Cap des Cròdos i Tuc de Guilhèm

Grandiosa i molt exigent ruta pels amants del cicloalpinisme. Només apte per e-bikes i per persones que tinguin una bona preparació física i que estiguin acostumats a la navegació amb gps atès que alguns trams es fan per fora dels senders marcats.
Sortim de Gausac i seguim el Camin Reiau fins al pònt de Beusa on creuem la carretera general i ens enfilem cap el poble de Vilac que travessem pel mig. Recomano una visita a la bonica església de Sant Fèlix amb una portalada romànica i un campanar gòtic.
Deixem Vilac i per una costeruda pista pugem a Mont, un poble molt ben situat però, pel meu gust, desvirtuat per la massificació d'urbanitzacions.
A l'entrada d'quest poble agafem un corriol que ràpidament ens porta a Montcorbau que aquest encara conserva l'essència dels petits pobles aranesos. El travessem i poc després agafem un dret corriol que ens porta fins a la petita ermita de la Mair de Diu des Desamparats. La seva situació és un autèntica balconada sobre el Mijaran. Davant tenim el Montcorbison i als nostres peus els poblets de Montcorbau, Vilac i la plana de Vielha.
Baixem a buscar la pista que seguim un tram i aviat arribem a l'àrea de pic-nic de Montcorbau on trobarem un abeurador amb una abundosa font. Aprofiteu per proveir-vos d'aigua doncs a patir d'aquí no en trobareu.
Es pot dir que en aquest punt comença la verdadera pujada de Cròdos.
Esteu a punt d'iniciar una pujada molt exigent i llarga. Es tracta de fer a la inversa part de la ruta 50B, una de les moltes rutes senyalitzades que trobareu a l'Aran.
Agafeu-vos-ho amb calma perquè la pujada és molt llarga i dura. Primer es puja per antigues pistes de desemboscar pel mig del bosc però un tros amunt aquestes s'acaben i comencen les famoses marrades de Cròdos que ens fan guanyar alçada ràpidament per uns pendents herbats de gran inclinació.
Finalment arribem a la zona de pastures de Cròdos on trobarem múltiples corriols fets pel bestiar. Aquí el gps ja es fa imprescindible per trobar la traçada bona. Arribem a una cruïlla de corriols. És un punt impostant. Aquí cal fer un gir de 360 graus i seguir un marcat corriol que amb un pendent molt suau ens portarà fins el Cap des Cròdos que hi arribarem sense cap dificultat. Per la seva situació és un cim molt panoràmic.
Refem el camí fins a la cruïlla anterior i ara seguim pedalant en direcció nord fins assolir la Passada de Ròca Nera on hi arriben les traces de vehicles tot terreny. En aquest punt s'inicia la pujada al Tuc de Guilhèm. Per pujar-hi al primer tram no hi ha camí. Cal pujar pel mig de les zones de pastura i és clau seguir el track per trobar el pas adequat que ens portarà a una colladeta on ja hi trobarem un marcat camí que fàcilment ens deixarà arribar al cim tot pedalant. Primer ho farem pel seu vessant oest i el darrer tram el farem pel vessant nord.
El Tuc de Guilhèm és un cim d'alçada modesta (2393 m.) però que ens ofereix unes grans panoràmiques als quatre vents. Us el recomano.
Un cop visitat refem un tram del camí de pujada però quan som a la colladeta anterior baixem directe a buscar les roderes sense arribar a la Passada de Ròca Nera. Anem directe a l'amagat estany dera Salana.
Aquí deixem les roderes, que haurem seguit uns centenars de metres, i tot voltant aquest llac anem a buscar el punt per on desguassa. Baixem per la valleta que es forma. El primer tram no hi trobarem camí, tot són zones de pastura que es baixen força bé. Un tros més avall ja trobarem les marques d'un corriol que ràpidament ens portarà al sender de la vall de Bords. A partir d'aquí trobarem alguna marca d'una altra ruta de BTT de l'Aran.
Baixem paral·lels al riu amb fort pendent i amb un tram amb molta mullena fins que arribem a una pista que cada cop està en més bon estat.
Quan arribem a un dipòsit d'aigua la deixem i seguim baixant per un bon sender que ens estalvia un tram de pista. Tornem a sortir-hi i la seguim de nou en baixada. A sota nostre ens queda el poble de Mont.
La seguim i abans d'arribar a aquest poble la deixem per seguir-ne una de secundària que baixa cap el fons de la vall. És el Camin dera Ribera.
Quan arribem al fons de la vall creuem l'arriu Salient per un pont de fusta i iniciem la darrera baixada per un bonic sender que paral·lel al riu ens porta a la pista de Salient, molt a prop del poble de Vilac.
Ara només ens cal seguir el caminet cap a Vielha i retornar a Gausac.
Per mi és una gran ruta perquè té tots els ingredients, dures pujades força tècniques i exigents, navegació amb gps i el millor de tot, unes grans panoràmiques.
Ara bé, oblideu-vos de la ruta si esteu acostumats a fer pistes o senders senzills així com en cas de boira que pot resultar molt perillosa.