Esterri i València d'Àneu- Son - Espai natura - Pas del Coro - Ref Pla de la Font- Son - Esterri PALLARS SOBIRÀ 1 de 5

Itinerari amb indrets i vistes precioses. Tota ciclable per bones pistes i carreteres sense trànsit. Hem seguit el track del pguasch amb dues variants (pujada pas del coro i tornada per la pista de Son).

Hem començat per la carretera vella que mena a València. Quan arribàvem a la carretera nova la volíem evitar i ens hem posat per uns camps que segurament ens ho hauríen permès, però ens ha donat mala consciència trepitjar-la i hem donat mitja volta. Hem fet poc més de 300 metres per la carretera nova a la Bonaigua i hem girat a l’esquerra cap a Son (abans n’hi dèiem Son del Pi, però veiem que el nom actual és Son…).

Es puja el desnivell molt suaument i pràcticament no hem trobat cotxes fins a Son.

A Son hem preguntat per coneguts de Sabadell però aquests dies no hi eren.

Un jardiner quan li hem dit que volíem anar als Coms de Jou, ens ha desaconsellat que passéssim per la zona oriental de les planes de Son, ja que era més probable que trovèssim algun ós.

Ja teníem decidit pujar per la pista de Jou, quan un ciclista anomenat Bernat ens ha dit que no patíssim, que fa 35 anys que puja cap aquells paratges i que n’ha vist en dues ocasions. Un el va tenir aprop, però es tracta de no acostar-si i menys si hi han cries. Va esperar que marxés del camí i després va seguir. Que és un animal que fuig de l’home.

Nosaltres, en previsió portàvem cascavells , ja que si senten sorolls eviten l’home.

En Bernat ens ha suggerit una petita variant i hem pujat al coll del pas del coro. Bon lloc amb bones vistes (muntanya roja, Pica d’Estats, coll de la Bonaigua que l’hem vist entre l’espai que ens deixaven uns pins (a la foto quasi no es veu ja que han sortit enfocats els pins propers).

Hem desfet el camí fins trobar el que mena, entre boscos i prats, al refugi del Pla de la font. Un petit problema amb els botons de l’aplicació (que no s’activaven adequadament) fan aparèixer en el track una línea recta en aquest tram.

En Bernat ens havia dit que feien dinars. Però aquí hem tingut la nota desagradable del dia. A l’arribar al refugi, que tenia quatre portes obertes i un cartell que indica menjar i begudes, el guarda del refugi, al preguntar si podíem menjar, ens ha respost que estava tancat. Aquest no ha sigut el problema sinó la manera tant desagradable que ens ho ha dit. Ens estalviem detalls però després de tota una vida, amb els meus 73 anys, de caminar per muntanyes catalanes i de molts altres indrets del món, mai havíem trobat un guarda que fes retrets als excursionistes que preguntàvem.

La tornada per la pista del cantó de Jou, ha sigut agradable i es troba en molt bon estat. Hi havia dues màquines que aplanàven la pista i una aixafarrocs que allisava molt bé la pista.

Han caiguts algunes gotes i hem seguit més ràpid cap a Son i Esterri.

Dificultat: el desnivell es fa molt bé amb pendents molt regulars sense trobar grans pendents. A l’anada asfaltat fins l’espai natura i a la tornada a partir de quan es troba la pista que bé de Jou i Espot. Només un petit tros per anar al coll del pas del coro era una mica pedregós però s’ha fet molt bé i poc més de 100 metres.