Activity

Transpirenaica Transpirinenca en bicicleta de carretera-Dia 1-Sant Pere Pescador-Ribes de Freser (10/08/2015)

Download

Trail photos

Photo ofTranspirenaica Transpirinenca en bicicleta de carretera-Dia 1-Sant Pere Pescador-Ribes de Freser (10/08/2015) Photo ofTranspirenaica Transpirinenca en bicicleta de carretera-Dia 1-Sant Pere Pescador-Ribes de Freser (10/08/2015) Photo ofTranspirenaica Transpirinenca en bicicleta de carretera-Dia 1-Sant Pere Pescador-Ribes de Freser (10/08/2015)

Author

Trail stats

Distance
81.11 mi
Elevation gain
7,618 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
4,997 ft
Max elevation
3,024 ft
TrailRank 
71 5
Min elevation
4 ft
Trail type
One Way
Time
6 hours 45 minutes
Coordinates
6839
Uploaded
September 2, 2015
Recorded
August 2015
  • Rating

  •   5 2 Reviews
Be the first to clap
11 comments
Share

near Bon Relax, Catalunya (España)

Viewed 7794 times, downloaded 194 times

Trail photos

Photo ofTranspirenaica Transpirinenca en bicicleta de carretera-Dia 1-Sant Pere Pescador-Ribes de Freser (10/08/2015) Photo ofTranspirenaica Transpirinenca en bicicleta de carretera-Dia 1-Sant Pere Pescador-Ribes de Freser (10/08/2015) Photo ofTranspirenaica Transpirinenca en bicicleta de carretera-Dia 1-Sant Pere Pescador-Ribes de Freser (10/08/2015)

Itinerary description

Complete route:
Transpirenaica-Transpirinenca en bicicleta de carretera (6 dies) de Sant Pere Pescador a Saint Jean de Luz-agost de 2015

Versió en català (teneis la versión en castellano mas abajo)

La meva Transpirinenca en bicicleta de carretera

Aquest és un petit relat de la travessa que feia temps havia somniat de fer, la travessa dels Pirineus entre la Mediterrània i el Cantàbric a cavall d'una bicicleta de carretera.
Ja fa un grapat d'anys, en una tarda qualsevol fent el tafaner a la botiga Muntanya de Llibres, em va anar a parar a les mans un exemplar del llibre-guia "Puertos míticos del Pirineo". Aquesta guia detalla com, en set jornades, es pot dur a terme la travessa dels Pirineus pel costat francès coneixent les ascensions mítiques del Tour de França.
D'aquesta manera i amb una ràpida lectura superficial dels textos explicatius i de les pràctiques fitxes de la guia, vaig quedar completament abduït. I la vaig comprar és clar.
El somni, encara somni, començava a materialitzar-se. No passava dia on no anés recreant les jornades i les possibles combinacions que em permetrien dur a terme la travessa. Pel cantó nord o pel sud, començant a l’est o a l’oest. Com tornaria des del cantàbric? o com ho faria per desplaçar-me allí per començar? I el Tourmalet? Per quina vesant el volia pujar?
La informació trobada a internet em va ajudar a esvair alguns dubtes i amb l'ajuda del constructor de rutes bikemap vaig crear una primera aproximació, un seguit de sis etapes minuciosament estudiades en desnivell i distància.
La proposta de la guia, malgrat prendre-la com a referència per a les etapes centrals de la ruta, no la vaig seguir al peu de la lletra. De fet, hi ha tantes combinacions com persones disposades a fer la travessa i un factor important per a mi era la disponibilitat de dies. ho volia fer en set, comptant que l’últim dia seria per tornar a casa. Vaig optar de començar des de Sant Pere Pescador per un motiu important. No malgastar un dia per desplaçar-me fins al punt d'inici original segons la guia, Argeles-sur-mer. D'aquesta manera, sortint de Vic i utilitzant el tren, podria començar la travessa des de Sant Pere Pescador a les nou del matí.
Pel meu nivell físic en la bicicleta de carretera, fer la travessa en sis etapes representava un repte considerable i ambiciós. No cal dir que m'envaïen molts dubtes, tant per la mateixa exigència física, com per aspectes meteorològics propis de la zona pirinenca que podrien afegir duresa a la travessa.
No obstant, com que tot això quedava en un somni, no calia donar-hi masses voltes.
Però de cop i volta els esdeveniments es precipiten. A uns dies del meu aniversari, la família i la meva dona al capdavant, em regalen una bicicleta nova i la possibilitat de realitzar la ruta.
Després d’una forta pujada d’adrenalina, desenterro aquell projecte que tenia guardat al calaix i començo de nou a repassar una i altra vegada la guia i les notes fetes feia temps. Aquell somni, aquell anhel, finalment pren cos i es va fent real. Planificar rutes i mirar mapes abans d’una nova aventura, és una cosa que mai m`ha fet mandra, al contrari.
Amb la part logística resolta i a una setmana de la travessa ja només em resta decidir de quina forma transportaré el mínim equipatge que considero imprescindible per moure'm de forma autònoma.
Descartada la opció d'una petita motxilla a l'esquena, em decanto i crec que de forma encertada, per un porta paquets de tija de seient i bossa, al més pur estil cicloturista.
Al final, aconsegueixo transportar tot l'equipatge en uns quatre quilos de pes. Triant els elements més lleugers possibles i els elements imprescindibles, però sense renunciar a poder posar-te roba neta un cop acabada cada jornada.
Cal tenir present que al Pirineu et pots trobar amb dies de pluja i fred en mesos d’estiu, per tant, no escatimeu amb la roba d’abric que ens posarem dalt de la bici.

