Celrà - Cervià de Ter - Bàscara - Camallera - Colomers - Flaçà - Celrà

Sèquia Vinyals

Sèquia Vinyals

Arbreda de pollancres de Bordils

Camí entre arbredes a Bordils

Anem cap el riu Ter

Plantació de blat de moro

Al fons, a l’arbreda una àguila ens observa

Riu Ter

Riu Ter, entre Bordils i Cervia de Ter

Riu Ter

Riu Ter, entre Bordils i Cervia de Ter

Riu Ter, entre Bordils i Cervia de Ter

Cervià de Ter

Edifici, on hi ha actualment l’Escola de Música del Gironès

Carrer de Cervià de Ter

Cervià de Ter

Cami, sortint de Cervià de Ter

Bosc

Fellines

La MAT

La MAT

La MAT, impacte visual entre conreus

A l’Alt Empordà

La MAT, impacte visual entre boscos

Castell-Palau Orriols

Localitat de Bàscara

Castell-Palau Orriols

Conreus de cereals a l’Alt Empordà

Terme municipal de Bàscara

Masia abandonada

Terme municipal de Bàscara

Calabuig

Dalt el cim, Calabuig. Entre boscos i camps de cereals. Terme municipal de Bàscara.

Calabuig

Dalt el cim, Calabuig. Entre boscos i camps de cereals. Terme municipal de Bàscara.

Can Gustà. Bàscara

Can Gustà és una casa del municipi de Bàscara (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La família Gustà era una de les famílies pageses més notables de Bàscara. La casa actual, situada a la mateixa carretera, deu tenir un origen antic però l'edifici que ara podem veure, amb la seva torratxa i les galeries d'arcades a la façana de migdia, es deu a una reconstrucció empresa per Jaume Gustà l'any 1891, tal com consta inscrit a la porta d'entrada.

Església de Sant Iscle de Bàscara

Sant Iscle de Bàscara és una església del municipi de Bàscara (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Riu Fluvià

Pas per Bàscara

Riu Fluvià

Pas per Bàscara

Camp d’userda

Església de Sant Feliu de Calabuig

Sant Feliu de Calabuig és una església del municipi de Bàscara (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vistes del del Castell de Calabuig

Castell de Calabuig fou castell a la part més elevada del petit nucli urbà de Calabuig (l'Alt Empordà), localitat a poc menys de dos km de la població de Bàscara municipi al qual pertany. Les restes de l'antic castell de Calabuig es troben integrades al mur sud de la nau de l'església de Sant Feliu, construïda en època moderna, i han estat declarades bé cultural d'interès nacional.

Església de Sant Bartomeu de Camallera

Església de Sant Bartomeu de Camallera. Documentada el segle XIII L'església actual és producte d'una reforma acabada l'any 1951. Anteriorment a aquestes obres el temple era d'una nau ben orientada, amb la capçalera a l'extrem de llevant com és la norma. L'esmentada reforma consistí bàsicament, en la construcció d'una nova nau amb l'eix perpendicular a l'antiga, de forma que el nou presbiteri és a l'extrem septentrional, on abans hi havia l'altar lateral.

