Camins i corriols Figueres - Llers - Vilanant - Avinyonet - Vilafant - Figueres

Corriol, al costat del Camí d'Avinyonet a Llers

Barraca de Pedra Seca

Construcció s. XVIII Estil arquitectònic Obra popular Les barraques de pedra seca són un conjunt de construccions rurals al terme municipal de Llers (Alt Empordà) incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El municipi de Llers té una gran nombre de barraques de vinya i de pastor distribuïdes per tot el terme municipal. Una de les zones on es concentren més barraques és a la banda sud del terme, entre la vila de Llers i la d'Avinyonet de Puigventós, destacant el paratge de les Brugueres i les Avalls. Aquestes barraques són bastides amb la tècnica de la pedra seca, tot i que presenten una gran diversitat tipològica pel que fa a les seves dimensions, formes i distribucions internes. Majoritàriament són de grans dimensions i estan distribuïdes entre una i tres estances. Presenten la planta quadrada, rectangular o circular, i en determinats casos, integren alguna feixa com a part de l'estructura. La coberta és en general cupular, bastida mitjançant l'acumulació concèntrica de pedres. L'accés a l'interior es fa mitjançant una obertura rectangular, en alguns casos lleugerament troncopiramidal. Presenta llinda monolítica i brancals fets amb pedra ben desbastada. En determinades ocasions pot tenir un arc de descàrrega superior. Les barraques són bastides en pedra generalment desbastada, de mida mitjana-gran, disposada en filades més o menys regulars. Aquest tipus de construccions és molt freqüent a la zona que s'estén entre Llers i Avinyonet de Puigventós, i es relacionen amb l'expansió agrícola i demogràfica del segle xviii, quan els Rocabertí, senyors del lloc, van cedir a la gent del poble bona part de les terres ermes per al seu conreu, i s'hi van plantar vinyes i oliveres. Rubió i Bellver, en el seu estudi sobre aquest tipus de construccions, les relaciona amb les que encara es conserven a la península del Sinaí, que semblen tenir el seu origen en temps prehistòrics. També se'n troben en altres zones del Mediterrani, principalment associades amb el conreu de vinya. Així doncs, l'autor dedueix que les tècniques de construcció de les barraques es remunten a temps remots i han arribat als nostres dies per transmissió generacional.