L'equipatge
A la bossa: Xancletes, pantalon curt, samarreta, samarreta tèrmica, jersei, “manguitos”, buf, cangur, petita necesser, medicaments, mòbil i carregadors, dues càmeres i les fitxes de la guia.

El que porto a sobre
Culots, mallot, mitjons, sabates, casc, guants, ulleres de sol i gps de pulsera Garmin Forerunner 310XT.
Ronyonera: Càmera de fotos, eines, cinta aïllant i brides, oli de cadena, barretes, documentació (DNI i targeta sanitària europea) i diners, candau i crema solar.
La bicicleta
Haibike challenge RC (dos plats 50-34, pinyons 11-32) 11 velocitats.
Els allotjaments i els àpats els faré en hotels i restaurants. A les ciutats i pobles es poden trobar amb facilitat supermercats per comprar menjar i aigua.
I finalment arriba el gran dia.
A continuació doncs, us faig un petit relat de la ruta que he dut a terme.

Dilluns 10 d'agost, de Sant Pere Pescador a Ribes de Freser
Pedalant per terres conegudes

Com he esmentat anteriorment, el primer dia serà llarg. Agafo el tren a Vic quan encara no son les sis del matí.
Baixo a Granollers-Canovelles per fer canvi d'estació a Granollers Centre, agafo la línia R11. Una hora i mitja més tard, arribo a Sant Miquel de Fluvià. En total, tres hores de tren.
Des d'aquí pedalo amb mandra fins a la platja de Sant Pere Pescador per començar la ruta arran de mar. Faig unes fotos amb la platja de fons i a pedalar s'ha dit.
El primer tram fins a Banyoles serà principalment pla i ràpid amb lleugeres ondulacions i poc desnivell acumulat.
A Banyoles continuo per Mieres i Santa Pau ja que crec que és molt més bonica aquesta variant que resseguir l'antiga N-260 que passa per Besalú i Castellfollit.
Des de Santa Pau, la carretera es torna més costeruda fins al Coll de Caselles.
Faig una parada a Can Xel per dinar i recuperar forces. Continuo de baixada cap a Olot i la Canya. Passo amb poc interès aquest tram transitat i em planto de seguit al protagonista del dia, el Coll de Capsacosta.
Capsacosta és un coll que es fa molt bé i a més és un gaudi per als nostres sentits, amb molta tranquilitat i corbes de ferradura estètiques. Després de fer algunes fotos enmig del coll i arribat a aquest, faig un curt descens fins a Sant Pau de Segúries.
Hi ha una alternativa pel tram cap a Ripoll i és utilitzar la Ruta del Ferro que uneix Sant Joan de les Abadesses amb la capital del Ripollès, tram completament asfaltat. De Ripoll a Ribes de Freser, passarem per un tram una mica transitat i absent d’interès paisatgístic fins passat Campdevànol.
L'estada a Ribes se'm fa rara, doncs no deixo d'estar a quaranta minuts de casa meva en cotxe.
L'allotjament el faig a la Fonda Vilalta, al centre de la vila. Un establiment de tota la vida, regentat per gent de tota la vida que em transporta en el temps i em fa sentir còmode malgrat dormir en una habitació amb mobiliari dels anys seixanta del segle passat i extremadament austera, amb un Sant Crist a la paret. Tot un luxe en aquests temps. Decideixo sopar a la mateixa fonda, un bon menjar casolà de tota la vida.

