica es va convertir en uns dels corredors naturals de comunicació de la costa i la zona portuària de l'estuari del Llobregat amb l'interior de Catalunya. Els primers poblats es van situar per la muntanya de Penya Moro. Una dada interessant sobre aquest municipi és que per aquests aficionats del futbol és la ciutat esportiva del Barça, i és on entrenen cada dia els jugadors del Barça, també es pot trobar TV3 que és una cadena molt important de la televisió.

Estany Magarola

L'estany de la Magarola és una petita llacuna litoral de 3,2 ha situada prop de l'edifici del Semàfor a la zona del delta del Llobregat. Juntament amb l'estany de la Ricarda i la llacuna del Remolar, formaven una de les antigues desembocadures del riu Llobregat. Actualment, en aquest espai s'hi concentra una elevada diversitat de comunitats vegetals, que en el cas de l'estany de la Magarola és especialment representativa de les zones humides. S'hi poden veure nombroses espècies d'ocells, com ànecs, fotges o gavines. La zona forma part de la reserva natural parcial de la Ricarda-Ca l'Arana i de la seva zona de protecció.

Antiga caserna dels carrabiners

Aquest lloc és de l'any 1844. La seva construcció va ser promoguda pel Cos de carrabiners Reals per reprimir el contraban, especialment de tabac, i vigilar la costa. Van participar en el rescat de vaixells i després d'avions. Es coneix que molts van patir paludisme, transmès pels mosquits que hi havia als espais inundats propers. Avui dia trobem les restes de la caserna, que es va mantenir per protegir amb les parets la platja natural tancada al públic. També, gràcies a aquestes restes, les aus de la zona hi troben aliment i refugi. L'edifici està situat en un entorn de vegetació de maresma, amb zones inundables. La tranquil·litat de la platja on s'ubica permet que diverses espècies d'aus, com el corriol patinegre, la gavina d'Audouin i l'àliga pescadora, trobin aliment i, en el primer cas, s'hi reprodueixin.

Higuera

La figuera és un arbre de port petit que requereix poques cures i atencions i que a finals d'estiu ens regala els seus fruits dolços: les figues. Us expliquem les seves principals característiques. S'assembla molt a un arbust, tot i que pot arribar fins als deu metres d'alçada. Les seves fulles llargues i profundament lobulades fan que la figuera destaqui entre el munt. La figuera és realment resistent tant a les altes com a les baixes temperatures i aguanta molt bé la sequera. No obstant això, la humitat excessiva i les fortes pluges poden perjudicar la qualitat de les figues. De vegades, es pot veure afectada per les gelades tardanes de primavera. Les primeres figues apareixen a principis de primavera en forma de petits brots rodons i es van inflant a mesura que passa la primavera i l'estiu.

Mirador de la bunyola i platja ca l’Arana

MIRADOR DE LA BUNYOLA: Aquest mirador s'ha fet per poder veure els avions, és una petita torre si puges a dalt de tot podràs gaudir d'unes bones vistes cap a l'aeroport, i com els avions passin tan a prop d'aquest lloc, ho podràs veure molt bé. El mirador substitueix el mirador dels avions, un lloc encara més a prop de l'aeroport just a la costa de la pista de terratge i hi ha llocs per poder tombar-te i que els avions passin per sobre teu a pocs metres teu. PLATJA CA L'ARANA: Aquesta platja té un gran valor ecològic, està situada a la desembocadura del riu Llobregat. Compte amb dos miradors i restes d'antigues instal·lacions militars. No disposa de serveis, però a la veïna platja de Can Camins hi ha dutxes i guinguetes. És una àrea protegida per l'alt valor ecològic que presenta la zona del Delta del Llobregat. Al costat de la platja hi ha espais d'especial interès com l'estany de la Ricarda, l'estany de la Magarola, la desembocadura de la Bunyola i els aiguamolls i les zones de dunes de Ca l'Arana. Disposa de dos miradors, el del Semàfor i la torreta Mira Mare, i als voltants es troben les restes d'una antiga caserna militar, la Caserna dels Carrabiners.

