Figueres - Avinyonet - Vilanant - Navata - Borrassà - Vilafant - Figueres

Camí de Can Comelles - Camps d'en Comelles

Volta de Can Pere Ferrer

Santa María

Església d'origen pre-romànic, construïda durant el segle X, amb moltes reformes tardanes. Està documentada des de l'any 1018. Consta de tres naus, inicialment capçades per sengles absis, el central rectangular i els dos laterals en forma de ferradura (dels laterals només es conserven restes del septentrional, sota el campanar). Les naus són cobertes amb voltes de canó i estan separades entre elles per dos grans arcs sostinguts per columnes cilíndriques. La volta de la nau central és reforçada per tres arcs torals lleugerament ultrapassats. Cal suposar que l'església va ser reformada cap al segle XI. Es van fer diverses actuacions entre els segles XV i XVIII, quan es va sobrealçar la nau, amb finalitat defensiva, i es va construir la sagristia (1731). Segle X a XII

Pla de Mas Palau - Panoràmiques al Pirineu i l'Albera

Mas Nebot - Font - Alzines bessones

Masia situada a prop de la carretera que porta de Vilanant a Navata. És una masia de grans dimensions de planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures són rectangulars, exceptuant les de les golfes que són òculs de maons. El teulat és a dues vessants. L'accés al mas es fa a través d'un arc rebaixat a on hi figura la inscripció: J NABOT ME FECIT DIE XX APRILIS ANNI DOMINI MDCCCLXVI. Interiorment cal destacar una galeria d'arcs de mig punt amb columnes dòriques. Les alzines bessones del Mas Nebot (Quercus ilex) destaquen dins un magnífic alzinar. Són dues corpulentes alzines que van ser declarades arbres monumentals per la Generalitat de Catalunya. Característiques: La copa que les cobreix fa 25 metres de diàmetre, i la soca 3,5 metres de circumferència. Cada branca per si sola, si fos abatuda, tindria l'aparença d'una altra alzina. A poca distància hi ha la font de Mas Nebot i un roure martinenc de 22 metres d'alçada. Suggeriments: Per veure les alzines bessones cal passar per un camí que es troba en una finca privada, per tant, cal ser respectuosos amb la gent que hi viu i el seu entorn. Les alzines bessones del Mas Nebot han sigut catalogades com a Arbre Monumental i Singular per la Generalitat de Catalunya. (Decret 214/1987: 'Es consideren arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, siguin mereixedors de mesures de protecció').

Passallis riu Manol

El Manol és un riu de l'Alt Empordà, afluent de la Muga pel costat dret. El seu nom podria derivar d'amnis (riu), amnolus (riuet) o manare (rajar). Neix prop de Lliurona a la Tossa d'Espinau, a 1.089 metres d'altitud, i acaba al passadís de Vilanova de la Muga. És un riu de cabal irregular, com correspon a un riu mediterrani, amb secades a l'estiu i crescudes en època de pluja. Pel que fa a la diversitat biològica, cal dir que és un riu ple de vida: el poblen les típiques espècies de riu català, barbs i truites, crancs de riu (actualment dominat pel cranc de riu americà, l'autòcton ja gairebé desaparegut), anguiles, serps d'aigua, salamandres, gripaus, granotes... Les ribes estan plenes de la vegetació de ribera: verns, pollancres...

Bosc de Can Mirona

Casa Casamor

A la casa pairal de la família Casamor, de començament del segle XVIII, restaurada i ampliada modernament, s’allotja l’obra i col·lecció de l’artista Antoni Casamor d'Espona (1907-1979), escultor, pintor i col·lecionista, membre destacat del Noucentisme tardà d'arrel mediterranista. Consta de sis sales i terrassa on s'exposa l'obra de l'artista, dibuix, pintura, aquarel·la, apunts, escultures en bronze, marbre, alabastre, terracota, etc.

Dona del Càntir - Escultura de l'arista Antoni Casamor Espona 1921

No pesava tant, el càntir, pensa ella mentre veu la seva figura captada per l'escultor. Vaig exagerar el gest com si em pesés jo mateixa, com si carregués mil cops el pes del meu braç, de l'espatlla, del maluc. A l'escultor li va agradar, i em va demanar d'aturar-me en aquesta posició mentre ell feia un esboç ràpid en un paper, per a poder fer, més tard, l'escultura. I ara, trobo que el meu pas sembla lleuger i les cames àgils i fortes, malgrat el pes que m'aclapara, i fins i tot tinc una expressió plàcida, però no és cert. No sé que va ser, però des d'aquell moment que estic clavada a terra sense saber com moure'm. Proclamo als quatre vents que necessito reposar, que necessito quedar-me quieta on sóc, que em deixin tranquil·la, però no me n'acabo de sortir. Peso massa i ningú no s'ho vol creure...

Font a la Plaça de la Vila

Sant Pere

L'actual parròquia de Sant Pere de Navata és un gran temple del segle XVII. La primera pedra fou col·locada el dia 22 de desembre de l'any 1638 i l'obra fou acabada l'any 1746 (data gravada a la portalada d'entrada). És d'una nau amb capelles laterals. L'absis té planta semicircular a l'exterior i poligonal a l'interior. La portalada principal, del frontis, és interessant per la seva decoració. Damunt de la llinda hi ha una fornícula en forma de petxina, on s'hi conserva una imatge de Sant Pere. A la llinda hi ha gravades la mitra i les claus, símbols del patró, al costat de la data de 1746. Al centre del mur hi ha un senzill rosetó. El campanar, molt alt, és de planta octogonal amb arcades de punt d'ametlla. Dins l'interior destaquen unes pintures murals del segle XVIII molt ben conservades.