(versión en castellano)

Mi Transpirenaica en bici de carretera

Este es un pequeño relato de la travesía que hacía tiempo había soñado hacer, la travesía de los Pirineos entre el Mediterráneo y el Cantábrico montado a una bicicleta de carretera.
Hace ya muchos años, en una tarde cualquiera haciendo el mirón en la tienda Muntaya de Llibres, encontré un ejemplar del libro-guía "Puertos Míticos del Pirineo". Esta guía detalla cómo, en siete jornadas, se puede llevar a cabo la travesía de los Pirineos por el lado francés conociendo las ascensiones míticas del Tour de Francia.
De esta manera y con una rápida lectura superficial de los textos explicativos y de las prácticas fichas de la guía, quedé completamente abducido. Y la compré claro.
El sueño, aunque sueño, comenzaba a materializarse. No pasaba día donde no fuese recreando las jornadas y las posibles combinaciones que me permitirían llevar a cabo la travesía. Por el lado norte o por el sur, comenzando al este o al oeste. ¿Como volvería desde el Cantábrico? o ¿como lo haría para desplazarme allí para empezar? ¿Y el Tourmalet? ¿Por qué vertiente quería subir?
La información encontrada en internet me ayudó a desvanecer algunas dudas y con la ayuda del constructor de rutas Bikemap creé una primera aproximación, una serie de seis etapas minuciosamente estudiadas en desnivel y distancia.
La propuesta de la guía, a pesar de tomarla como referencia para las etapas centrales de la ruta, no la seguí al pie de la letra. De hecho, hay tantas combinaciones como personas dispuestas a hacer la travesía y un factor importante para mí era la disponibilidad de días. Quería hacerlo en siete, contando que el último día sería para volver a casa. Escogí empezar desde Sant Pere Pescador por un motivo importante, no malgastar un día para desplazarme hasta el punto de inicio original según la guía, Argeles-sur-mer. De esta manera, saliendo de Vic y utilizando el tren, podría comenzar la travesía desde Sant Pere Pescador a las nueve de la mañana.
Para mi nivel físico en la bicicleta de carretera, hacer la travesía en seis etapas representaba un reto considerable y ambicioso. Me invadían muchas dudas, tanto por la propia exigencia física, como por aspectos meteorológicos propios de la zona pirenaica que podrían añadir dureza a la travesía.
Sin embargo, como todo esto quedaba en un sueño, no había que darle demasiadas vueltas.
Pero de repente los acontecimientos se precipitan. A unos días de mi cumpleaños, la familia y mi mujer a la cabeza, me regalan una bicicleta nueva y la posibilidad de realizar la ruta.
Después de una fuerte subida de adrenalina, desentierro aquel proyecto que tenía guardado en el cajón de los sueños y empiezo de nuevo a repasar una y otra vez la guía y las notas hechas hacía tiempo. Aquel sueño, aquel anhelo, finalmente toma cuerpo y se va haciendo real.
Con la parte logística resuelta y a una semana de la travesía ya sólo me queda decidir de qué forma transportaré el mínimo equipaje que considero imprescindible para moverme de forma autónoma.
Descartada la opción de una pequeña mochila en la espalda, me decanto y creo que de forma acertada, por un porta paquetes de tija de sillín y bolsa, al más puro estilo cicloturista.
Al final, consigo transportar todo el equipaje en unos cuatro kilos de peso. Eligiendo los elementos más ligeros posibles y los elementos imprescindibles, pero sin renunciar a poder ponerte ropa limpia una vez terminada cada jornada.
Hay que tener presente que en el Pirineo te puedes encontrar con días de lluvia y frío en meses de verano, por lo tanto, no escatiméis con la ropa de abrigo que nos pondremos encima de la bici.

