La clàssica del Madeloc (o com morir a les rampes de la Marenda)

Ha arribat el gran dia, un clàssica molt esperada, segurament la més maca i dura de tot l'estiu: el Tour du Madeloc!

El pilot tenia algunes baixes importants com tota la banda femenina per temes d'agenda i prioritats :( o en Ruiz Froome que segueix programant merdes... Així que no hi erem totes però tocava pedalar igual!

En Primos Roca i en Richard Carayats han sortit de Palau i s'han trobat a Llança amb Tadei Fustaçar que encara va justet per culpa de la famosa lesió... A les 7 enfilaven la carretera de la costa amb el sol acabat de sortir i el trànsit encara molt parat, un 16 d'agost. Vent el just... Fins que hem girat la cantonada a Colera i gairebé ens tira a terra... Però era tolerable i l'hem trampejat seguint per Portbou, Cerbere i fins a Banyuls sur Mer on arrencava el port.

Bones vistes i bon ambient, uns quants ciclistes per una pujada dura però buida de cotxes i maca amb tots els ceps treballant el raïm del vi que ens fotrem ara per dinar. De seguida s'ha vist que en Roca era el més fort i en Fustaçar ha cedit a falta de 5km. Corren rumors de que Carayats no ha pogut aguantar el ritme gaire estona més...tot i que porta un bon estiu i està en plena forma!

El tema és que a falta de 1 i poc s'agafa el trencant final i la mare de la marenda i el pare i el dimoni i l'àneguet que ho va parir tot deu meu quines rampes quin pujar quin vent quim tot ostieeeee no es podia ni seure, mai havia fet tanta força amb els braços!!! Unes rampes de nassos amb vent !

Però valia la pena, us podeu imaginar el plaer de ser a dalt i de fet tots tres ho hem aconseguit sense baixar de la bici així que molt contents de saber patir :)

I res: fotos, saludar quatre gavatxos i cap a baix. A Banyuls hem tirat cap a dins per tornar pel Coll de Banyuls que comunica amb l'Empordà i els cotxes no poden travessar de costat o sigui tranquils. Però altre cop quines rampes!! Sobretot la primera que ja et deixava tieso com el pal d'una escombra. Aquí en Primos ha tornat a desmarcar-se i els altres xino xano cap a dalt. Hem arribat bastant extenuats... I secs! A Espolla hem anat directe a la font i la part final 12 del migdia solana de Rabós-Vilajuïga-Pau-Palau s'ha fet etern per mi i m'han rebentat absolutament! Però al final això és un joc d'amics i ara anirem a dinar a Can Carriot i serem feliços menjant carn a la brasa o el que en ens donin pq crec que m'ho menjaria tot ara mateix.

Bona sortida i millor companyia :)

P.D. ens hem fotut un tiberi de collons i l'Enric li ha fet un petonet al de darrera hihihihi seria pel limoncello...