Figueres - Creixell - Torre de l'Àngel - Pontós - Romanyà Sant Nicolau - Pols - Santa Eugènia Avinyonet - Figueres

Panoràmica de Borrassà

Santa Maria de Creixell

El petit poblet de Creixell està situat al sud de Borrassà, a poc més d'1 km. Va posseir un important castell, que no ha deixat vestigis, documentat des del segle XI i desaparegut com a tal al segle XVI. Tampoc hi ha restes de l'església antiga. L'edifici actual és de l'any 1772. Té una sola nau capçada amb un absis semicircular i amb una senzilla espadanya. El portal és rectangular, de llinda monolítica. Segle XVIII A l'interior s'hi venera una imatge de la Mare de Déu d'alabastre policromat, del segle XV.

Camí de Sant Jaume - Clot dels Roures

Camí de Sant Juame - trencant a la Torre de l'Àngel

Torre de l'Àngel - Pontós

Torre de telegrafia situada a uns cinc-cents metres al nord de Pontós, dalt d'un turó, a 146 m d'altitud. La torre que avui podem veure és un fort fuseller del segle XIX de planta quadrada. També serví de torre de senyals de telègraf òptic. La torre fa uns vuit metres d'altura. L'aparell és de pedruscall i fragments de rajols i teules arrebossat. Vora els angles sud-oest i sud-est de la torre s'endevinen els fonaments d'una construcció anterior. Aquesta torre es va reforçar afegint més espitlleres com s'observa als pisos superiors, al terrat i a la garita de maó situada en un angle de la coberta. Després de la restauració veiem que la torre té una planta baixa amb espitlleres tot al voltant i que a una de les façanes hi ha una porta d'accés elevada al primer pis i una finestra al segon pis. A la façana oposada s'observa una finestra centrada a cada pis. Hi ha una cornisa al terrat al qual es pot accedir a través d'unes escales per l'interior. Els marcs de les obertures, la divisòria que separa la planta baixa del primer pis i la cornisa són fets de maó. Aquesta torre del ramal de la línia civil tenia comunicació visual directa amb l'anterior desapareguda del coll d'Orriols (Bàscara), a 6,5 km. Anterior a aquesta torre desapareguda hi havia la de Fellines, a 4,5 km de distància. La torre posterior de la torre de l'Àngel era la del Castell de Sant Ferran (Figueres), a 9,5 km. Notícies històriques Aquesta torre pertanyia al ramal de Barcelona a la Jonquera que derivava de la línia civil principal de Madrid a València i Barcelona. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera. Aquest ramal va entrar en funcionament a partir de 1850. La fortificació addicional d'aquesta torre és a causa del nou ús militar que va tenir posterior al desmantellament de la línia civil. La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles. Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran. A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona. Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.

Plà de l'Àngel - Riera Santa Anna

Sant Nicolau

No ens han arribat notícies sobre l'església de sant Nicolau, situada en el veïnat de masies aïllades que porta el mateix nom. Per les característiques constructives hom pot afirmar que es tracta d'un edifici del segle XII. L'església és d'una sola nau capçada a l'est amb un absis semicircular. La nau està coberta amb volta apuntada, mentre que l'absis té volta ametllada. La porta d'accés es troba en el mur sud. Durant molts anys va estar cegada, ja que se'n va construir una de nova en el mur oest, on encara es pot entreveure on estava ubicada. Durant la darrera campanya de restauració es va tornar a obrir la porta original i es va cegar l'afegida posteriorment. Així doncs, la porta romànica està formada per dos arcs de mig punt en gradació amb llinda i timpà llisos. L'església està il·luminada gràcies a tres finestres de mig punt i de doble esqueixada. Estan situades en l'absis i en els murs sud i oest. Coronava el mur oest un campanar de cadireta de dos ulls, del que s'han perdut els arcs. Per sort meva, quan em disposava a pujar al cotxe per marxar, vaig veure com arribava un home que aturava el seu vehicle davant la porta del temple. Era el capellà, que es disposava a netejar l'interior de l'església per tenir-la a punt per l'aplec que es feia a l'endemà, ja que habitualment no s'hi celebra el culte. Des d'aquí el meu agraïment per permetre'm accedir a l'interior i fotografiar-lo i també pel detall d'anar a donar la llum a la masia veïna, tot i que no calia, per tal que el pogués veure millor. Sens dubte estava orgullós del temple i volia que el veiés amb tot el seu esplendor. Això em va permetre veure la pica que es conserva en l'interior del temple, als peus de l'altar.

