Etapa 13/14 Route des cols (transpirinenca vessant francès)

Dades segons el meu dispositiu Garmin:
78,19 km
450 m+

eBook (ESP): https://www.amazon.es/Bikepacking-por-Pirineo-franc%C3%A9s-Transpirenaica-ebook/dp/B085QNRWDX

Em llevo ben d’hora, em vesteixo, esmorzo i deixo el menjar que em sobra per als hostes de l’alberg. Abans de deixar Berbegal, em dirigeixo a un dels miradors que hi ha per gaudir de les magnífiques vistes direcció a Monzón, que és cap on he d’anar tot seguit. La llum de la primera hora del matí realça la bellesa del paisatge.
La ruta és molt plàcida, per carreteres poc transitades i de seguida arribo a Monzón i poc després a Binéfar. Entre aquestes dues poblacions, vaig rodant per la nacional N-240 però, durant un bon tram, aquesta carretera discorre paral·lela a l’autopista, així que tot el trànsit va per la via ràpida i tinc la nacional tota per mi sol.
A Binéfar comença el que podríem dir la ‘segona part’ de l’etapa. I és que, quan planificava la ruta, tenia dificultats per evitar arribar a Lleida per carreteres nacionals. L’alternativa que vaig trobar va ser una xarxa de carreteres més que secundàries entre camps de cultiu que, tot i estar asfaltades (aparentment), imaginava que el ferm estaria en mal estat ja que es tracta de ‘camins’ utilitzats pels tractors i maquinària pesant de treball dels camps de cultiu.
I no m’equivocava: em trobo amb un asfalt totalment degradat, amb moltíssims sots, dolls d’aigua, zones amb terra, grava i fang (la pluja de la nit anterior també va passar per aquí). Això, per si sol, no és cap problema, al contrari, si tens una bicicleta adequada per circular-hi. Però no és el meu cas. Aquest viatge l’estic fent amb la bicicleta amb la que surto a entrenar els caps de setmana (l’única que tinc) i no està dissenyada per anar per ‘camins de carros’. Com que no sé trobar una alternativa, em faig a la idea i vaig ben lent i concentrat per esquivar tots els forats que vaig trobant, cosa gens fàcil ...
Així és com arribo a Almacelles, el primer poble de Catalunya que em trobo des que vaig començar el viatge 14 dies enrere. Poc a poc, el ferm va millorant, tot i rodar per carreteres secundàries, passant per Malpartit i Alpicat com a darrers nuclis abans d’arribar a Lleida.
Quan arribo a Lleida faig vàries coses: menjar una pizza enorme i deliciosa; visitar el meu oncle; i visitar la Seu Vella. Tot això ho faig carregant la bicicleta amunt i avall. I és que encara faig una darrera cosa a Lleida: comprar un bitllet de tren per anar a Terrassa.
Sobre la marxa, vaig decidir fer un canvi de plans. Tot i que en la planificació inicial encara quedava una darrer etapa, entre Lleida i Terrassa, d’uns 150 km, En els dies previs a l’arribada a Lleida vaig decidir que potser estaria massa cansat per afrontar una etapa tan llarga (pel meu nivell) i vaig anul·lar la reserva d’habitació que tenia feta a Lleida.
I així és com poso fi al magnífic viatge que he realitzat durant dues setmanes, creuant el Pirineu pel vessant francès i tornant per les planes navarreses i aragoneses.