Sant Vicenç de Calders, Calafell, Castellet, Sant Esteve de Castellet i Ermita de Santa Maria de Muntanyans
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 37.96 mi
- Elevation gain
- 2,129 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 2,129 ft
- Max elevation
- 699 ft
- TrailRank
- 38
- Min elevation
- 13 ft
- Trail type
- Loop
- Coordinates
- 1507
- Uploaded
- January 21, 2021
- Recorded
- January 2021
near Saiforas, Catalunya (España)
Viewed 58 times, downloaded 2 times
Trail photos
Itinerary description
Waypoints
Park
189 ft
Fondo del Mata
És un espai de trobada amb la natura per anar a passar el dia amb la família o els amics. L’àrea disposa d’una zona equipada amb taules, seients i barbacoes, així com d’un entorn amb fonts, bancs i dos estanys petits, l’aigua dels quals és subministrada per un molí, i diversos senders per passejar. Això permet als usuaris practicar tot un seguit d’activitats d’esbarjo a l’aire lliure. Al Fondo del Mata també s’hi troben els horts socials municipals.
Religious site
664 ft
Ermita de Santa Maria de Muntanyans
La Santa Maria de Muntanyans és una església al terme municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una ermita d'una sola nau amb contraforts rectes que recorren tot el mur que s'alternen amb contraforts atalussats. Teulada de teula àrab a doble vessant i coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls. S'accedeix a l'ermita gràcies a una porta d'arc de mig punt, al damunt d'aquesta hi ha un ull de bou. En un costat té un cos adossat que podria ser l'habitatge de l'ermita.
Religious site
426 ft
Sant Esteve de Castellet
Sant Esteve també Sant Esteve de Castellet és una església a prop del poble de les Masuques al municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès) protegit com a bé cultural d'interès local. Sant Esteve de Castellet és l'antiga parroquial del poble, abans que aquest passés a dependre de l'església de Sant Pere. "S. Stephani de Castelleto" apareix esmentada ja des del segle X com a possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès. Sembla que la construcció conservada en l'actualitat es va fer posteriorment, en substitució de la primera església. L'edifici ha experimentat reformes al llarg dels anys, principalment pel que fa a la façana principal, que actualment apareix molt modificada. L'església està situada És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó sobre arcs torals, cimbori de planta vuitavada amb campanar, i teulada a dues vessants. Hi ha tres absis, el central dels quals és molt més gran, i té una finestra d'arc de mig punt a la part central. La façana principal presenta, com a únic element remarcable, una porta d'accés d'arc de mig punt amb dovelles de pedra.
Castle
451 ft
Castell de Castellet
El castell de Castellet és un edifici de Castellet i la Gornal (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional. El castell de Castellet fou construït al cim d'un turó al costat d'un meandre del riu de Foix, on actualment es troba l'embassament amb el mateix nom. Aquest turó es troba al vessant penedesenc de la carena litoral que forma part de l'extrem sud-oest del conjunt muntanyós format per l'Ordal i el Garraf. Servia per a controlar el sector oriental de la plana del Penedès; a l'altre extrem de la plana hi havia la fortificació de Castellví de la Marca. S'hi albira des de la serra de Montmell fins a Montserrat. El castell, que en aquest moment s'anomenava de Sant Esteve i era situat a la marca del comtat de Barcelona, s'esmenta per primera vegada l'any 977 quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred Amat que hauria d'edificar murs i refer torres i després va passar als seus descendents. És documentat al llarg del segle X. Un document signat per Otger de Castellet (fill d'Unifred) l'any 1024 i el seu fill s'esmenta en una discussió de límits el 1037. El 1076 Rotland Bernat va vendre la meitat de la fortalesa al comte Ramon Berenguer I per 8.000 mancusos moneda semblant al dinar, l'antiga moneda musulmana d'or que s'havia començat a encunyar al final del segle VII i que va ser imitada fora dels territoris califals. Del segle XI es conserva el castell i la capella i del segle XIV són les torres quadrades, els portals i la barbacana del cantó oriental. A principis del segle XII, Jordà de Santmartí, hereu del terme de Castellet, jurà fidelitat al comte de Barcelona per aquest castell i el 1132 es comprometé a no damnificar els honors del monestir de Sant Cugat que eren dins els límits del castell. Els Santmartí conservaren diversos drets al terme, almenys fins al segle XIII. El castell consta, l'any 1189, en el testament de Guillem V de Santmartí. El 1219, el rei Jaume I confirmà el dret que tenien Ferrer de Santmartí i els seus avantpassats sobre el castell de Castellet que era feu de la corona. Al mateix temps, entre els segles XII i XIV, la família Castellet posseí el castell en rerefeu i, de fet, el domini del terme. Els Castellet ocuparen càrrecs en l'administració reial i destacaren en la conquesta de la Catalunya Nova. L'últim membre d'aquest llinatge que va conservar el castell fou Blai de Castellet. Després passà a la corona i el rei Martí l'Humà el 1405 va vendre l'alta jurisdicció a Pere de Torrelles. Dels Torrelles passà als Desplà i d'aquests a Bernat de Requesens el 1460. Durant la guerra civil de 