Mácher-Uga-Nazaret-Teguise-Caleta de Famara-la Santa-PN TImanfaya-Yaiza-Femes-Mácher (Lanzarote dia 3)

Despres d'un dia sense bici, dedicat al turisme cultural i gastronòmic, el dijous toca bici de carretera. L'he pres ja dimecres de la botiga per a poder sortir aviat. És una bici moderna, de carboni, amb frens de disc, muntada en shimano 105.... es nota que té una dotzena d'anys ménys que la meva... va realment bé...)

He sortit de Máncher per a fer tota la carretera de la Geria fins a Teguise (amb volteta prèvia a Nazaret) i he baixat cap a l'espectacular Platja de Famara. El primer tram amb vent nord de costat i el darrer amb el vent de cara que apreta fort, pq fins i tot sent baixada, notes que cal pedalar prou si vos avançar a una velocitat "normal".

Val a dir de de Uga al Monuento al Campesino la carretra forma par de las Via Cicilstas de Lanzarote, carrteres secundàries limitades a 60 km/h, amb força radars de velocitat i on s'alerta de l'elevada presència de ciciistes.

De Famara cap a la Santa y Tinajo el paisatge oest de l'illa és espectacular, desèrtic. EL tram del PN de Timanfaya es fa curt per carretera. Però jo ja he començat a notar que no estava del tot bé cap allà el km 55. Seria el vent, seria la bici "moderna", que crec pesa més que la meva i no m'hi han volgut posar més de 7 kilos de pressió a les rodes, serà que duc motxilla com si fos avui tb btt (el meu bidó queia dels portabidons de la bici i he sortit tapat sabent que 99% em treuria roba abans o més tard). En fi, que he tornat a para al bar de Tinajo del segon dia, m'he tret tota la roba que em sobrava, he fet mig litre de cervesa (avui no havia de ploure i tenia calor i set) i he mejant una barreta de proteÏnes que portava. Però no m'he recupeat massa (sóc més de barreta d'entrepà) i en passar per l'entrada del Parc de Timanfaya, m'he pres un gel que duia per afrontar la pujadeta. La baixada a Yaiza, que ja coneixia, és recta i impressionant. Allí deuen baixar a 90-100 km/h els que en saben. No és el meu cas i no crec ni que hagi passat massa del límit de velocitat de la carretera (60 km/h crec).

Un cop arribat a Yaiza, la idea era ja "deixar-ho estar i tirar cap a "casa". Però potser pq encara no eren ni les 12, pq m'ha fet "subidon" el gel, m'he animar a acabar el track que portava i anar a voltar cap a les salines de Janubio (que no he arribat a veure) i pujar cap a Femes pel darrera, per la carretera que ve de Playa Blanca. Això ha estat el meu viacrucis particular, ja que el primer tram de pujada es va fent bé (al 5-7%), després hi ha una baixada fins la carrertera de Playa Balnca. I aquí ja he vist que el coll estava moooolt amunt. Efectivament, primer he anat pujant poc a poc, però ha arribat un moment que he vist 15%, 17%....i jo tot just feia rodar la roda.... i en una carretera estreta i amb un munt de trànsit en els dos sentits, ... Peu a terra (mai m'hi havia trobat en bici de carretera) i dos-cents metres caminant... Tota una estació de la porecessó de Setmana Santa. Potser si en lloc de fer-ho al km 90 ho haguès fet al principi de la ruta no m'haguès passat. O també crec que la configuració de plats i pinyons que porto a la meva bici és més escaladora i "perdona" més.

La baixada que ve després de Femes és molt potent (de fet, de pujada, no està permesa a bicis) i me n'he endut un bon esglai en un fort cop de vent lateral (mai m'hi havia trobat).

Suposo que el vent que sempre bufa, poc o molt, també fa aquest terreny més dur. Les darreres vegades que havia fet 100 Km en carretera (encara que amb una mica menys de desnivell) n0 m'havia costat tant.

Però ha pagat la pena perque la ruta és molt bona i les carreteres i el paisatge estan molt bé (excepte algun tram de ferm entre la Santa y Tinajo).