LA MONTSERRATINA, 2015 - (Pujada per Monistrol, baixada pel Bruc). 251015

LA MONTSERRATINA - (Pujada per Monistrol, baixada pel Bruc). 251015

Segur que a Catalunya hi ha muntanyes més dures, amb un quilometratge d'escalada molt més llarg, potser més belles, encara que això podria ser molt discutible, i sens dubte molt més altes, però el carisma que té MONTSERRAT en el ciclisme català no el té cap altra de elles.

I si no feu la prova, pregunteu a qualsevol cicloturista català per l'emblemàtica muntanya i comprovareu com se'ls il·lumina la cara, i us diran que el massís és un centre màgic, situat al cor de Catalunya i santuari de la seva patrona, la Moreneta, i que, des que van començar a donar les seves primeres pedalades, el repte sens dubte, era ascendir per les seves mítiques rampes, el primer somni de l'iniciat: coronar la muntanya de Montserrat.

Com va dir en el seu dia el poeta Josep Carner, Montserrat és el somni fet muntanya.

Per tant, quina millor manera d'acomiadar la temporada cicloturista catalana en el seu cim, per donar les gràcies a la Mare de Déu pels èxits aconseguits en aquesta i demanar-li que la següent sigui millor, i així la Federació Catalana de Ciclisme (FCC) porta ja 67 anys organitzant aquest esdeveniment, cap a finals d'octubre com és habitual, convertint aquest dia en una jornada de festa, de trobada de ciclistes arribats d'arreu el país.

La Diada Montserratina no és una marxa cicloturista a l'ús: no hi ha inscripcions prèvies, ni recorregut fix, ni avituallaments, ni xips, ni cronometratges, ni per descomptat has de pagar res. Tampoc és obligatori pujar per la tradicional, i més dura, vessant de Monistrol, ja que hi ha alternatives més accessibles, però qualsevol cicloturista voldrà fer-ho pel costat clàssic i provar-se en les seves rampes, no molt forts, però exigents, sobretot per a les dates en què estem i aquí segur us trobareu més del 90% de ciclistes ascendint i endinsant-se en ple parc natural.

Avui és l'últim diumenge del mes d'octubre i per tant toca: comiat i tancament, i cal complir amb la tradició. A més la FCC té la gentilesa que sigui sempre així, per poder aprofitar el canvi horari: una hora més per poder sortir de dia, perquè són molts els clubs ciclistes que parteixen des de la seva població d'origen, portant a cap i amb orgull els seus estendards que , posteriorment, seran beneïts pel Pare Abat.