Antiga Resclosa del riu Manol

Un dels connectors biològics més importants de l'Alt Empordà El riu Manol és un dels principals cursos fluvials de la comarca i constitueix, juntament amb la Muga, un dels connectors biològics més importants de l’Alt Empordà. El Manol neix a les immediacions de Lliurona –municipi d’Albanyà– i desemboca al riu Muga a l’alçada de Vilanova de la Muga. Presenta un recorregut en descens d’oest a est, baixant des dels darrers contraforts de l’Alta Garrotxa fins a la plana empordanesa. Durant el seu recorregut discorre pels municipis d’Albanyà, Cabanelles, Lladó, Navata, Avinyonet de Puigventós, Vilafant, Santa Llogaia d’Àlguema, Figueres, el Far d’Empordà, Vila-sacra i Vilanova de la Muga. En total uns 45 km de longitud. Aquesta considerable longitud fa que tingui una conca fluvial d’on en recull l’aigua d’unes notables dimensions. En ell hi desemboquen afluents com la Riera de Fregabous, el Rec de Cistella, el Rissec, el Rec de les Costes, el Torrent d’en Serra, el Rec d’Aragall i la Riera de Figueres ja a tocar la Muga. El Manol entra al terme municipal de Figueres pel Pont del Príncep i fa la funció de límit fronterer amb el municipi del Far d’Emprodà tot recorrent la plana de conreus i extraccions d’àrids que queda entre el nucli de Figueres i la variant de la N-II. Posteriorment també marca el límit entre Figueres i Vila-sacra. El darrer nucli habitat pel qual passa abans de desembocar a la Muga és Palol de Vilatenim. El Manol té al seu pas per Figueres un caràcter intermitent, amb períodes amb aigües permanents i amb períodes (els més secs) sense aigua. Per tant, el funcionament del riu depèn en gran mesura del règim de pluges produïdes al conjunt de la seva conca. Malgrat que en els moments sense aigua el riu presenta un aspecte entristit, quan l’aigua reapareix recupera la seva esplendor i el riu s’omple de vida. És el moment en què s’hi poden observar peixos, serps, granotes i nombrosos ocells d’ambients humits com l’ànecs coll-verd, la polla d’aigua, les fotges, els bernats pescaires, els martinets blancs o de més difícils d’observar com el martinet menut. Un ocell emblemàtic del Manol és l’abellarol. Aquest ocell de colors estridents (verd, blau, vermell), que recorda els ocells exòtics d’altres contrades, fa els seus nius als marges del Manol on hi viu en colònies i ocupa el cel amb el seu vol i cant característics. Juntament amb la fauna, la vegetació és un dels valors naturals del Manol. La vegetació de ribera, que va associada als cursos d’aigua i a les zones humides, és considerada un valor natural de primer ordre i requereix vetllar pel seu manteniment. La vegetació de ribera del curs del Manol al seu pas per Figueres presenta trams on està ben constituïda i pot efectuar totes les funcions pròpies dels connectors, mentre que en altres sectors presenta diverses deficiències com, per exemple, una baixa cobertura o densitat en alguns trams, la substitució de la coberta arbòria per part de comunitats arbustives o herbàcies (bardisses, canyars), interrupcions de la vegetació de ribera per obres de canalització dels llits fluvials o per la presència de diversos tipus de construccions.. Una zona d’actuació prioritària és el tram on el Manol fa de límit entre els termes municipals de Figueres i del Far d’Empordà. Aquí la vegetació de ribera és gairebé inexistent i limitada a espècies arbòries de port baix com els tamarius. Per altra banda, el llit del riu presenta una amplada considerable i està desprovist també de comunitats de ribera ben desenvolupades. El resultat és la presència d’una discontinuïtat important, des del punt de vista de la connectivitat. La preservació de la vegetació de ribera i la seva regeneració en aquells punts on està malmesa és un dels aspectes principals des de la perspectiva de la millora de la connectivitat biològica entre els diversos espais naturals presents a la comarca.