Cim del Puigpedrós

Ruta circular d'alta muntanya. El punt de sortida és l'aparcament de l'estació d'esquí nòrdic de Guils-Fontanera. Iniciem la pedalada per una bona pista secundària que comença a pocs metres de l'aparcament.La pista en lleuger ascens es dirigeix cap a la zona dels Clots i de la Llosa. Seguim la pista fins que s'acaba. El darrer tram està una mica desdibuixada i puja amb ganes. Esn trobem al fons de la clotada del Roc de l'Aliga. Ara, sense camí, hem d'anar a buscar un dels múltiples corriols que, transversalment, es dirigeixen cap a la dreta. Com a referència cal passar per sobre uns roquissers que sobresurten de la resta. Aquest és el tram més feixuc (uns 200 metres) atès que és força poblat de vegetació baixa i cal fer-lo a peu. L'avantatge és que es força planer.
Un cop sortim d'aquest tram arribem al fil d'una carena secundària força neta de vegetació. Trobarem algunes fites fronteres. Anem guanyant alçada mirant de buscar els millors passos fins arribar a l'àmpli Pla de la Tosa, ple de mulleres que cal esquivar.
Un cop en aquest pla cal decantar-se cap el sud-oest per anar a buscar el millor pas per superar un pronunciat pendent que es portarà directament al cim del Puig Farinós (vèrtex geodèsic). Un cim secundari situat al mig d'un gran altiplà. Magnífiques vistes de la vall del riu Querol i de les muntanyes del Carlit i del Coma d'Or.
Seguim en direcció nord-oest pel Pla dels Empedrats i tot vorejant per la vessant nord del Pedró de la Tosa arribem a un gran pla ple de mulleres que en algun cas ens obligaran a fer alguna marrada per esquivar-les.
Deixem a la dreta la Font Bevedor i iniciem les rampes finals cap al cim del Puipedrós. Com que el terreny és herbat i clapejat de pedres es puja força bé anant fent llaçades.
Aviat arribem al con final del cim que pugem per la seva cara nord sense cap dificultat.
El cim del Puigpedrós, amb 2915 metres és, juntament amb la Tossa Plana, el sostre de la Cerdanya. No cal dir que tenim una vista espectacular en els 360 graus de visió. Destaca la serra de la Carbassa i el cercle d'Engorgs a l'oest, les exteses planúries per les que hem pujat a l'est, amb el Carlit i el Canigó a la llunyania, la serra del Moixeró amb la Tossa d'Alp i el Puigllançada al sud i tota la plana ceretana, sobretot la de la vessant francesa.
Iniciem la baixada pel mateix camí que hem pujat fins arribar al Planell de Campcardós on ens desviem en direcció sud tot seguint el camí més fressat i clàssic de pujada a aquest cim. Passem per les Mulleres del Puigpedrós i iniciem una ràpida baixada per un terreny en fort pendent. Passem pel Coll de les Molleres i seguim baixant per un terreny, a trams, poc ciclable fins arribar a l'Estany Sec (està ple d'aigua) i el refugi de Malniu (possibilitat de menjar). A partir del refugi seguim la pista fins que trobem una cruïlla. Seguim per la pista que s'enfila a l'esquerra amb bones panoràmiques sobre la vall de Meranges. La pista volta el Roc Roig i tot seguit passa pel costat del refugi de la Feixa. Seguim per la pista que ara comença a baixar i amb poca estona tornarem a ser a l'aparcament on hem començat.
Aquesta descripció serveix per aquells usuaris que van amb una e-bike. Fer aquesta ruta amb una btt convencional no és massa aconsellable atès el fort desnivell que es troba en alguns trams.
No és recomanable de fer-la en dies de boira o amb el temps insegur. L'altura i els pocs punts de referència poden ser un escull molt perillós.
La millor època per a portar-la a terme és durant els mesos d'agost a octubre, més que res perquè les nombroses zones de mulleres i aiguamolls ja estan més aixuts i són més fàcils de superar.