2024/05/05 - Monestir Sta. Maria de Vallverd - Senders i corriols Serra de Boix des d'Almenar

Avui hem fet una ruta fins a les ruïnes del Monestir de Santa Mª de Vallverd, al costat del poble de Tragó de Noguera, aquest desaparegut durant la dècada dels anys sexanta, sota les aigues de l'embassament de Santa Anna.
Donat que la zona per on fem el trajecte tenim força corriols, aprofitem per fer-ne alguns.

Ruta circular des d'Almenar en la què fem un total de 56,5 Km. en un temps total de 4 h. 42 min. ( 3 h. 29 min. en moviment ),.
La velocitat mitja ha estat de 16,1 km/h. i la màxima de 48,3 km/h, tot això amb un desnivell positiu acumulat de +908 m. segons aplicació Wikiloc (+1107 segons GPS).

Sortida d'Almenar en direcció al riu Noguera Ribagorçana, passant pel camí del Pont de l'Almunia i en arribar-hi, enfilem el camí que transcorre en paral·lel al riu en direcció aigües amunt, passant per sota del Pont Vell d'Alfarràs i seguint fins al pontet inundable que hi ha a l'alçada de la localitat d'Ivars de Noguera.
A partir d'aquí, creuem el riu i pugem en direcció a Ivars que en arribar-hi, trenquem a ma esquerra i tot xino-xano anem pujant pel camí que va a Boix i Tragó de Noguera. En arribar a la zona dels pinars de la Serra de Gatfier ( aquí en algunes ocasions, podem trobar el pas del camí barrat per una cadena, que tan sols és dona en ocasions d'alt risc d'incendi ), doncs bé avui no és el cas i trenquem a l'esquerra, per entrar al corriol "Morro i Aurella" del qual tan sols fem un tram, per en un punt del corriol seguim tot recte ( en lloc de girar a l'esquerra ), per pujar pel corriol del Barranc de La Creu que és força entretingut i de bon fer.
En arribar a la zona de La Creu de Boix, creuem el camí i entrem a un corriolet que transcorre per l'obaga del Barranc de La Carrerada i torna a sortir al camí de Boix, pel qual anem seguint pujant fins arribar als Plans de Solaverd.
Aquí entrem a un nou corriol anomenat "Camí Vell de Solaverd", en aquest ens trobem alguns trams que son una mica tècnics, son de baixada però hi ha força pedra i cal anar amb molt de compte, fins quasi arribar a nivell de l'aigua del panta.
Avui el pantà diria que està a la seva màxima capacitat, ja que per on passa el corriol que és una raconada del pantà ho trobem ple d'aigua, fet que ens obliga a baixar i portejar la bici per un troç més enllà. Salvat això, anem seguint endavant per sender i camí fins les ruïnes del Monestir de Santa Maria de Vallverd, a uns dos kilòmetres de on hi havia Tragó de Noguera.

Santa Maria de Vallverd és un antic monestir cistercenc femení, situat al marge esquerra del riu Noguera Ribagorçana.
L'any 1157 és documenta per primer cop l'església de Santa Maria, i és creu que durant el segle XIII, s'acabà el monestir com a espai tancat amb les monges en clausura.
L'any 1452 és unit al monestir de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer, a causa de la precarietat econòmica en que és trobava.
El monestir fou suprimit el 1470, i els seus bens passaren al monestir de Poblet.
Actualment l'única part que resta dempeus de tot el monestir, és la capçalera de l'esglèsia, amb tres absis i el transsepte.

A partir d'aquí, anem seguint el camí que puja cap a la falda de la Serra de St. Miquel, amb Els Picons (951 m.), com punt més alt d'aquesta serra.
Anem guanyant alçada i trobem a la nostra esquerra, l'encreuament amb camí que puja per l'obaga de la serra fins Alberola. Continuem pujant pel camí de la dreta que va a Boix i anem fent via, fins arribar al paratge anomenat La Plana. Aqui trobem el camí que puja fins l'ermita de St. Salvador, el passem i uns 100 m. més enllà, agafem el sender que una mica més amunt, aquest es converteix en corriol amb alguns trams una mica tècnics.
Aquest corriol transcorre tot pel Barranc de Matamala, el qual avui el fem en sentit ascendent passant per la Font Coberta, i enllaçant amb el camí de Vila-Seca que voreja Serramitjana. En un punt del camí, trobem l'entrada a un corriol a la nostra dreta al qual hi accedim, essent el seu començament un pel tècnic per l'inclinació considerable que trobem. Aquest corriol ens porta fins la Serra de Boix, i pugem fins la carena de la serra, aquí trobem els corriols "La Lluna" i "Pinxo Moruno".
Donat que en l'anterior sortida vàrem fer el corriol "Pinxo Moruno", avui decidim entrar al corriol "La Lluna", ¡¡¡ Mare meva, on ens hem ficat !!!, al principi bé, però al cap d'una estona el traçat és complica, amb esglaons de pedra, terreny penjat i amb poca adherència, fet que ens obliga a anar amb molt de compte. Ja cap al final del corriol la cosa es suavitza, el traçat és més tranquil i és pot fer be. En un punt del corriol trobem que és pot fer una variant que és més accessible, i un l'altra en que hi ha un parell de "Drops". Finalment arribem al final del corriol amb sortida al camí del Barranc de La Creu, el qual anem seguint fins arribar al camí de Boix a Ivars. Tot anant baixant per aquest camí, noto que la roda trassera toca en algun lloc, parem i miro que passa. Ostres !!! veig una fisura en la soldadura de la vaina inferior trassera. S'ha partit la soldadura, no puc continuar !!! Que fem ?
Com que estem lluny de casa, miro de pujar a sobre la bici, de moment veig que mig aguanta el meu pes, i decidim fer camí de tornada més a poc a poc i vigilant que l'averia no vagi a més.
En arribar a Ivars de Noguera, per no donar sotracs a la bici, continuo per la carretera fins Alfarràs, i faig el mateix per arribar a Almenar on finalitzem el trajecte.
Una bona sortida però amb un final inesperat, que hi farem !!!
Salut i pedals !!!

IMPORTANT:
Pedalar per camins i corriols pot ser una activitat perillosa segons el perfil de la ruta. És aconsellable tenir un mínim de formació, experiència i saber planificar l'activitat abans de sortir.
Les rutes i tracks aquí compartits son merament orientatius i no implica de cap manera la responsabilitat de l'autor.
La informació i valoració de la dificultat és personal, no és una guia exacta a seguir, sols fer-la servir com referència de la ruta compartida.
Cadascú és responsable de les seves decisions, les seves accions i la seva seguretat.
Sempre ha de prevaldre el sentit comú, la responsabilitat i que cadascú sigui conscient de la seva capacitat, actuant sempre sota el seu propi criteri.
Recorda, per gaudir de la natura, sempre respecte, civisme i sobretot, emporta’t les restes de la teva petjada.