Torres VilaSeca

Mas d'En Ramon

Descripció S’accedeix al jaciment per la carretera N-340 en sentit València. Just on es troba el canvi de terme municipal entre Vila-seca i Cambrils, a 500 metres de la rotonda de Vilafortuny, surt un camí de terra que ens porta directament al mas, que es troba a 240 metres en línea recta de la carretera nacional. En aquest indret s’hi troben les restes de dues torres, una coneguda com la "Torre Rodona" i l’altra com a "Torre de Mas de Ramon", per tal de diferenciar-les. La Torre Rodona (fig. 1b) presenta un diàmetre intern de 5 metres, amb un gruix de murs d’un metre. Quasi la meitat del seu perímetre fou reforçat pel costat sud amb la construcció d’un talús de 2’20 metres d’altura. Queden les restes de dues portes a l’est, una a la planta baixa, allindada, i l’altra al primer pis junt a sobre de l’interior. Aquesta segona porta te al llindar restes de dues mènsules que, segurament, en un principi sostindrien una mena de pas elevat (pont llevadís?) i que posteriorment es varen utilitzar com a base d’un pont d’obra que comunicava directament amb el mas. A l’interior, romanen les restes de la planta baixa i del primer pis. La planta baixa està coberta amb volta cupuliforme on encara es poden veure les empremtes de l’encofrat de canya. Possiblement la planta baixa i el primer pis no estarien comunicats interiorment, per tal de facilitar la defensa de la torre. Tot i que els murs de la torre es conserven fins a una alçada d’11’20 metres, no es poden apreciar restes de més pisos a l’interior ja que està en molt mal estat. De tota manera, per paral•lels amb altres torres d’aquesta tipologia podem suposar que, almenys, hi hauria un altre pis, i un terrat. A pocs metres a l’est d’aquesta torre, es troba l’altra. Es tracta d’una torre de planta quadrada (fig. 1a) de 5’80 metres de costat i una amplada de murs de 0’90 cm. A la planta baixa hi ha una porta amb arc de mig punt, i a l’interior hi ha un soterrani (d’època més tardana), utilitzat com a cup, que presenta el sostre enfonsat. En canvi, la planta baixa conserva el sostre original que és una volta de canó disposada en el mateix sentit de la porta. Del primer pis romanen les restes de la porta d’accés, que es troba just a sobre de la porta de la planta baixa, però, aquesta és allindada i presenta una lleugera motllura. Aquesta torre es troba força més malmesa que l’anterior, i com aquella, tampoc presenta restes de més pisos. Destaca en ambdues torres el material emprat per a la seva construcció. L’aparell és de gran còdols de riu, col·locats, aproximadament, en filades, lligats amb argamassa i arrebossat. El mateix aparell fou emprat en el talús de la torre rodona, i en la construcció del Mas de Ramon. Segons Emma Liaño, en principi es varen construir les torres, i desprès s’hi va adossar el mas (s.XVII?), es va folrar la torre rodona, etc. Posteriorment (s.XX?) i sobre les runes de l’antic mas, es va construir un petit mas de planta rectangular ubicat entre les dues torres.

Ca Cervelló

Portal Sant Antoni

Descripció S’accedeix al portal per l’Avinguda Mare de Deu de la Pineda (antigament Carrer del Mar). El portal el localitzem al mig del carrer separant tots dos trams del mateix. Just al davant del portal passa el carrer dels Ferrers. Es tracta d’una construcció de planta rectangular, de 6’30 metres per 4’25 metres i 0’70 cm d’amplada de murs (fig. 1) El carrer passa per sota i presenta dos arcs de mig punt, un a cada banda de carrer, fets amb carreus. El sostre és de bigues. Interiorment es distribueix en planta baixa (el portal pròpiament dit) i tres pisos, i presenta una coberta a doble vessant que cobreix la part superior de la torre, que originalment seria un terrat. Conserva un matacà que defensa la porta cara a l’exterior i un seguit d’espitlleres obertes al mur extern. L’aparell exterior és de pedra i carreus a la part inferior i a la superior canvia a pedra i morter; els angles estan reforçats i les obertures emmarcades amb carreus. Es tracta del portal que donaria accés pel sud a l’interior del segon recinte emmurallat, ocupat per l’anomenada Vila-seca del Comú (fig.2). Totes les torres pertanyents al segon clos emmurallat són més homogènies (tant pel que fa a les proporcions com a les defenses) que les del primer clos. No s’han conservat restes de merlets, però sí de matacans, sobre mènsules arrodonides separades per filets bisellats. Entre tots els matacans conservats, tan sols un es situat a la façana frontal exterior (el del portal de Sant Antoni i que, lògicament, defensa l’accés al clos emmurallat). La resta de matacans són laterals, ja que defensen, no les torres, sinó el pany de muralla més proper a aquestes. Cronològicament, és molt difícil datar ambdós recintes emmurallats. Podem deduir que el primer seria el més antic, però tan sols disposem de la dada de l’any 1600 (en que es va reformar la torre de l’Abadia) com a base. Podria tractar-se d’un clos d’època medieval (s.XIV?) però no es pot assegurar. Pel que fa al segon clos podem datar-lo en el segle XVI, amb els dubtes que presenta la interpretació dels textos de l’època referents a aquesta edificació. Actualment el portal es troba integrat a la xarxa urbana de la vila essent un dels carrers mes transitats degut a la restricció del trànsit rodat pel mateix. El seu estat de conservació es força bo.

