442 - Castell de Vallgornera (Can Modest de les Torres) a Peralada

Visita cultural fins el Castell de Vallgornera, declarat com a B.C.I.N. el maig de 1949, avui en obres a l’interior per reformes de condicionament com a hotel-restaurant.

Gravada només la traça (el trac) d’anada, doncs la tornada es fa pel mateix camí i així evitar línies sobreposades que provoquen conflictes.


Aquí podeu llegir la descripció que en fa Patrimoni de la Gencat.

Patrimoni Cultural de la Gencat


Edifici aïllat situat a l'actual veïnat de Vallgornera, a l'entrada de Peralada per la carretera de Llançà. És un edifici amb planta rectangular asimètrica, amb pati central i dues torres de planta quadrada als extrems de la banda oriental. La de l'angle nord-oest posseeix a la part superior del seu mur, una finestra trilobulada, que ha estat col•locada a l'inrevés. També hi trobem finestres rectangulars obertes tardanament. La torre sud-est té dos murs més llargs. Posseeix espitlleres a diferents nivells, les del pis superior són de menys llargada que les restants. La torre està coberta per una teulada a quatre vessants. La façana principal té dos portals, ambdós reformats. El primer és en arc rebaixat i adovellat, i dona directament al pati. El segon es troba en un arc de mig punt, en un cos avançat respecte de la resta de la construcció. Pel que fa a la façana posterior és el mur més ben conservat de la fortalesa. Presenta dues filades de sageteres, molt juntes entre elles. A la part baixa, l’aparell es forma amb grans còdols afilerats i col•locats, molts d’ells en posició inclinada. Damunt d’aquest aparell, en l’espaí on s’obren les sageteres, l’aparell està format per pedres grosses sense treballar. Els carreus de les cantonades sí que estan escairats.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


"El moment històric més important que va viure el castell de Vallgornera va ser en el context de la guerra entre França i Catalunya de finals del segle XIII".
Ramon Muntaner.

Ramon Muntaner va néixer a Peralada el 1265. És autor de la “Crònica”, un compendi de la història de Corona d'Aragó des del 1208 fins al 1328). Compte com les tropes franceses, preparades per ocupar la població, es van distribuir en forma d'arc des de “(…) Gariguela a la Garigua i de la Garigua a Valguarnera i de Valguarnera a Pujamilot (…)”.

A la primavera de 1285, Felip III de França , anomenat l'Atrevit, en guerra contra Pere II el Gran , va entrar a Catalunya al capdavant d'un gran exèrcit per investir el seu fill Carles com a rei d'Aragó .
De fet, la guerra havia començat anys abans a Sicília , ja que ambdós regnes ambicionaven l'illa. França tenia el suport del Papat, que no va dubtar a excomunicar Pere II i convertir la guerra en una croada. La batalla decisiva va tenir lloc a Peralada .


Explica també que els almogàvers , al servei del rei català, van cremar el poble perquè no caigués en mans enemigues.
Els francesos van fugir fins a Girona on van assetjar la ciutat.
Setmanes més tard l'exèrcit francès, derrotat i delmat per la pesta, va tornar a passar per Peralada de tornada a França.
Felip III va morir aquí d'aquesta malaltia, la pesta .

Pere II el Gran (1240-1285) va regnar entre 1276-1285. Va ser el fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d'Hongria. A Aragó el van anomenar Pere III.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Petit recull d'història

-Al segle XIII n’era senyor Jaume I de Vallgornera, que va morir l’any 1271.

-L’any 1285 va patir l’atac dels croats francesos de Felip lll de sobrenom” l’Atrevit.

-Aquest fet condicionaria la reconstrucció del segle XIV, donant-li més o menys l’aspecte actual.

-L’any 1362 surt documentat com “castrum Vallgorneria” i es creu que també es veié afectat en la guerra entre el comte d’Empúries Joan I i Pere el Cerimoniós, on també estaven implicats els Rocabertí, senyors de Peralada.

- Segle XV i en el decurs de la Primera Guerra dels Remences, Joan I de Vallgornera pren part per Joan II, per la qual cosa les tropes franceses de Renat d’Anjou, en nom de la Diputació del General, prenen el castell, que ocuparan durant tota la contesa.

-Dels segles XVI en endavant perd la seva importància militar i l’edifici seria modificat per fer-lo servir com explotació agrícola i ramadera.

-El propietari per herència era Santiago de Sentmenat y Urruela, marqués de Orís, mort el desembre de 2020, tiet de la dissenyadora Agatha Ruiz de la Prada...

Nota: els 4 enllaços adjunts sols son accessibles des de un PC, no des d'un mòbil