El equipaje
En la bolsa: Chanclas, pantalón corto, camiseta, camiseta térmica, jersey, manguitos, canguro, pequeña neceser, medicamentos, móvil y cargadores, dos cámaras y las fichas de la guía.

Lo que llevo encima
Culotes, maillot, calcetines, zapatos, casco, guantes, gafas de sol y gps de pulsera Garmin Forerunner 310XT.
Riñonera: Cámara de fotos, herramientas, cinta aislante y bridas, aceite de cadena, barritas, documentación (DNI y tarjeta sanitaria europea) y dinero, candado y crema solar.

La bicicleta
Haibike challenge RC (dos platos 50-34, piñones 11-32) 11 velocidades.
Los alojamientos y las comidas los haré en hoteles y restaurantes. En las ciudades y pueblos se pueden encontrar con facilidad supermercados para comprar comida y agua.



Primer día, lunes 10 de agosto, de Sant Pere Pescador a Ribes de Freser
Pedaleando por tierras conocidas

Como he mencionado anteriormente, el primer día será largo. Cojo el tren en Vic cuando todavía no son las seis de la mañana. Bajo a Granollers-Canovelles para hacer cambio de estación en Granollers-Centre, cojo la línea R11. Una hora y media más tarde, llego a Sant Miquel de Fluvià. En total, tres horas de tren. Desde aquí pedaleo con pereza hasta la playa de Sant Pere Pescador para empezar la ruta junto al mar. Hago unas fotos con la playa de fondo y a pedalear. El primer tramo hasta Banyoles será principalmente llano y rápido con ligeras ondulaciones y poco desnivel acumulado. En Banyoles continúo por Mieres y Santa Pau ya que creo que es mucho más bonita esta variante que recorrer la antigua N-260 que pasa por Besalú y Castellfollit. Desde Santa Pau, la carretera se vuelve más empinada hasta el Coll de Caselles. Hago una parada en Can Xel para comer y recuperar fuerzas. Continúo de bajada hacia Olot y la Canya. Paso con poco interés este tramo transitado y me planto en seguida al protagonista del día, el Coll de Capsacosta. Capsacosta es un collado que se hace muy bien y además es un disfrute para nuestros sentidos, con mucha tranquilidad y curvas de herradura estéticas. Después de hacer algunas fotos en medio del collado y llegado a este, hago un corto descenso hasta Sant Pau de Segúries. Hay una alternativa para el tramo hacia Ripoll y es utilizar la Ruta del Ferro que une Sant Joan de las Abadesses con la capital del Ripollès, tramo completamente asfaltado. De Ripoll a Ribes de Freser, pasaremos por un tramo un poco transitado y ausente de interés paisajístico hasta pasado Campdevànol. La estancia en Ribes se me hace rara, pues no dejo de estar a cuarenta minutos de mi casa en coche. El alojamiento es en la Fonda Vilalta, en el centro de la ciudad. Un establecimiento de toda la vida, regentado por gente de toda la vida que me transporta en el tiempo y me hace sentir cómodo a pesar de dormir en una habitación con mobiliario de los años sesenta del siglo pasado y extremadamente austera, con un crucifijo en la pared. Todo un lujo en estos tiempos. Cena en la misma fonda, una buena comida casera.

View more external

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 587 ft

Banyoles

PictographWaypoint Altitude 217 ft

Bàscara

PictographMountain pass Altitude 2,753 ft
Photo ofColl de Capsacosta Photo ofColl de Capsacosta

Coll de Capsacosta

PictographMountain pass Altitude 2,001 ft

Coll de Caselles

PictographWaypoint Altitude 443 ft

Esponellà

PictographWaypoint Altitude 899 ft

Mieres

PictographWaypoint Altitude 1,450 ft

Olot

PictographBeach Altitude 0 ft

Platja de Sant Pere Pescador

PictographWaypoint Altitude 3,038 ft
Photo ofRibes de Freser

Ribes de Freser

PictographWaypoint Altitude 2,280 ft
Photo ofRipoll

Ripoll

PictographWaypoint Altitude 2,556 ft

Sant Joan de les Abadesses

PictographWaypoint Altitude 105 ft

Sant Miquel de Fluvià

PictographWaypoint Altitude 26 ft

Sant Pere Pescador

PictographWaypoint Altitude 1,621 ft

Santa Pau

Comments  (11)

  • Photo of Caroline2
    Caroline2 Sep 7, 2015

    Molt bona ruta!!!

