Cap de Creus - Entretermes Roses - Cadaqués - El Port de la Selva

Camí de les escombraries - Coll d'en Fraguem

Camí de les escombraries - Coll d'en Fraguem

Badia de Roses

Camí dels Francesos - Gir a la esquerra

Font de la Vic

Mas dels Arbres - En reconstrucció pel José i Donald

Edifici civil situat a la plana que s'estén entre el puig Alt i el puig de les Àligues, a tocar el marge dret del rec dels Arbres, una de les torrenteres de la riera de la Trencada. El mas està format per diferents construccions que formen un conjunt heterogeni. La masia o casa principal es localitza al sector sud. Està construïda sobre una zona de pendent, que baixa cap a la riera. A l'exterior, davant de la façana principal que dóna a migdia, hi ha unes terrasses comunicades amb escala, que marquen els diferents nivells funcionals. La superior correspon a la casa i la inferior a diferents estances addicionals. És un edifici de dues plantes cobert amb teulada de dues aigües feta amb rajoles, encara que originàriament la coberta era de lloses de pissarra. Una reminiscència d'això és la part de la teulada que surt enfora de la línia vertical de la façana, que és feta amb lloses de pissarra. Sobre el teulat hi ha una xemeneia. L'edifici presenta diverses finestres, tant a la façana com als paraments laterals, de forma rectangular. La porta principal té un arc de descàrrega. A l'interior es conserva part de l'embigat. Al costat de llevant al primer pis es conserva el forn en forma de cos sobresortint amb coberta de lloses de pissarra. La planta baixa de l'edifici principal era destinada a estables mentre que el pis superior era la vivenda. A ponent hi ha diferents cossos adossats a la casa. Són construccions de característiques arquitectòniques similars afegits en diferents etapes i que varen funcionar com a estables i magatzems. L'espai de davant del mas fins a la riera està delimitat per una paret de pedra seca amb merlets. A uns 20m al nord del conjunt hi ha una construcció isolada (més moderna) feta amb pedres i rajoles, que probablement fou utilitzada com a paller. En direcció a l'est hi ha l'era i unes petites construccions de paret seca.

Camí de Mas Romanyac

Masia situada al planell que s'estén als peus del puig de l'Àliga i del puig de Pení, a l'esquerra de la capçalera de la riera Romanyach. És un edifici de planta rectangular amb baixos i primer pis, cobert amb teulada de dos vessants. La façana principal se situa al costat de tramuntana i presenta una porta i diverses finestres petites. A davant i al costat de ponent hi ha un tancat fet amb paret baixa. El teulat conserva una part original, però quasi tot ha estat restaurat. Els altres paraments es caracteritzen per tenir poques obertures: dues petites finestres a migdia, una amb lloses encastades al parament, que configuren dues superfícies horitzontals, una a llevant i dues finestres a ponent. En aquest costat hi ha una porta que es correspon amb un cos de la masia afegit modernament. Al costat de migdia hi ha l'era, una esplanada delimitada per una línia de lloses verticals clavades al terra. En aquesta zona s'observa l'aflorament de la roca mare. En una de les roques hi ha un petit dipòsit retallat a la roca, de forma rectangular que enllaça amb un petit regueró de recorregut sinuós. L'horta se situa a migdia i conserva la paret de pedra seca que la delimita. A uns 300 m al NE del mas es troben les restes de tres bordes de dimensions reduïdes emplaçades a banda i banda d'una petita riera limitada per parets de pedra seca.

Mas de la Llobatera

Restes d'una masia i altres dependències annexes situades al fons d'una vall estreta, als peus del vessant occidental del puig de Pení. La masia està estructurada a partir d'una part que sembla més antiga i que està envoltada de diverses construccions, fruit de diferents etapes constructives. El conjunt és de planta rectangular i tenia dues plantes. No es conserva res de la coberta. La façana principal dóna al SW i conserva dues obertures o portes i un arc de descàrrega de mig punt. Davant de la façana principal de la masia hi ha un pati tancat per una paret de pedra seca de traçat irregular. A les parets conservades s'observa l'arrencament de diverses voltes de canó, tant a la planta baixa com al primer pis. A tocar la masia es conserva part d'un passadís cobert amb lloses de pissarra planeres delimitat per parets de pedra seca, una de les quals és la que tanca l'era del mas. Als espais situats a tramuntana es conserva part d'un forn. A les rodalies del mas hi ha diferents elements constructius populars com corrals, estables, fonts, l'era, etc. Cal destacar l'era situada a la part alta delimitada per lloses planeres arrenglerades i suportada per un mur de contenció de pedra seca col.locada verticalment.

