Serra de l'Albera: Garriguella - Cantallops - La Jonquera - El Voló - Montesquiu d'Albera -Argelers - Cotlliure - Portbou

Volta a la Serra de l'Albera, sortim de Garriguella i fem els pobles del sud de la serra, Rabós, Espolla, Sant Climent Sescebes, Cantallops i d'allà baixem a La Jonquera. Aquest primer tram és molt tranquil i sense trànsit. De La Jonquera agafem N2 fins al Voló, és el pitjor tram ja que hi ha molt trànsit, però té la seva gràcia passar en bici pel mig del Pertús, on els francesos es tornen bojos amb les compres, (un cas semblant a Andorra pels catalans la dècada dels 70 i 80). Al Voló girem a la dreta per encarar sentit el Mediterrani, i deixem carretera principal per anar a Argelers per l'interior, passant per pobles molt i molt tranquils (Montequiu d'Albera, La Roca d'Albera, Vilallonga, Sureda) per anar a parar a Argelers. D'allà ja agafem la carretera de la costa per tornar del Rosselló a l'Alt Empordà, començant a fer tobogans per anar passant per cada poble, situats arran de mar (Cotlliure, Portvendres, Banyuls, Cervera, Portbou, Llançà), i que hem de superar petits collets, que no són gaire durs, però la suma de tots junts va fent la seva feina. A l'arribar a Llança ja tornem al punt d'inici previ avituallament a Vilajuïga.

Molts moments de la ruta, recorden el camí i la retirada dels republicans de l'estat espanyol fugint del feixisme, i penso en la duresa que deuria suposar deixar la terra per culpa d'aquella barbàrie d'un maleït dictador i els seus seguidors (sembla increïble, però és cert, que els seus hereus entrat el segle XXI encara puguin governar Espanya, la ciutadania que els vota hauria de posar-se a la pell de tantes i tantes vides que van destrossar de tantes persones innocents que volien viure en llibertat) . Molts dels exiliats acabant a l'infame i vergonyós camp de concentració de la platja d'Argelers i el maltractament que van rebre per l'estat francès d'aleshores, deixant la vigilància del camp a legionaris senegalesos que actuaven amb extrema duresa... paro perquè, em poso malalt en pensar-hi, i no acabaria de fer referències a injustícies injustificables.