Etapa 6/14 Route des cols (transpirinenca vessant francès)

Dades segons el meu dispositiu Garmin:
76,25 km
2.246 m+
‘Cols’:
Col de Portillon (1.292 m)
Col de Peyresourde (1.563 m)
Col d’Aspin (1.490 m)

eBook (ESP): https://www.amazon.es/Bikepacking-por-Pirineo-franc%C3%A9s-Transpirenaica-ebook/dp/B085QNRWDX

Em llevo molt d’hora davant de l’etapa que tinc pel davant i que ja és d’una duresa considerable pel meu nivell (sense comptar la fatiga que pugui portar acumulada pels dies que porto pedalant i pujant ‘cols’) i comprovo que està plovent, tal i com quan vaig anar a dormir. Malgrat això i malgrat que la predicció del temps des d’ahir és de pluja tot el dia, no perdo l’esperança d’una treva miraculosa que eviti mullar-me.
La pujada al Portillon comença des de la rotonda de sortida de Bossòst i, miraculosament, als pocs minuts de pujar a la bicicleta deixa de ploure. Tot i això els núvols són molt amenaçadors i de tant en tan s’escapen algunes gotes. El ‘col’ per aquesta vessant té una longitud d’uns 8,5 km i un pendent mig del 6,9 %.
A pocs kilòmetres del cim, entro en una capa de boira molt espessa que em redueix molt la visibilitat. Això no em preocupa durant la pujada, però al primer revolt de la baixada m’aturo, busco els camals dins la bossa i me’ls poso perquè amb pocs metres de baixada estic completament xop d’aigua i la sensació de fred és molt elevada.
A mesura que baixo de cota la boira va desapareixent, però el cel es manté ennuvolat i amb la temperatura molt baixa.
El dia és un encadenat de ports, així que quan conclou la baixada del Portillon a Bagneres de Luchon, comença la pujada al Col de Peyresourde, uns 14 km al 6,8 % de mitja. Als pocs kilòmetres de pujar deixo a mà dreta la carretera que va cap el Port de Balès i continuo cap a Saint Aventin, que és un poble molt pintoresc. A partir d’aquí, el paisatge que acompanya la pujada és molt atractiu, amb prades i turons pintats per diverses tonalitats de verd i pobles que encaixen amb harmonia en l’entorn. A falta d’uns dos o tres kilòmetres del cim, torno a entrar a la boira, freda i humida.
La primera part de la baixada del Peyresourde també la faig entre la boira i amb l’asfalt ben mullat. Afortunadament, la baixada no és massa tècnica, així que la sensació de perill no és elevada. però el que sí que pateixo és el fred encara que vagi amb tota la roba d’abric que tinc a les bosses posada.
A mitja baixada em trobo amb el desviament cap el Lac de Génos-Loudenvielle, on comença el Col de Val Louron Azet. Aquest és el tercer ‘col’ que tinc pensat fer però a la vista del temps amenaçador que fa i del fred que he passat baixant el Peyresourde i, en general, durant tot el dia, decideixo continuar recte per la carretera D618 fins a Arreau. Així, ja tinc excusa per tornar un altre any i fer el Val Louron!
Com que m’he saltat un port i uns quants kilòmetres de l’etapa, arribo prou d’hora a Arreau i decideixo no aturar-me per intentar arribar a l’hora de dinar a Sainte-Marie de Campan, on tinc una habitació reservada a l’Hotel des Deux Cols. Només queda superar el Col d’Aspin.
El Col d’Aspin per Arreau té una longitud de 12 km al 6,4 % de mitja. Tot just a la sortida d’Arreau comença a ploure, però per sort és una pluja suau que la jaqueta pot repel·lir. A mesura que vaig pujant se’m van obrint les vistes sobre la vall. La veritat és que és un ‘col’ molt maco i amb molta història ciclista. A mitja pujada, coincidint amb la part més dura del ‘col’ comença a ploure amb més intensitat, però les zones arbrades que em trobo em donen un respir encara que sigui molt lleu. Això sí, el fred és considerable, vaja, d’anar gotejant el nas ...
Just quan arribo a dalt la temperatura cau fins el 9°C, es desferma un vent huracanat amb ràfegues violentes i la pluja també s’intensifica. Davant el temor que m’agafi un temporal aquí dalt, faig la foto de rigor amb el rètol del ‘col’ i baixo de seguida, amb cura perquè l’asfalt està completament moll, però amb la idea de no aturar-me fins a Sainte-Marie de Campan. Per sort, el mal temps es queda dalt del ‘col’ i de seguida perden intensitat el vent i la pluja.
Després d’uns 12 km de descens arribo una mica moll i fred, però triomfalment, a Sainte-Marie de Campan, amb el temps just per donar-me una dutxa gairebé calenta abans de dinar.
La tarda la passo caminant pels carrers del petit poble, desitjant que la previsió del temps millori per l’endemà.