Matabou

És un arbust mediterrani. És un dels pocs arbusts de la família de les umbel·líferes. El matabou és un arbust perennifoli, anual, d'1 a 3 metres d'altura, amb les branques erectes i amb abundants fulles. Les fulles són alternes, oblongues, atenuades a la base, amb un marge hialí de 0,3-0,4 mm d'amplada, coriàcies i lluents, verdes per l'anvers i grises pel revers. Floreix del juny a l'agost, amb una flor groga i petita. És un arbust típic de la regió mediterrània. Sovint dominant al mantell marginal de l'alzinar, difós per acció humana en alzinars aclarits o afectats per incendis. Habita també a les màquies, pinedes, a repeus de paret, cingleres i a torrenteres, a gran part de les terres peninsulars. És una planta característica de l'alzinar amb marfull a la terra baixa, principalment en terrenys calcaris, i a la garriga.

Ginesta

Ve de la família Fabaceae. És un arbust dret, espinós, de fins a 2 m d'alçada. Fulles escasses, simples, alternes, llampines pel feix i sedoses pel revers. Flors geminades o en farcellets de 3 o més, rarament solitàries, a l'extrem de brots laterals o sobre les espines; es produeixen en gran nombre. Floreix de gener a juliol segons la localitat i l'any; el fruit és un llegum allargat, llum, molt comprimit de 15 a 40 mm, amb 2 a 7 llavors que es marquen a l'exterior. Habita als pisos inferior i montà, en vessants secs i assolellats amb poca o cap coberta arbòria, com garrigues i clarianes d'alzinars, formant matolls que poden ser gairebé monoespecífics a les zones més degradades.

Plataner comú

És un arbre caducifoli , corpulent i de capçada ampla que pot arribar fins als 40 metres, encara que els plataners de la Davesa de Girona poden arribar als 56 metres. Té un tronc dret, cilíndric i una escorça prima i grisa verda que cau periòdicament en forma de plaques irregulars. Els seus fruits són petits, nombrosos i s'agrupen de dos en dos, tenen forma de pilotes (4 centímetres de diàmetre), i deixen anar les llavors en desfer-se. Floreixen a principis de la primavera. Les flors tenen un penducle llarg i no són gens vistoses. El plataner pot arribar a viure alguns segles.

Romaní

És una planta arbustiva, perenne, que pot aconseguir una altura de tres metres. La tija és molt ramificada amb arrels molt profundes i resistentment ancorades al terreny. Les fulles són petites, sense pecíol, d'un bonic color verd fosc sobre la fulla i verd clar el revés, denses, lineals i molt abundants en les branques i riques en glàndules d'essències. Les flors es reuneixen en grups que creixen des de la tija, de color blau-violeta i presents gairebé tot l'any. El romaní és una planta que vol el sol, la calor i l'aire, per tant, són plantes que han de ser conreades a l'exterior. Com a característica aquesta planta s'utilitza com a gastronomia, s'utilitza per donar sabor a diferents tipus de plats i per decorar, fins i tot per fer infusions. També és una planta farmacològica, olis essencials, àcids, alcohol...

Punt molt bo per veure avións

Heura

Ve de la família Araliaceae. Planta enfiladissa, perenne i faneròfita, té branques estèrils i altres reproductives. Les branques estèrils poden ser rectes o serpentejants. Les fulles són alternes, coriàcies i brillants. Concretament, les fulles de les branques estèrils tenen de 3 a 5 lòbuls; estan separades per entrenusos; el limbe és de color verd intens o obscur, amb nervis verds o blancs, lleugerament prominents, i peciolades. Per altra banda, les fulles de les branques fèrtils no tenen lòbuls, són el·líptiques o ovades. Les flors estan organitzades en grups de 12 a 20 i es troben disposades en umbel·les. Els pètals són deltoides, d'un verd groguenc. Cobreix el sòl dels boscos ombrívols i s'enfila per les roques i pels troncs en llocs no exposats a la insolació directa, de la plana mediterrània a l'estatge muntanyenc.

