BDN-Montjuic-MIrador dels Avions (El Prat)

Els avions sempre m'han atret. Fa temps que volia anar a l'aeroport només per veure els avions. De jove ja havia anat a l'antic aeroport com el que anava al Tibidabo o al zoo. I des que faig BTT, anar al mirador dels avions era una sortida pendent. Encara que d'aquesta ruta de BTT té molt poc de BTT, ja que gairebé tota ella és urbana i, a sobre planera. Sort que inclou la pujada a Montjuic per donar un punt de vista més alt que el nivell de mar. Desconec si es podria fer la mateixa ruta sense pujar-hi, massa trànsit pels voltants.

He escollit fer-la un dissabte, encara que també podia haver sigut un festiu. La raó és perquè m'imagino que en un dia feiner la part de la Zona Franca deu ser un veritable enrenou de trànsit. I això que només són tres carrers de la Zona Franca! Primer el Passeig de la Zona Franca, després el llarguíssim carrer A que pel seu carril central, per dalt, m'imagino que va un tramvia i per sota hi ha un ample passeig de més de 2,5 km de llarg. I per últim el carrer núm. 6 o carretera del Far, a més de creuar el pont de l'avinguda 11 de Setembre que passa per sobre el riu Llobregat. En total una mica més de 6 km, que per sort, i com amb prou feina n'hi havien cotxes, jo anava molt tranquil.

En canvi, un cop vaig estar a prop del mirador dels avions, vaig començar a veure gent. Ciclistes i vianants aprofitaven el dia assolellat passejant pel camí a vora del riu i de camps de conreu a la dreta.

Em vaig entretenir més del compta en el mirador. El pas d'avions aterrant era continu. Veies al lluny les llums de l'avió i en un no res ja havien passat pel sobre del teu cap. En aquell lloc n'hi ha més d'una dotzena de bancs de pedra posats expressament per estirar-se i contemplar com passen els avions a punt d'aterrar.

La meva intenció original era tornar pel Tibidabo, però em faltaria temps per arribar a l'hora prevista a casa, tot i arribar més tard. Així que vaig decidir tornar pel mateix camí d'anada. I la vaig espifiar! Des del port de les golondrinas fins els aparcaments de la Mar Bella i platja de Llevant hi havia tal aglomeració de gent que era impossible anar a més de 5 km/h. Era una disbauxa de tot tipus. La gent ho envaïa tot. Hi havia una barreja de vianants, tricicles turístics, eskaters, monopatins, patinadors de línia. Això sí que era una muralla humana impossible d'esquivar. Fins i tot vaig veure un xoc frontal entre dos ciclistes que, per sort, no es van fer mal. Tornar pel mateix lloc va ser una errada que em va fer perdre molt de temps i patiment per a no xocar amb ningú. Potser hagués estat millor fer aquesta ruta un dia laborable.