  • Photo of ratillaman
    ratillaman Mar 2, 2016

    Gràcies per compartir la ruta!

  • Photo of superfrango
    superfrango Aug 20, 2016

    Hola Guillem - acaba de volver a Barna después de hacer la mismísima ruta en 6 días... bueno con la excepción de saltar le Col de Menté y los dos puertos Navarros Izpegi y Otxondo. Y el último día me desvié un poco para ir a St. Jean de Luz por lo ás plano y luego pasé a Irun como destino final. El año pasado hice Donosti-Cadaqués en 11 días con varias etapas que solapaban con este último viaje pero al revés (el año pasado sí que hice los puertos Navarros!). He hecho la ruta completamente solo, sobre mi vieja Conor "híbrida" comprada en el 1995 en Pamplona + dos alforjas de un peso de 10kg aprox... así que de vez en cuando -ajem- me he acordado de ti! En fin, muchísimas gracias por haber trazado esta bonita y a veces dura ruta. He disfrutado mucho. Un saludo

  • Photo of Guillem Plans
    Guillem Plans Aug 20, 2016

    Pues me alegro que te haya ido bien y que hayas disfrutado!

    Saludos

  • Photo of enmues
    enmues Nov 19, 2017

    Hola Guillem, entre julio y agosto que semana seria mas adecuada para hacer tu transpirinaica, saludos.

  • Photo of Guillem Plans
    Guillem Plans Nov 19, 2017

    Hola enmues,
    Todas las semanas de estos dos meses son buenas aunque quizas el mes de julio sea mejor porque no hay tanto turismo. Al final todo dependerá de la meorologia pero este aspecto es una loteria.

    Saludos!

  • Photo of enmues
    enmues Nov 20, 2017

    Gràcies Guillem, vaig a repassar totes les etapes i a planificar el viatge tot i que encara no es segur. 6 dies per a mi me pareix molta canya, tindré que readaptar les etapes, possiblement tinga més preguntes, gràcies per contestar. Salut.

  • Luis Hernandez Iglesias Mar 26, 2024

    Hola Guillem, gracias por compartir tú experiencia, muy buen trabajo del que los demás podemos aprender. Estoy pensando en hacer esta ruta, tal cual, me preocupa el suministro de líquidos, ¿Qué me puedes aportar en cuanto a fuentes en ruta, o tiendas/bares, conoces algún listado de esta información, cual es el tramo más critico para poder abastecerse?. Muchas gracias, un saludo

  • Photo of Guillem Plans
    Guillem Plans Mar 26, 2024

    Hola Luis,
    Desconozco si hay alguna lista con información de fuentes o demás.
    La parte sur del recorrido hasta Ribes de Freser no creo que encuentres fuentes pero en cada pueblo encotraras algun lugar para comprar liquidos.
    A partir de la Collada de Toses y la parte francesa se encuentran mas fuentes pero no te preocupes porque siempre vas a encontrar algun supermercado o bar a lo largo del recorrido.
    Te recomiendo que de Ax les thermes a Tarascon vayas por la carretera local en por encima del Valle en paralelo a la carretera nacional un poco transitada.

    Saludos!

  • Luis Hernandez Iglesias Mar 26, 2024

    Perfecto Guillem, muchas gracias, tomo nota de tú recomendación, es importante circular lo más seguro posible, y veo, por lo que dices, que no has tenido problema con el avituallamiento líquido, he visto también que utilizando búsqueda en Google indica alguna de las fuentes que están en ruta. En fin, como dices en tu comentario previo a la aventura, la ilusión ayudará a superar las dificultades.
    Repito, muchas gracias por tú aportación, estaba buscando una ruta que cumpliera con mis expectativas, respecto a itinerario, dureza, kms, etc, y está me pareció perfecta.
    Saludos

  • Photo of Guillem Plans
    Guillem Plans Mar 26, 2024

    De nada Luis,
    ¡Espero que la disfrutes! yo la disfruté mucho y espero repetirla alguna vez.
    Saludos

You can or this trail