Can Feliu. Camallera

Can Feliu Can Feliu és una altra gran casa pairal. La seva façana principal ocupa tot el costat septentrional de a plaça de l’Església i segueix encara un tram pel carrer Afores. A Can Feliu hi podem distingir dos cossos d’edifici clarament diferenciats pel nivell de la teulada. El sector de ponent posseeix planta i pis i és la part més vella bàsicament del segle XVI. El sector de llevant on hi ha la portalada principal que dóna a la plaça, té planta i dos pisos i la seva teulada és, lògicament, més enlairada. Fou construït al segle XVIII. Al cos occidental, el més antic, cal esmentar el magnífic finestral gòtico-renaixentista que s’obre a mur encarat a ponent. És d’ara conopial i decorat amb un bell arabesc. En una de les impostes hi figura l’any 1526. Aquesta notable obertura serveix avui dia de porta i dóna accés a una terrassa construïda a l’altura del pis. És una terrassa coberta amb un teulat de dues vessants sostingut per un embigat; a la seva banda de ponent hi ha unes grans arcades de mig punt. Al mur septentrional d’aquesta part vella de la casa hi ha algunes finestres gòtico-renaixentistes, senzilles, de llinda sostinguda per mènsules de quart de cercle. El ràfec de la teulada d’aquest sector de l’edifici era decorat amb una gran varietat de temes geomètrics, sobretot d’enreixats, pintats amb vermell sobre fons blanc. Per dissort aquesta decoració roman colgada en bona part per una capa d’encalcinat. Malgrat això, a la banda de migdia que dóna al carrer Afores. podem veure-hi entremig dels enreixats la data de 1741. A la façana principal, en el sector menys antic, del segle XVIII, i ha el portal d’arc rebaixat. Les finestres són rectangulars. La llinda del gran finestral que hi ha sobre a porta ostenta un relleu coronat per un casc de guerrer amb plomatges. L’emblema és circular i l’emmarquen una branca de palma i una altra d’olivera. El tema de l’interior és ben curiós. Hi veiem un personatge muntat dalt d’un gran peix que simula nedar. El personatge porta una branca d’arbre a la ma. En un cos a mena de terrassa afegit al mur meridional de la casa i en un carrer cantoner (al sud-est) i veiem la data deteriorada de 178(?). A l'extrem nord-est del casal es dreça una torre decorativa de planta quadrada quelcom irregular. És coronada per merlets esglaonats i fou construïda als segles XVIII-XIX. A l'interior destaca la sala gran, coberta amb volta de llunetes i decorada amb pintures murals d’estil “pompeià”. A l'arxiu particular de Can Feliu el document més antic que esmenta la casa data del 1319.

Edificis de la plaça de l’església de Camallera

Can Ferrer-Pagés conegut com Can Ribot

Can Ferrer-Pagés Can Ferrer-Pagés conegut també com Can Ribot és una de les grans cases pairals de Camallera. El casal fou construït als segles XVII-XVIII, però fa aproximadament trenta anys va ser curosament embellit. En el mur que dóna al carrer de l’Església es va imitar una façana renaixentista pròpia dels palaus d’aquest estil que es conserven al país. El mur que abans no tenia gaire caràcter, ha estat convertit en la façana principal. El seu aparell és de carreus trets d’altres llocs. Hi destaca el gran portal adovellat i, a la planta noble els tres finestrals renaixentistes d’obertura rectangular ornats amb motllures. A la llinda duna finestra senzilla de la planta baixa hi figura la data 1715. Sobre el finestral del centre i ha un escut i al pis superior tres finestres, algunes de pedres treballades modernament. Al ràfec de la teulada hi veiem un intent d’imitació dels temes decoratius populars que trobem, en aquest indret de l’edifici en moltes cases de la comarca. A l'angle sud-est de la casa s’hi col·locà una gran obertura cantonera renaixentista (un finestral amb balconades), que té una columna angular estriada amb capitell d’estil corinti. Procedeix, segons noticies, d’un mas del terme de Bàscara. La façana meridional, que dóna al jardí, posseeix obertures rectangulars que són les originals del casal. pròpies de l’època de la seva construcció. A l'interior destaca la bella sala principal coberta amb volta de Llunetes i decorada amb pintures “pompeianes”, del segle passat. Altres estances del casal tenen aquest tipus de pintures murals. A la llinda duna porta de la sala major i figura l’any 1638. Una altra porta gótico-renaixentista, que es troba a la banda de migdia d’aquesta sala és l’arc de mig punt i posseeix una interessant decoració esculpida. A les impostes del prominent guardapols hi podem veure uns escuts sostinguts per personatges. Hi ha, també, motius en relleu de tema floral i geomètric. Aquesta bella porta procedeix duna casa del carrer de la Força de Girona. A la planta baixa hi ha la premsa i la bodega amb tots els elements i estris antics. Algunes estances d’aquesta part de ‘edifici tenen volta “grassa” i d’altres volta de maó de pla. Al costat de ponent, sobre una terrassa i a l’altura del pis, sobresurt de la resta del casal el cos de la petita capella, de construcció molt més recent. És dedicada a la Mare de Déu del Roser, on actualment s’hi venera una talla renaixentista de la verge amb l’infant.

Castell de Vilopriu

Avui dia és l’ajuntament de Vilopriu

Riu Ter, pantà de Colomers

Flaçà

Bordils

Al fons l’Església d’estil gòtic