Tomatera

Pertany a diverses espècies botàniques, encara que la més cultivada a tot el món, es tracta d'una planta tipus perenne. La tija del tomàquet és de color verd, vellós, de gruix entre 2 i 4 cm, més ample a la base. Les flors de la tomaquera són de color groc, amb cinc o més sèpals, cinc pètals i cinc o sis estams. El seu fruit és el tomàquet, el color del fruit immadur és verd mentre que en madurar es torna vermell, rosat, groc, ataronjat, morat, marró, amb diferents tonalitats, etc. segons la varietat de què es tracti. Els tomàquets quan creixen s'enreden, perquè ajuden les plantes a continuar amb el seu creixement en vertical respecte del terra, estarem ajudant-les a evitar algunes de les plagues que poden arruïnar-nos una collita de tomàquets.

Vapor

Aquí tenim un exemple de la indústria més important a Catalunya del segle 20 que són les fàbriques tèxtils i aquí podeu veure una xemeneia que és l'únic que es conserva, ja que estan protegides per la generalitat i això també és un exemple d'explotació infantil, perquè per poder netejar-les per dins es necessitava nens petits per poder entrar dins de la xemeneia i això el que va derivar és en edats adultes moltes malalties respiratòries i càncer, pel fet que inhalaven molta cendra de les xemeneies, i acostumen a estar als costats dels rius perquè així és desprendre de tots els líquids del tèxtil llançant-los al riu i això ha provocat que moltes espècies autòctones del riu o hagin mort o quasi extingides.

Canya comú

És una planta perenne, la tija és buida i d'alta duresa, amb una alçada entre 2 i 8 mi diàmetre de fins a 33 mm, es divideix per nodes amb una longitud entre 12 i 30 cm. A diferència del bambú, a cada node de la canya creix un únic full. La canya creix en hàbitats humits i prolifera de manera ràpida, autònoma i descontrolada i pot generar problemes mediambientals. És resistent a la sequera important i a la humitat excessiva. És considerada una espècie invasora, que creix amb moltíssima rapidesa, fins a 7 cm diaris. Les característiques d´aquesta planta ofereixen molts avantatges per a la construcció. És un material accessible, resistent, lleuger, durador i econòmic.

Riu llobregat

És un riu del nord-est de la península Ibèrica que discorre per Catalunya. Neix al municipi de Castellar de Nuch i desemboca al mar Mediterrani. Desemboca formant un delta pantanós. En aquesta zona es troben nombroses localitats que en el seu temps van ser essencialment agrícoles i que inclouen Llobregat en nom seu, com Sant Baudili de Llobregat, Cornellà de Llobregat o el mateix el Prat de Llobregat. El riu supera els 170 km de longitud. Entre el s. XIX i XX van aprofitar energia i aigua. L'aigua del riu rep nombroses aportacions de contaminació per indústries i residus líquids dels nuclis urbans situats al llarg del seu curs, encara que es fan esforços per disminuir-los. A més, el Llobregat pateix avui una font peculiar de contaminació pels residus de les mines de potassi.

Pont de Nelson Mandela

El pont Nelson Mandela uneix els dos marges del riu Llobregat, totalment diferents en aquesta zona. Així, al marge dret al municipi del Prat de Llobregat hi trobem un espai protegit, amb zones agrícoles i espais naturals, fins a arribar a la desembocadura al mar. Mentre que el marge esquerre està ocupat pel polígon industrial pratenc i finalitza a la terminal portuària de la zona d'activitats logístiques.

Rcde estadium (camp del espanyol)

Va ser inaugurat oficialment el 2 d'agost del 2009, l'Estadi del RCD Espanyol Cornellà-El Prat va començar a gestar-se el 2002, quan el Club va decidir organitzar un concurs internacional per escollir la seva nova seu. El projecte guanyador va ser el dels arquitectes Mark Fenwick i Esteve Gasulla, que van projectar un estadi per a 41.000 espectadors entre els termes municipals de Cornellà i el Prat de Llobregat. El projecte ja és una realitat i està concebut com un element de creació de noves infraestructures i interrelació dels ciutadans, seguint els criteris dels nous estadis europeus, amb la inclusió d'un centre lúdic familiar i uns equipaments que van més enllà del recinte esportiu. L'Estadi està format per dues zones -les grades i l'anell que les envolta- i té un disseny net i contundent, de geometries clares, amb una façana concebuda com un teló flotant i translúcid amb els colors del Club que s'il·lumina amb l'arribada de la nit. La coberta, formada per plaques fotovoltaiques que permetran un estalvi energètic important, cobreix les dues graderies principals i els gols, deixant només sense cobrir els 4 cantons. El RCD Espanyol deixa enrere l'etapa a l'Estadi de Montjuïc per tornar a tenir casa pròpia: un estadi 4 estrelles dissenyat amb un harmoniós equilibri entre funcionalitat, economia i estètica, que des del 2009 ja és una realitat i es converteix en la nova llar de els aficionats periquitos.