Tuites del Café

Descripció S’accedeix a la torre des d’el casc antic del nucli urbà de Vila-seca, on es localitza el carrer de Sant Antoni. La torre es troba en el número 40, ca la senyora Tuies del Cafè, i és visible des de l’exterior. Es tracta d’una torre de planta quadrangular, de 4’40 metres de costat i 0’50 metres d’amplada de murs. L’aparell és de pedra irregular lligada amb argamassa i amb els angles reforçats i les obertures emmarcades per carreus. Es conserva un matacà en una de les cares laterals que defensava la part corresponent de muralla. Aquesta torre pertany al segon clos emmurallat de la vila. Així com la Vila-seca de Solzina va créixer a l’ampar del castell dels Olzina, la Vila-seca del Comú, va seguir un camí diferent, en lloc d’un castell edifiquen una sèrie de torres que configuren un doble clos emmurallat. El perímetre del segon clos emmurallat te la forma, aproximada, d’un pentàgon irregular. Els eixos principals són, longitudinalment, l’Avinguda de la Mare de Deu de La Pineda, i carrer Monterols, i, transversalment, de la Riera a l’església i carrer Major. Totes les torres pertanyents al segon clos emmurallat són més homogènies (tant pel que fa a les proporcions com a les defenses) que les del primer clos. No s’han observat restes de merlets però si de matacans, sobre mènsules arrodonides separades per filets bisellats. Entre tots dos matacans conservats, tan sols un es situa a la façana frontal exterior (el del Portal de Sant Antoni i que lògicament, defensa el clos emmurallat). La resta de matacans són laterals, ja que defensen, no les torres, sinó el pany de muralla més propers a aquestes. Cronològicament, és molt difícil datar ambdós recintes emmurallats. Podem deduir que el primer seria el més antic, però tan sols disposem de la dada de l’any 1600 (en que es va reformar la torre de l’Abadia) com a base. Podria tractar-se d’un clos d’època medieval (s.XIV?) però no es pot assegurar. Pel que fa al segon clos podem datar-lo en el segle XVI, amb els dubtes que presenta la interpretació dels textos de l’època referents a aquesta edificació. Aquesta torre forma part de la vivenda número 38 del carrer sant Antoni, des d’on podem accedir a l’interior de la torre. Actualment, la propietària de l’immoble té a a la planta baixa de la torre una cuina. A la segona planta té un rebost mentre que la part superior de la torre presenta un sostre de pvc o similar col•locat fa més de deu anys. Adossada a la paret exterior de la torre hi ha una sortida de fums d’una llar de foc ubicada a altre estança de la vivenda.

De la Ramona - TORRE DE L'IRA / TORRE DE L'IRÈ

La Torre de la Ramona és una obra de Vila-seca (Tarragonès) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Descripció Aquesta torre pertany més aviat al segon recinte emmurallat, juntament amb la que hi ha a l'avinguda de la Mare de Déu de la Pineda, 9 -no té un nom propi-, no coincideix amb les altres onze torres que defensaven clarament el clos de la vila. Ja que està situada extramurs, ficada dins de la casa de l'avinguda de la Mare de Déu de la Pineda, 40. Ha patit moltes transformacions sobretot pel que fa a l'interior. La part superior sobresurt respecte de la casa que l'acull, es feta de paredat, presenta carreus de pedra als angles i té coberta de teula a una sola vessant.[1] Història La població de Vila-seca es defensava mitjançant un seguit de torres -dotze concretament, algunes de les quals s'han conservat fins als nostres dies- que formaven un doble clos emmurallat. Aquestes torres tenen en comú la planta quadrangular, la distribució interior dels pisos, el tipus de material constructiu emprat i la forma de construcció. En origen podrien haver tingut merlets, però no s'observa cap senyal de l'existència de matacans. El gruix dels murs està al voltant dels 75 cm.[1]

