Baix Segre. (Bovalar, Avinganya, Roques del Sant Formatge...)

Pedalada pel Baix Segre, aquesta subcomarca que va des de Alcarràs seguint el curs final del riu Segre fins a la Granja d’Escarp, on hi ha l’aiguabarreig Segre-Cinca, un espai de gran riquesa natural.

Una mica més avall, a Mequinensa, desguassa a l’Ebre formant amb l’anterior l'aiguabarreig més gran de la península. Aquest territori a més del patrimoni natural té altres sorpreses, racons de gran valor històric i artístic que visitem: la basílica paleocristiana de Bovalar amb el poblat visigòtic, el monestir cistercenc de Santa Maria d'Escarp i el monestir d'Avinganya.

Sortim de Lleida pel camí vell d'Albatàrrec, veiem que estan arranjant un pas per a vianants, al primer tram de carretera que va fins l’Institut de formació professional de la Copa d’Or. Una bona iniciativa, ja què és un tram bastant concorregut per fer esport.

En aquesta primera part el camí vell d’ Albatàrrec coincideix amb el GR 3 o sender Central de Catalunya, que desprès creua el Segre per la passarel•la per a vianants del Tòfol. Continuem cap a Albatàrrec per la banqueta de la sèquia de Torres. Al arribar a Torres anem cap a Utxesa, primer pel camí de les Tingudes i tot seguit pel camí natural del Segre. Arribem a l'observatori elevat del 19, prop de l’entrada de l’aigua del canal al pantà. Aquest pantà té la singularitat que no es troba a cap riu sinó al mig del traçat del Canal Industrial de Seròs, el qual és Reserva Natural de Fauna Salvatge. És una zona humida amb gran interès ornitològic.

Passem per sobre la presa de la Vall Seca i més endavant per la presa de la Valleta que formen l'embassament del Secà, A l'inici de la presa de la Valleta, agafem el nou sender interpretatiu per a vianants i ciclistes, que voreja l'embassament a tocar de l'aigua, entre la presa de la Vall d'Utxesa i la Valleta. Prosseguim cap als antics xalets i embarcadors situats prop de la riba del pantà i després pel camí del canal, seguim el camí vell d’Aitona direcció a la central hidroelèctrica de Seròs, la Canadenca.

Al arribar a la partida de Bovalar pugem a visitar el poblat visigòtic. El poblat d’època paleocristiana i visigòtica, està situat en una petita elevació tancada per una reixa metàl•lica. Format per un poblat, una basílica amb un baptisteri i una necròpoli. Al voltant de les cases hi ha un trull i un celler. Retornem al camí natural del Segre fins a creuar el pont de la Granja d’Escarp.

Passem pel costat de les restes del monestir cistercenc de Santa Maria d'Escarp, situat a la dreta del Segre prop de la confluència dels rius Segre i Cinca, actualment en mans privades i bastant deteriorat.

Per evitar la carretera passem per la banqueta del canal de Catalunya i Aragó i anem anem a l’antic monestir medieval de Nostra Senyora d’Avinganya, monument del municipi de Seròs inclòs en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va se el primer establiment trinitari masculí de la península, fundat per Joan de Mata el 1201. Més tard es convertí en femení i panteó de la família dels Montcada fins el 1259, en que fou recuperat per la comunitat trinitària masculina i convertit en noviciat fins a la desamortització.

Retornem a la banqueta del canal per visitar les Roques del Sant Formatge, un conjunt arqueològic format per una necròpoli tumulària del període final del bronze a la falda del turo del mateix nom. Tornem a Lleida per Butsenit.