1462 a 1472 fou pres per les tropes del rei conestable Pere IV de Catalunya, al final tornà als Requesens i finalment fou venut a Guillem de Peralta. Fou dels Aguilar el 1566, dels Icard i finalment dels Queralt, comtes de Santa Coloma que mantingueren els drets jurisdiccionals fins a l'abolició de les senyories l'any 1837. El 1925 fou adquirit per l'arxiver Josep de Peray i March, que el va reconstruir entre els anys 1928 i 1929. A començament del segle XX, el castell estava molt ensorrat, amb la torre mestra mig enfonsada i restes de murs i estances, amb un edifici més modern en la part occidental. El 1928-1929 va ser restaurat i en algunes parts profundament refet de forma fantasiosa, molt apartada del seu estil primitiu. Actualment, des de 2001 és propietat de la Fundació Abertis que ho va comprar a l'Hospital de Nens de Barcelona i ho va restaurar. La restauració va ser a càrrec de l'arquitecte Joan-Albert Adell. Notable conjunt de torres rodones i quadradades amb alts murs de defensa. Fruit de la "restauració" feta a partir de l'any 1928. Té elements medievals (segles XI i XII) amb altres gòtics i molta part inventada. També guarda finestrals romànics i gòtics i merlets de coronament. Forma un conjunt fantasiós. L'element més antic, la torre mestra, datada el segle XII, fa uns 5 m de diàmetre interior, el gruix dels murs és d'1,5 m i l'alçada d'uns 15 m. Els murs són fets de carreus rectangulars, força grans i ben arrenglerats. Hi ha diverses finestres acabades amb arc de mig punt. La porta devia estar situada en el mateix lloc que l'actual refeta (sud-oest). La resta de les construccions sembla que s'han de datar en època posterior, algunes posterior al romànic. El mur orientat a est i acabat amb merlets i espitlleres rodones és datat al segle XIV per Monreal i Riquer. El mur formava part d'un clos sobirà en forma de "L" protegit per dues torres d'angle. Per sota del recinte hi ha un talús fet amb carreus grossos probablement del segle XIII que delimita un segon clos a la zona oriental. A la banda nord, un mur i una torre que formarien part d'un tercer clos. Al costat de la torre meridional, la porta d'entrada que actualment mostra un portal acabat amb arc de mig punt i un matacà.
Bridge
27 ft
Riuet de Comarruga
El fons del Riuet està recobert de sorra de la platja aportada pel vent. L’intens corrent que presenta de forma constant impedeix que al llit del riu s’hi acumulin el llot i les algues. Per aquest motiu, el fons no és gens relliscós. Aquesta característica i la poca profunditat converteixen el Riuet en un lloc idoni perquè grans i petits hi practiquin activitats de balneoteràpia amb plena seguretat. D’altra banda, tot i que l’Estany de Coma-ruga és un estany natural, va ser urbanitzat anys enrere i el fons va ser revestit de lloses artificials (entremig de les quals brolla també l’aigua) que estan recobertes de vegetació espontània, com algues i plantes fanerògames. Quant a la fauna de l’Estany i del Riuet, trobem molts peixos que no són objecte de pesca. Hi destaquen les espècies més comunes com ara carpes, llisses, anguiles i crustacis molt petits.
Waypoint
351 ft
Sant Vicenç de Calders
Sant Vicenç de Calders és una entitat de població al municipi del Vendrell. El poble va ser municipi independent fins a la dècada de 1940 i és a 3,4 km al sud-oest del Vendrell. Té poc més d'un centenar d'habitants. És dalt d'un turó, de 100 m d'altitud, amb un nucli de cases del segle XVIII entorn de la plaça Major i prop de l'església de Sant Vicenç, documentada al segle XI i reconstruïda al segle XVIII. La seva situació permet unes esplèndides vistes sobre el seu barri marítim de Coma-ruga. El 1946 va ser annexat a El Vendrell. A finals del segle XIX van arribar a la població les línies de ferrocarril de Martorell a Tarragona (via Vilafranca), i de Barcelona-Vilanova-Valls. Aquestes dues línies s'unien a 3 km de Sant Vicenç on posteriorment va sorgir el barri de l'Estació, al voltant de l'estació de Sant Vicenç de Calders, avui contigu a Coma-ruga després del seu creixement urbanístic.
Religious site
715 ft
Esglèsia de Clariana (Mare de Dèu de Montserrat)
La Mare de Déu de Montserrat és un temple al nucli urbà de Clariana (Alt Penedès) protegit com a bé cultural d'interès local. L'església de Clariana és un edifici aïllat de planta irregular. Es tracta d'una construcció que combina la utilització de materials actuals, com el formigó armat, amb formes inspirades en vocabularis arquitectònics anteriors, cosa que li dona una aparença força insòlita. En són elements remarcables, a la part exterior, el cimbori i el campanar, ambdós hexagonals, i a l'interior la utilització d'arcs el·líptics i de voltes hiperbòliques. El temple de la Mare de Déu de Montserrat es va construir en substitució de l'anterior capella de Sant Jaume, destruïda en temps de la Guerra Civil Espanyola. L'obra va ser iniciada l'any 1968 gràcies al llegat fet per la senyora Antònia Romeu. El projecte fou realitzat per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell, i l'obra fou dirigida pel mestre d'obres Domènec Feliu Maymo. Hi van col·laborar en els treballs de decoració Santiago Padrós (mosaic), Tomàs Bel (relleus), i Joaquim Datsira (vidrieres). Segons consta en una inscripció, l'església va ser consagrada el 27 de maig del 1973.
You can add a comment or review this trail
Comments