Ca L'Estefania Plaza

Torre Delme - TORRE DE LA GUÀRDIOLA / GUÀRDIA

Descripció S’accedeix a la torre des d’el nucli antic de Vila-seca i arribar-se al carrer de Riudoms que es localitza entre la Plaça de les Voltes i la Plaça de l’Església. La torre es localitza al número 8 del carrer de Riudoms. Es tracta d’una construcció de planta quadrangular, de 5’60 per 5’17 metres de costat i 0’60 metres d’amplada (fig. 1). Interiorment està distribuïda en planta baixa i dos pisos, i la part superior, que correspondria al terrat està coberta amb teulada a una vessant. Presenta tres obertures al carrer, que en els àmpits i llindes tenen decoracions típiques del segle XVI. L’aparell és de pedra irregular lligada amb argamassa, i amb les cantonades reforçades i les obertures emmarcades per carreus. Aquesta torre forma part del conjunt de dependències pertanyents a la casa Delmaria de l’Ardiaca. La casa que s’hi adossa al costat presenta característiques molt similars a les de la torre i ambdues són considerades dels edificis més antics de la vila. Aquesta torre pertanyeria al clos del primer recinte emmurallat de la Vila-seca del Comú. Aquest primer recinte, seria el més primitiu, té una planta gairebé rectangular i està defensat per quatre torres (les conservades)(fig. 2). Emma Liaño (1984) en realitzar un estudi de totes les torres conservades o conegudes de Vila-seca, va identificar totes les torres pertanyents a aquest primer recinte, i va arribar a la conclusió de que totes tenen en comú la planta rectangular, la distribució interior en planta baixa i tres pisos, el tipus de material emprat en la construcció i la forma de fer-ho. En base a la presència de merlets en la torre de l’Abadia, considera que totes les torres del primer clos tindrien, també merlets, però, aquesta dada és poc significativa. Les quatre torres del primer recinte, serien, a mes d’aquesta, la de l’Abadia, la de la cantonada dels carrers Monterols i Riudoms i la de la cantonada dels carrers Major i Riudoms. Cronològicament, és molt difícil datar ambdós recintes emmurallats. Podem deduir que el primer seria el més antic, però tan sols disposem de la dada de 1600 (en que es va reformar la Torre de l’Abadia) com a base. Podria tractar-se d’un clos d’època medieval (s. XIV ?), però no es pot assegurar. Pel que fa al segon recinte podem datar-lo en el segle XVI, amb els dubtes que presenta la interpretació dels textos referents a aquesta edificació. Actualment l’estat de conservació de l’edifici és força bó, i en general, l’entorn en troba ben conservat.

