Etapa 10/14 Route des cols (transpirinenca vessant francès)

Dades segons el meu dispositiu Garmin:
115,79 km
1.606 m+
‘Cols’:
Alto de Azpirotz (617 m)
Alto de Zuarrarrate (780 m)

eBook (ESP): https://www.amazon.es/Bikepacking-por-Pirineo-franc%C3%A9s-Transpirenaica-ebook/dp/B085QNRWDX

Reprenc el viatge de tornada cap a casa després d’un més que merescut dia de descans a Donostia. El dia de descans va ploure pel matí i després per la nit hi va tornar, així que quan em llevo, ben d’hora, no plou però està el terra ben moll i el cel amenaçador.
Donostia té una bona xarxa de carrils bici que em permet arribar als afores còmodament. El problema me’l trobo en els extraradis de la ciutat, com era d’esperar. Tot i tenir el track carregat en el GPS, les nombroses infraestructures que hi ha als afores de Donostia (tren, autopistes, carreteres, trams en obres, ...) han modificat el traçat de la via ciclable que tenia pensat seguir i, en algun cas, sense alternativa possible. Afortunadament, en el punt més crític, vaig saber orientar-me correctament i només vaig haver de creuar una zona d’arbusts i creuar una tanca de carretera per tornar-me a encaminar en la bona direcció.
Un cop deixo enrere el petit caos inicial, el cel no aguanta més i comença a ploure. Per sort, no és una pluja intensa però sí persistent així que m’acabo mullant una mica.
A mig camí de Pamplona, em prenc un gel que tenia un forat i m’explota als morros: cara bruta, mans i guants bruts, bicicleta bruta, GPS brut, ..., tot esquitxat de gel enganxifós. Afortunadament, feia pocs metres acabava de passar un racó d’on brollava aigua de la roca, així que torno enrere per netejar-me una mica i descobreixo que estic davant del naixement del riu Araxes. No hi ha mal que per bé no vingui: si no m’hagués embrutat de gel, no hagués vist el naixement del riu.
Entre Euskadi i Navarra passo dos alts, el de Azpirotz i el de Zuarrarrate. Passats aquests, el terreny canvia substancialment. Comencen a dominar les planes i la vegetació també perd el color verd que fins ara m’havia acompanyat per deixar pas a conreus de secà.
Quan arribo a Pamplona, tot i que no m’agrada entrar a ciutats grans en bicicleta, tinc ganes de visitar-la. A més, no hi veig massa turistes, així que decideixo perdre’m pels carrers, voltant sense destí. El cas és que literalment em vaig perdre, no dins de la ciutat, sinó a l’hora de marxar. Tot voltant pels carrers i places, vaig arribar a l’ascensor que et baixa de la muralla i, un cop avall, convençut que havia baixat pel costat est, vaig començar a pedalar, però en realitat estava pedalant en direcció cap a Euskadi, desfent el camí fet ...
Quan m’adono de l’error, torno cap enrere i, ara sí, en la bona direcció, vaig rodant per carreteres secundàries entre camps de blat segats fins arribar a Beirain, on tinc reservada una habitació a l’hotel.