El Pedró-Puigllançada-Pla de Rus-Port de la Creueta-El Pedró V3

Amb el bon temps dels últims dies i com que hi havia ganes d’alta muntanya decideixo anar a fer la pujada clàssica al Puigllançada i comprovar si les marmotes ja s’han despertat.

En teoria si no hi ha neu no té que representar cap complicació però la veritat és que hem vaig trobar amb algunes congestes que no hem van complicar la sortida però si extremar les precaucions i anar amb molt de compte a més de trobar-me a mitja pujada el camí tallat per una xarxa. Al final vaig poder passar per sota i amunt que la cosa puja de valent.

Surto des de l’aparcament de l’estació d’esquí del Pedró, a la Molina i començo a pujar per la pista. La primera complicació ve donada per les roderes que ha deixat la màquina de les pistes d’esquí que fa que avançar resulti una mica complicat.

Per acabar de rematar quan ja porto una estona pujant hem trobo que al creuar una de les pistes d’esquí encara no han retirat les xarxes i estan tallant el camí. Com que no hi ha molta neu la trec una mica i amb paciència aconsegueixo passar jo, motxilla i bici per sota.

Un cop superat l’obstacle segueixo pujant fins al restaurant de les pistes que ja està totalment tancat. Fa sol però el vent bufa una mica i la sensació de fred és considerable. Sort que vaig ben equipat.

A partir d’aquest punt la pista ja millora, no hi ha roderes i es pot anar pujant a poc a poc. Just abans d’arribar al Cap de la Comella hem trobo una altra gran congesta que m’obliga a fer una petita volta per continuar pujant.

Des d’aquí i fins a fer el cim del Puigllançada no hi ha cap altre complicació i només hem trobo un tram d’una pista d’esquí a l’alçada de l’Amorriador de Rus que encara té força neu i a la baixada hem permet fer un mini descens per neu sense cap perill.

Un cop a dalt aprofito per fer un mos arrecerat del vent i veure com de forma molt ràpida el temps es va complicant i el cel comença a carregar-se de núvols així que faig algunes fotos i cap avall que ara ve la part divertida.

Desfaig el camí fet en la pujada i aprofito el tram de neu per gaudir una mica fins a l’alçada del Cap de la Comella. Aquí hem desvio cap a la dreta i pel mig dels prats vaig a buscar el camí que baixa des del Cap de les Costes de l’Huguet fins a la Collada de les Tortes.

En aquest tram ja vaig tenir la sort de poder veure les primeres marmotes de la temporada. La veritat és que són molt espantadisses però si et quedes una estona ben quiet acaben tornant a sortir del cau i les pots arribar a veure.

Segueixo avall i just al Pla de Rus hem trobo amb un mascle de cabirol despistat que va venint en la meva direcció. Es para, m’observa i deseguida s’entorna cap avall i jo al darrera a un bon tros lluny vaig baixant i gaudint del paisatge.

Arribo a les Barraques del Pla de Rus, ara ben tancades i sense cap vaca per enlloc com és normal i segueixo la pista que va en direcció al Coll de la Creueta però sense abans trobar-me l’últim obstacle de la jornada.

És una gran congesta que talla per complert la pista per on tinc que passar. Només queda un pam justet i la caiguda muntanya avall. Hem carrego la bici a l’espatlla i amb molt de compte creuo la congesta.

Segueixo endavant i arribo al Coll de la Creueta. Aquí en les anteriors sortides al Puigllançada agafava la carretera fins a l’aparcament però aquest cop hem decideixo a seguir muntanya avall pel mig del parts seguint un camí molt desdibuixat tot i que hi ha alguna marca de pintura.

Vaig baixant avall en un tram molt divertit pel mig del parts i amb algun tros amb força pendent fins a creuar el Torrent de la Creueta. Aquí hem desvio cap a l’esquerra per anar baixant ara per un tram amb molta i molta pedra fins a creuar el Torrent del Pla de Rus.

És just abans de creuar el Torrent, que avui està completament sec, on puc observar un gran nombre de marmotes corrent amunt i avall. N’arribo a comptar fins a 10 i totes corrent cap al seu cau quan hem veuen arribar. S’avisen entre elles amb un gran crit molt característic.

Després de creuar el torrent ja només tenim uns metres de pujada on he de carregar o empènyer la bici fins a sortir al Pla Gran, just a tocar de la barraca de Toses. Sóc al Pla d’Anyella i ja enllaço amb una pista que en lleugera pujada va a sortir a la carretera asfaltada.

Des d’aquest punt només hem queden uns escassos 700 m d’asfalt fins a l’aparcament on tinc el cotxe.

És una opció més dura pel tenir que baixar a creuar els dos torrents i després tenir que guanyar l’alçada perduda però val molt la pena per la baixada pel mig dels prats, perquè no fem tant d’asfalt i perquè si es té la sort es poden arribar a veure moltes marmotes.

Gran matinal de btt amb un bon desnivell de pujada i una fantàstica baixada amb l’al.licient d’haver pogut veure un munt de marmotes.