Ca Poblet - TORRE CANTONADA CARRERS MONTEROLS I RIUDOMS

Descripció S’accedeix a la torre des d’el nucli antic de Vila-seca i arribar-se a la plaça de l’Església des d’on seguirem pel carrer Monterols durant uns 50 metres, on trobarem la cantonada amb el carrer de Riudoms, on es localitza la Torre. Es tracta d’una construcció de planta quadrangular, de 4’75 metres de costat i 0’75 metres d’amplada de murs (fig. 1). Interiorment està distribuïda en planta baixa, tres pisos i terrat, segurament la mateixa distribució que tindria originàriament. Es troba integrada en l’habitatge al que pertany, però es troba en l’angle de l’habitatge i en molt bon estat de conservació. No es pot apreciar l’aparell original donat que tots els paraments estan arrebossats, excepte l’angle de carreus, però suposem que com totes l’aparell seria de pedra irregular lligada amb argamassa i amb les cantonades reforçades i les obertures emmarcades per carreus. És la torre bessona de la de l’Abadia, i com aquesta pertanyeria al clos del primer recinte emmurallat de la Vila-seca del Comú. Aquest primer recinte, seria el més primitiu, té una planta gairebé rectangular, i està defensat per quatre torres (les conservades). Emma Liaño (1984) en realitzar un estudi de totes les torres conservades o conegudes de Vila-seca, va identificar totes les torres pertanyents a aquest primer recinte, i va arribar a la conclusió de que totes tenen en comú la planta rectangular, la distribució interior en planta baixa i tres pisos, el tipus de material emprat en la construcció i la forma de fer-ho. En base a la presència de merlets en la torre de l’Abadia, considera que totes les torres del primer clos tindrien, també merlets, però, aquesta dada és poc significativa. Les quatre torres del primer recinte, serien, a mes d’aquesta, la de l’Abadia, la de la cantonada dels carrers Monterols i Riudoms i la de la cantonada dels carrers Major i Riudoms. Cronològicament, és molt difícil datar ambdós recintes emmurallats. Podem deduir que el primer seria el més antic, però tan sols disposem de la dada de 1600 (en que es va reformar la Torre de l’Abadia) com a base. Podria tractar-se d’un clos d’època medieval (s. XIV ?), però no es pot assegurar. Pel que fa al segon recinte podem datar-lo en el segle XVI, amb els dubtes que presenta la interpretació dels textos referents a aquesta edificació.

Ca Abadia

Descripció S’accedeix a la torre des d’el nucli antic de Vila-seca. Localitzem l’edifici a la cantonada de la plaça de l’església amb el carrer de Monterols i carrer Major. Es tracta d’una construcció de planta quadrangular de 4’40 per 4’70 metres de costat i 0’60 de gruix de murs (fig.1). Està distribuïda en planta baixa i tres pisos i terrat amb merlets. L’aparell actual és de pedra irregular lligada amb ciment i les cantonades reforçades i les obertures emmarcades per carreus. Aquesta torre pertanyia a un casal que es coneixia amb el nom de l’Abadia (del qual pren el nom la torre), i que es va enderrocar l’any 1977. La torre es trobava força malmesa però es va decidir conservar-la, d’aquí l’aparença que té actualment. Abans de reformar-la es podia apreciar, encara, el material de carreu, de pedra i de morter dels seus murs, els carreus dels angles i els merlets de la part superior que foren reblerts amb rajoles per tal de formar l’àmpit superior, i en conjunt tenia menys altura que en el seu estat actual, ja que els merlets han estat elevats un metre per sobre del seu nivell original. Respecte a la cronologia de la torre, la única dada de que disposem és la que proporciona una inscripció que està incrustada en un dels seus murs. La inscripció es refereix a una reforma que es va fer en la torre l’any 1600 pel rector de Vila-seca, Pere Gebellí, en eixamplar, o construir de bell nou, la Rectoria. Aquesta torre pertanyeria al clos del primer recinte emmurallat de la Vila-seca del Comú. Aquest primer recinte, seria el mes primitiu, i té una planta gairebé rectangular, i està defensat per quatre torres (les conservades)(fig.2). Emma Liaño (1984) en realitzar un estudi de totes les torres conservades o conegudes de Vila-seca, va identificar totes les torres pertanyents a aquest primer recinte, i va arribar a la conclusió de que totes tenen en comú la planta rectangular, la distribució interior en planta baixa i tres pisos, el tipus de material emprat en la construcció i la forma de fer-ho. En base a la presència de merlets en la torre de l’Abadia, considera que totes les torres del primer clos tindrien, també merlets, però, aquesta dada és poc significativa. Les quatre torres del primer recinte, serien, a mes d’aquesta, la de l’Abadia, la de la cantonada dels carrers Monterols i Riudoms i la de la cantonada dels carrers Major i Riudoms. Cronològicament, és molt difícil datar ambdós recintes emmurallats. Podem deduir que el primer seria el més antic, però tan sols disposem de la dada de 1600 (en que es va reformar la Torre de l’Abadia) com a base. Podria tractar-se d’un clos d’època medieval (s. XIV ?), però no es pot assegurar. Pel que fa al segon recinte podem datar-lo en el segle XVI, amb els dubtes que presenta la interpretació dels textos referents a aquesta edificació.