Camí d'ordis - Boscos dels Abeuradors

Les vaques de Pols i Ordis hi anaven a abeurar en temps de molta secada. Bosc que afronta amb la zona dels Abeuradors. D’aquí ha pres el nom.

Sant Andreu de Borrassà des de les Hortes - Història de Borrassà

Construïda al mateix indret on hi hagué el castell i l'església romànica (documentada des de l'any 817), dels quals n'aprofità alguns elements, va ser alçada en dues etapes, interrompuda l'obra a causa de la Guerra de Successió. El projecte inicial va ser fet pel mestre de cases Lluís Figueres l'any 1651. Les obres no van ser represes fins l'any 1747 i la portada es va enllestir cinc anys després. El temple consta d'una sola nau, amb capelles laterals, coberta amb volta de creueria i capçada amb un absis semicircular. Té un airós campanar octogonal, considerat el més alt de la comarca (38 m) i una remarcable portada plenament barroca. Hi ha vestigis romànics al mur de tramuntana i a l'absis. Període Segle XVIII Estil Barroc Història de Borrassà Les restes arqueològiques més antigues dins el terme municipal es remunten a l'època Neolítica, concretament un enterrament. També cal esmentar les restes de ceràmica localitzades en quatre sitges datades entre el segle V i IV a.C., sense oblidar-nos de la més moderna d'època tardoromana. Aquestes restes es localitzaren entre 1971- 1973 durant els treballs previs de la construcció del traçat Girona - Figueres de l'AP-7. Sembla que deurien pertànyer a poblats indígenes pròxims a la zona, com per exemple el de Mas Castellar de Pontós, o bé d'altres que encara no s'han localitzat. Ens hem d'esperar fins el 817 per trobar fonts escrites que facin referència a Borraciano (Borrassà). El document dóna fe de la celebració d'una assemblea en presència de l'arquebisbe de Narbona i el bisbe de Nimes, nou jutges a més de diverses personalitats de l'època. El motiu d'aquesta testificació és establir els límits de Bàscara. El fet que l'acte es celebrés a l'antiga esglèsia de St. Andreu demostra la importància de la població. Borrassà formava part del comtat de Besalú, fins que el 1298 el municipi fou agregat a la batllia de Figueres. Aquesta possessió comtal es queda reflectida en el testament del comte Bernat Tallaferro de Besalú que llegà el seu fill Berenguer de tot el que tenia a la parròquia de Borraciono (1020), entre altres possessions. Els membres que formen la baronia dels Creixell són grans personatges que van ajudar a forjar la història del nostre país. El llinatge dels Creixell s'inicià amb Guillem Ramon de Merany, més endavant anomenat de Creixell, adoptant el cognom del seu feu. Guillem Ramón es casa amb Beatriu de Navata (1154), d'aquest matrimoni naixeren Dalmau,Guillem i Pere. El primer fou un destacat cavaller templer que dirigirà la Batalla de les Navas de Tolosa (1212). També sabem que Dalmau participa en diverses conquestes d'Alfons I. Pere de Creixell fou el que avui dia nomenem diplomàtic, fou ambaixador reial a Jerusalem. Guillem I de Creixell fou el continuador de la baronia, va acompanyar al rei Pere a la batalla de Muret. Guillem I tingué tres fills, Dalmau II, Raimunda i Arnau, aquest últim fou bisbe de Girona el qual és enterrat a l'interior de la catedral. Dalmau II fou el successor, el seu fill Guillem II de Creixell amb la venda del castell al rei Jaume I acaba amb la baronia. El 1392 el castell passa a mans de Francesc de Sagarriga. Segons alguns estudis la Creu gòtica (segle XIV-XV) podria pertànyer a un monument funerari d'algun membre de la baronia dels Creixell. La Creu fou trobada el 1966 i es reconstruí davant l'esglèsia parroquial. Segons algunes investigacions el castell de la baronia dels Creixell el situen on actualment s'alça l'esglèsia de St. Andreu de Borrassà (S. XVII- XVIII). És evident que l'esglèsia s'aixeca sobre una construcció medieval. L'actual esglèsia és de grans dimensions, consta d'una nau poligonal amb capelles laterals. La portalada és decorada segons l'estil barroc. El campanar és d'una gran bellesa, aixecant-se altiu com si volgués veure tota la plana empordanesa. Segons la llegenda popular és el campanar més alt de l'Empodà.

Safareix en les Hortes

Antigament en els pobles s'hi construïen safaretjos públics, on les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Els safareigs eren espais on la gent solia socialitzar i conversar, pel que encara queden expressions com fer safareig per indicar quan s'està rumorejant o explicant coses de terceres persones. Actualment els safareigs públics han deixat d'utilitzar-se per l'existència de la rentadora a totes les cases, encara que generalment s'han conservat pel seu caràcter lúdic i festiu, convertint-los en fonts i de vegades en abeuradors d'animals.