El Bosquet - corriol

Camí de Mas Puig

Muntanyes de Sant Quirze

Rec de Palau

Les Guixeres

Baixant les Guixeres i creuar riera del Rissec

Rissec

Coma Forcada

Camps de Can Pujades

Riu Manol a l'alçada del Molí de can Nebot

El riu Manol Un dels connectors biològics més importants de l'Alt Empordà El riu Manol és un dels principals cursos fluvials de la comarca i constitueix, juntament amb la Muga, un dels connectors biològics més importants de l’Alt Empordà. El Manol neix a les immediacions de Lliurona –municipi d’Albanyà– i desemboca al riu Muga a l’alçada de Vilanova de la Muga. Presenta un recorregut en descens d’oest a est, baixant des dels darrers contraforts de l’Alta Garrotxa fins a la plana empordanesa. Durant el seu recorregut discorre pels municipis d’Albanyà, Cabanelles, Lladó, Navata, Avinyonet de Puigventós, Vilafant, Santa Llogaia d’Àlguema, Figueres, el Far d’Empordà, Vila-sacra i Vilanova de la Muga. En total uns 45 km de longitud. Aquesta considerable longitud fa que tingui una conca fluvial d’on en recull l’aigua d’unes notables dimensions. En ell hi desemboquen afluents com la Riera de Fregabous, el Rec de Cistella, el Rissec, el Rec de les Costes, el Torrent d’en Serra, el Rec d’Aragall i la Riera de Figueres ja a tocar la Muga. El Manol entra al terme municipal de Figueres pel Pont del Príncep i fa la funció de límit fronterer amb el municipi del Far d’Emprodà tot recorrent la plana de conreus i extraccions d’àrids que queda entre el nucli de Figueres i la variant de la N-II. Posteriorment també marca el límit entre Figueres i Vila-sacra. El darrer nucli habitat pel qual passa abans de desembocar a la Muga és Palol de Vilatenim. El Manol té al seu pas per Figueres un caràcter intermitent, amb períodes amb aigües permanents i amb períodes (els més secs) sense aigua. Per tant, el funcionament del riu depèn en gran mesura del règim de pluges produïdes al conjunt de la seva conca. Malgrat que en els moments sense aigua el riu presenta un aspecte entristit, quan l’aigua reapareix recupera la seva esplendor i el riu s’omple de vida. És el moment en què s’hi poden observar peixos, serps, granotes i nombrosos ocells d’ambients humits com l’ànecs coll-verd, la polla d’aigua, les fotges, els bernats pescaires, els martinets blancs o de més difícils d’observar com el martinet menut. Un ocell emblemàtic del Manol és l’abellarol. Aquest ocell de colors estridents (verd, blau, vermell), que recorda els ocells exòtics d’altres contrades, fa els seus nius als marges del Manol on hi viu en colònies i ocupa el cel amb el seu vol i cant característics. Juntament amb la fauna, la vegetació és un dels valors naturals del Manol. La vegetació de ribera, que va associada als cursos d’aigua i a les zones humides, és considerada un valor natural de primer ordre i requereix vetllar pel seu manteniment. La vegetació de ribera del curs del Manol al seu pas per Figueres presenta trams on està ben constituïda i pot efectuar totes les funcions pròpies dels connectors, mentre que en altres sectors presenta diverses deficiències com, per exemple, una baixa cobertura o densitat en alguns trams, la substitució de la coberta arbòria per part de comunitats arbustives o herbàcies (bardisses, canyars), interrupcions de la vegetació de ribera per obres de canalització dels llits fluvials o per la presència de diversos tipus de construccions.. Una zona d’actuació prioritària és el tram on el Manol fa de límit entre els termes municipals de Figueres i del Far d’Empordà. Aquí la vegetació de ribera és gairebé inexistent i limitada a espècies arbòries de port baix com els tamarius. Per altra banda, el llit del riu presenta una amplada considerable i està desprovist també de comunitats de ribera ben desenvolupades. El resultat és la presència d’una discontinuïtat important, des del punt de vista de la connectivitat. La preservació de la vegetació de ribera i la seva regeneració en aquells punts on està malmesa és un dels aspectes principals des de la perspectiva de la millora de la connectivitat biològica entre els diversos espais naturals presents a la comarca.

El Bosc Tancat

Intersecció a l'esquerra - Corriol

Corriol dins el Bosc Tancat

El Canigou

El Canigó, la muntanya sagrada dels catalans, té el seu punt més alt a 2.784 metres d’alçada i és un indret amb una gran tradició d'excursions i d'activitats a l'aire lliure. El massís va ser declarat al juliol de 2012 Gran Site de França, i en 2017 Grand Site d'Occitània. Actualment està reconegut com un espai natural excepcional que cal preservar-lo. Amb una gran diversitat de fauna i flora, ofereix als excursionistes que s’aventuren o no a pujar al cim, un espectacle extraordinari, on el patrimoni històric juga un paper destacat, especialment l’art romànic que trobem a molts llocs d'interès turístic del Conflent com a l’abadia de Sant Martí del Canigó. Tant si opteu per recorre en bicicleta (elèctrica), a cavall d'un ase o a peu, el Canigó és un lloc únic que val la pena visitar, a més es un veritable pulmó de la Catalunya francesa. No dubtin més en prendre el temps per apreciar la nostra muntaña sagrada!

Taravaus

Santa Eugènia

Església romànica de la fi del segle XI o inicis del XII, tot i que no està documentada fins l'any 1338. Només la part de l'absis pertany a l'edifici original. És semicircular, fet amb carreus de mida mitjana, escairats i ben alineats. Està cobert amb volta de quart d'esfera i obert amb una finestra de doble esqueixada. La resta de l'ermita és obra dels segles XVII o XVIII, amb alguna refecció o modificació al XIX (al portal adovellat hi ha la data de 1852). Període Segle X a XII Estil Romànic

El Manol per la Gorga Blava - Corriols - Passera

El Bosquet corriol fins la Gorga dels Figuerencs - on novament creuem un altre passera