Malapeira

La Torre de Casa Malapeira és una obra de Vila-seca (Tarragonès) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Descripció Al carrer Sant Josep hi ha 3 torres totes molt properes, formen part del segon clos emmurallat de Vila-seca. El fet que estiguin tan juntes fa pensar van ser construïdes a iniciativa particular per defensar uns habitatges concrets. Són les següents:[1] La de la casa Baldrich al carrer Sant Josep, 27 és la més gran, després hi ha la de la casa Benach i per últim la del carrer sant Josep, 23 inclosa en la casa Malapeira. Aquesta darrera és la més petita de totes tres i la que es troba en millor estat de conservació. Hi podem veure algunes mènsules i un matacà Destaca la coberta en forma de claraboia que sobresurt de la resta de les cases del voltant. No és visible des de l'exterior.[1] Història La població de Vila-seca es defensava mitjançant un seguit de torres -dotze concretament, algunes de les quals s'han conservat fins als nostres dies- que formaven un doble clos emmurallat. Aquestes torres tenen en comú la planta quadrangular, la distribució interior dels pisos, el tipus de material constructiu emprat i la forma de construcció. En origen podrien haver tingut merlets, però no s'observa cap senyal de l'existència de matacans. El gruix dels murs està al voltant dels 75 cm.[1]

Baldrich

Municipi: Vila-seca Adreça: Sant Josep, 21 Descripció: Aquesta torre forma part de la muralla que va protegir el nucli de Vila-seca del Comú, diferenciat de la Vila-seca de Solcina, desenvolupada a redós del castell dels Olzina. De la Vila-seca del Comú sabem que comptava amb un doble clos emmurallat, i que aquesta torre formava part del segon clos, que dibuixava una planta de pentàgon irregular. Descripció S’accedeix a la torre des d’el nucli urbà de Vila-seca, concretament des d’el casc antic de la vila. Des de la plaça de les Voltes seguirem pel carrer de Sant Josep fins arribar el número 21, on es troba la torre, però aquesta no s’aprecia des de l’interior. Aquesta és la mes gran de les tres torres que, gairebé a tocar, es troben al carrer de Sant Josep i que són, a més d’aquesta, la casa Benach i la de la casa Malapeira. Actualment des de l’exterior no és possible observar l’estructura de la torre ja que queda camuflada dintre la construcció d’habitatges actual. Es una torre de planta quadrangular i l’aparell és de pedra irregular lligada amb argamassa i amb els angles reforçats i les obertures emmarcades per carreus. Segons Emma Liaño (Liaño 1984, 23) l’existència d’aquestes tres torres tan properes no correspon a una planificació defensiva general del segon clos emmurallat, sinó que es tractaria, potser, de la iniciativa privada de particulars que volguessin defensar, individualment llurs habitatges. Tanmateix, aquestes tres torres es troben incloses dins del segon recinte emmurallat (fig. 1). Aquesta torre pertany al segon clos emmurallat de la vila. Així com la Vila-seca de Solzina va créixer a l’ampar del castell dels Olzina, la Vila-seca del Comú, va seguir un camí diferent, en lloc d’un castell edifiquen una sèrie de torres que configuren un doble clos emmurallat. El perímetre del segon clos emmurallat te la forma, aproximada, d’un pentàgon irregular. Els eixos principals són, longitudinalment, l’Avinguda de la Mare de Deu de La Pineda, i carrer Monterols, i, transversalment, de la Riera a l’església i carrer Major. Totes les torres pertanyents al segon clos emmurallat són més homogènies (tant pel que fa a les proporcions com a les defenses) que les del primer clos. No s’han observat restes de merlets però si de matacans, sobre mènsules arrodonides separades per filets bisellats. Entre tots dos matacans conservats, tan sols un es situa a la façana frontal exterior (el del Portal de Sant Antoni i que lògicament, defensa el clos emmurallat). La resta de matacans són laterals, ja que defensen, no les torres, sinó el pany de muralla més propers a aquestes. Cronològicament, és molt difícil datar ambdós recintes emmurallats. Podem deduir que el primer seria el més antic, però tan sols disposem de la dada de l’any 1600 (en que es va reformar la torre de l’Abadia) com a base. Podria tractar-se d’un clos d’època medieval (s.XIV?) però no es pot assegurar. Pel que fa al segon clos podem datar-lo en el segle XVI, amb els dubtes que presenta la interpretació dels textos de l’època referents a aquesta edificació. L'Edifici que ocupa el solar on es trobava la torre no sembla haver-hi estat restaurat ni rehabilitat als darrers anys motiu pel que presenta un elevat grau de degradació.

Dolça

Carboners

Pineda

Virgili