Carretera de l'Aigua - Riera de Sant Vicenç - terrasses amb oliveres

Es Portal - plaça del Dr Tremols - Can Cabrisas (Taps de Cadaqués)

Puig Ferral

Muntanya Negre - Rec de l'infern

Muntanya Negre - Rec de l'infern al fons Mar d'Amunt

Riera de l'infern

Cap Gros - Cap de Creus

Mas dels Bufadors

Situada al sud-est del nucli urbà de la població del Port de la Selva, al vessant nord-oest del puig dels Bufadors, al serrat de les Conilleres.[1] Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos cossos adossats i en estat força ruïnós, amb la major part de les cobertes arruïnades. El cos principal, al nord-oest del conjunt, encara conserva bona part de la coberta dempeus, de dues vessants de teula, i està distribuït en planta baixa i pis, l'habitatge a dalt i les estances pel bestiar als baixos. S'accedia a l'habitatge per una escala exterior que donava a una terrassa avui enfonsada. Als estables de la planta baixa, tallats a la roca natural i amb recs excavats com a desaigües, les estances són cobertes amb voltes de canó morterades. Els cossos auxiliars destinats a les tasques agrícoles i ramaderes es concentren a les bandes de migdia i llevant de la construcció. Tots ells presenten les cobertes enrunades, tot i que majoritàriament eren d'una o dues vessants de teula. A l'extrem sud-est hi ha dos espais de corral pel bestiar delimitats amb murs de pedra de poca alçada. La construcció és de rebles de pissarra lligats amb argamassa o posats en sec, en algunes tanques i corrals. Els paraments més moderns presenten restes dels revestiments arrebossats. Bona part del mas i de les dependències auxiliars es drecen sobre la roca natural tallada, com el marge que limita l'era situada a la banda nord-oest de la casa. El mas és documentat des del XVII i restà ocupat fins al segle XX. Actualment està abandonat i en procés d'enrunament.

Castell de Bufalaranya

Restes d'un castell situades en un punt elevat sobre un replà que es forma al vessant d'una muntanya del serrat de can Berta. Les estructures muràries es conserven amb diferents alçades. En conjunt, es veu la part alta ocupada per les estructures conservades amb més alçada i cap a migdia, pendent avall, s'observen les fileres inferiors d'altres parets. Hauria estat ocupat entre el segle IX i el XIV. Aquest castell seria un component del nucli de població unitari d'època medieval situat a la vall de la riera de la Trencada i del qual també formarien part el vilar de Penida o la desapareguda església del Sorral d'en Berta. En la còpia d'un pergamí de 1361, el 1642, el Capbreu de l'abadia de Roses, es parla d'un "Castell de Bufagranges". Dels anys 1789 al 1802, als Capbreus de l'abadia de Roses es menciona el "Mas Isern del castell de Bufalaranya". El 1895, Sebastià Aguilar, en una llista de llocs del comtat d’Empúries, esmenta "Brufaganyes". El nom Bufalaranya és d'ús modern. Es pot identificar amb el castell de Pinna Nigra, propietat de Sant Pere de Rodes i esmentat el segle X. El seu origen és molt antic i podria trobar-se en una construcció d'època visigoda, sarraïna o carolíngia, com ho foren La Clusa, Vulturaria, Salifore o Miralias, que podríem relacionar, àdhuc, amb el Baix Imperi Romà. Totes se situen en llocs importants de pas als Pirineus Orientals i Cap de Creus, zones molt habitades en aquelles reculades èpoques i que són lligades al sistema de defensa dels pobles muntanyencs. Probablement ja era abandonat i enderrocat el segle XI

Mas d'en Berta

Aquest gran mas ara deshabitat i mig enrunat es troba en una petita elevació del terreny. Els prats oberts, voltats per la sureda i la brolla, conformen un territori ideal per veure ocells. La puput (Upupa epops) emigra a la tardor al centre i nord d'Àfrica, però cada vegada més hi ha poblacions que es queden a passar l'hivern a les nostres latituds. Al mas berta es pot veure tot l'any el seu vol ondulant i el seu color ataronjat amb ratlles blanques i negres. Si ens acostem en silenci, amb una mica de sort, el podrem veure parat sobre una paret o dalt d'alguna branca, aleshores veurem el seu llarg bec que utilitza per capturar insectes i com desplega la cresta de plomes.

Bassa del sorral de Mas Ponac

L'extracció de sorra per la construcció del sorral de Mas Ponac, va originar una bassa de grans dimensions i profunditat. És la massa d'aigua dolça més gran del parc natural del cap de Creus. Aquesta bassa havia estat utilitzada pel bany i molt mal tractada per la pesca furtiva i la introducció d'espècies foranies com la tortuga d'aigua americana, el visó americà, el cranc roig americà, i la carpa. Aquest punt d'aigua és utilitzat per abeurar el bestiar domèstic i la fauna salvatge com els senglars, les genetes i les guineus. També és l'hàbitat de rèptils i amfibis com la serp de collaret (Natrix natrix) o el gripau comú (Bufo bufo).

Passeig marítim davant la platja Nova

Platja Nova