Serralada Cantàbrica | Etapa 9

En un principi tenia planejat fer un dia de descans a Villablino, però després de consultar les previsions pels propers dies decideixo fer un canvi de plans, modifico algunes de les reserves que tenia fetes i emprenc la marxa direcció a Llangréu (Langreo). Amb això, perdré el dia de descans que tant necessito, però reduiré a tan sols 13 km l’etapa que, segons les previsions, hauria de ser sota una forta pluja i temporal de vent d’aquí dos dies.
La primera part de l’etapa discorre per territori lleonès. I de moment tot és perfecte: el paisatge magnífic, el sol brillant alegrement, la carretera és plana i tinc un fort vent a favor que em permet avançar a una velocitat envejable. I encara millora més quan em desvio per una estreta carretera que m’ha de conduir fins el primer port del dia: el Puerto de Ventana.
L’aproximació al port és molt maca, carretera tranquil·la i unes vistes meravelloses, amb alts cims rocosos escarpats que es combinen amb grans planes com la del riu Torrestio. La pujada des de la vessant lleonesa no és gaire llarga ni dura així que es pot gaudir plenament del paisatge. Això sí, el nom que té no és perquè sí; a dalt bufa una bona ventada, i segons em va dir una senyora de la zona, el vent és habitual.
Un cop a dalt, començo la llarga baixada de la vessant asturiana. La primera part és molt divertida, amb una carretera molt sinuosa i unes vistes molt àmplies. Però, gairebé sense adonar-me’n, la vall s’estreny i sobtadament la carretera queda encaixonada entre dues partes verticals que defineixen una gorja molt profunda que, a estones, em recorda el Desfiladero de la Hermida, però encara més angost. Realment és un espectacle passar per aquesta gorja esculpida pel riu Páramo. És obligat passar-hi!
Poc després de passar el nucli de Proaza agafo un desviament cap a la dreta que em portarà cap a la pujada a Tenebredo. Serà una pujada de tan sols 3 km, però amb rampes de fins al 20 % que em fan lluitar cada pedalada per tal de no posar el peu a terra i veure’m obligat a pujar caminant aquella paret. Certament, les rampes d’aquesta pujada són extremadament dures, però també noto que la fatiga acumulada és molt gran i començo a pensar que potser ha sigut un error no haver-me pres el dia de descans per recuperar forces tot i que això impliqués que d’aquí dos dies hagués de pedalar sota vent i pluja...
M’agradi o no, la decisió ja està presa i no tinc altra que continuar cap endavant.
El tram de nacional que agafo per arribar a Mieres del camino em sap a descans perquè no puja massa, però per arribar a Llangréu des de Mieres només hi ha dues vies: l’autopista i una carretereta que s’enfila a San Tirso. En bici, això vol dir que no tinc alternativa...
Arribo a Llangrèu molt cansat. L’etapa se m’ha fet llarga però el record del Puerto de Ventana compensa tots els mals.