Sant Pere Màrtir

La muntanya de Sant Pere Màrtir és fàcilment identificable per les antenes de comunicació que té al cim i que en el seu moment van substituir una antiga ermita que hi havia. A la zona hi podem trobar restes que recorden el seu passat agrícola. Per això no és estrany trobar-hi ametllers, garrofers i altres arbres fruiters. El cim de Sant Pere Màrtir és el turó més meridional de la serra de Collserola, que domina la plana de Barcelona i la vall del delta del Llobregat. Al cim, actualment, hi ha una antena de la companyia telefònica i ben a prop, els emplaçaments d'unes bateries antiaèries de la Guerra Civil.

Tibidabo i collserola

TIBIDABO: El Tibidabo és el cim més alt de la serra barcelonina de Collserola, emergeix a 512 metres sobre el nivell del mar, per això des d'aquí podràs gaudir d'unes incomparables vistes de la ciutat. Per als monjos que el van batejar, aquesta muntanya hauria estat un lloc perfecte perquè el diable temptés Jesús, oferint-li tota la riquesa de Barcelona. El Parc d'Atraccions Tibidabo, inaugurat el 1899, és el més antic d'Espanya, a més d'un dels primers a construir-se a Europa. Encara continuen en funcionament algunes de les antigues atraccions, com ara l'Avió, un dels primers simuladors de vol que s'impulsa amb la seva pròpia hèlixs. COLLSEROLA: És una àrea muntanyosa i parc periurbà situat a la província de Barcelona, ​​a prop de la ciutat del mateix nom. És un dels parcs metropolitans més grans del món. El clima de Collserola és mediterrani. La mitjana anual és de 14,4 graus. Conté una àmplia varietat d'ambients naturals mediterranis, predominantment boscosos, encara que també hi abunden les formacions de vegetació baixa. La fauna de Collserola és molt més rica del que es podria esperar en un espai natural metropolità, gràcies en bona part a la gran diversitat d'ecosistemes. L'Alzinar amb roure acull mamífers com el porc senglar, la geneta i el ratolí de camp. També hi ha altres animals com la guineu, la mostela, l'esquirol vermell, el teixó, el conill, l'eriçó i la salamandra comuna. Collserola és un entorn molt comú per a les persones, ja que es practiquen molts esports individuals en aquesta àrea, com running, BTT...

Serralada litoral

És una unitat de relleu de Catalunya. Forma part de les Serralades Costaneres. Se situa en paral·lel a la costa. L'eix principal discorre entre el riu Foix i el golf de Roses. De nord a sud, la Serralada Litoral comprèn les serres del Montgrí, les Gavarres, el Massís de l'Ardenya, la Serra de Marina, el Montnegre, el Corredor, Sant Mateu, la Serra de la Conreria, Collserola, el Garraf. Situades a la vora de la costa, les serres de los Dedalts, les Moles del Taix, i la Serra de la Mar del conjunt de Muntanyes de Tivissa-Vandellòs són en realitat una prolongació meridional de la Serralada Litoral, però s'inclouen a la Serralada Prelitoral a causa de la continuïtat amb aquesta. Finalment cal mencionar la Serra del Montsià, situada a l'extrem sud al litoral mateix. La Serralada Litoral compta amb diversos espais naturals protegits, com el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, el Parc de Collserola i el Parc Natural del Garraf. Al mateix temps, hi ha moltes zones degradades a causa de les pedreres, dels abocadors d'escombraries i també de la urbanització incontrolada d'alguns vessants.

Inici i final de la ruta

PRESENTACIÓ: