Figueres - Llers - Les Escaules - La Vall - Castell de Sant Ferran - Figueres

Pedrera Tramuntana

Hípica Pot

Bosc de la Serra i Serra d'en Xibeques

Can Segal

Una de les cases més originals de Llers és la que fa cantonada entre els carrers de Llagostera i de la Muralla. La seva peculiaritat ve donada per la ingent quantitat d'escultures i altres detalls ornamentals que podem veure adossats a les façanes: figures d'animals, personatges de ficció, imatges religioses o representacions dels diversos oficis del camp, que atorguen una gran vistositat a la casa. És un bon exemple d'art (o d'artesania) popular que no surt mai a les guies del patrimoni però que nosaltres hem volgut afegir per la seva especial singularitat (o excentricitat, segons com es vulgui veure).

Puig Oriol

Intersecció dreta - corriol amb fort pendent i densa vegetació

Les Erugues

Pou de Glaç de la Caula

A llevant i a molt poca distància del salt de La Caula, en un replà inferior del cingle, hi ha un pou del glaç. Aquest pou aprofitava el glaç que es formava a l'hivern a les aigües de la Muga o a La Caula. El glaç era molt preuat antigament perquè servia per conservar aliments i mantenir les begudes fresques. També s'aplicava en medicina. Es creu que aquest pou, per la seva estructura, és del XVIII. L'indret on es troba el pou és obac, tal com correspon a la situació que han de tenir aquest tipus d'edificacions. El que sorprèn més són les grans dimensions (10 m de diàmetre) i el seu bon estat de conservació. Aquest pou és considerat el pou del glaç més ben conservat de la comarca.

Salt de la Caula

El salt de la Caula, situat a uns 350 metres a ponent del poble, és un dels llocs més encisadors de la contrada. El salt, d´uns 30 metres, forma part del torrent de la Caula que salva el desnivell dels cingles de travertí. Poc després les aigües es troben amb la Muga. Els cingles propers al salt presenten força avencs i coves que ja foren habitades en temps prehistòrics. Als peus del salt hi ha un gorg on la gent es pot banyar a l´estiu. El lloc és aprofitat des dels anys 20 del segle XX per un restaurant que té una terrassa que dóna davant mateix del salt. Aquest restaurant ofereix cuina tradicional empordanesa. Tota la zona, molt propera a la Muga, està flanquejada per nombrosos arbres de ribera (verns, pollancres, plàtans…), també hi ha fonts (font de les Fontetes i font de La Caula) i nombroses raconades per passejar i fruir de la natura.

Castell de Les Escaules

El castell de Les Escaules apareix documentat l´any 1123, però les restes actuals són d´una obra baix-medieval (s.XIV-XV). La seva funció era vigilar la línea fronterera entre els comtats d´Empúries i Besalú. La torre, d´uns 10 metres d´altura, era coronada per merlets dels que només en queden alguns vestigis. A la part superior hi havia, també, quatre matacans dels quals resten les carteles de sosteniment. El recinte de muralla presenta alguna sagetera i en el seu interior hi havia una cisterna, ara parcialment colgada. El castell ocupa un cim rocós d´un turó de 235 m., que s´enlaira al sud-oest del poble. La fortalesa presenta una planta esquemàtica; la torre, cilíndrica, és envoltada per un recinte murat. Des d´aquí es veu una esplèndida imatge amb el poble de Les Escaules en primer terme, els conreus i les muntanyes cobertes de pinedes. Per a pujar al castell de Les Escaules enfilarem pel carrer Figueres deixant a la dreta l´edifici de les antigues escoles. Després de les últimes cases del carrer, a mà dreta, un camí sense pavimentar segueix per la muntanya en direcció el Castell.

Molí de Baix

Conjunt de planta en forma d'L format per dos edificis diferenciats units per un pont o passera elevada situada damunt del carrer Figueres. La part destinada a la producció d'energia és la de llevant, delimitada entre aquest carrer i la carretera que porta a Boadella. Consta de dos cossos rectangulars adossats construïts en un terreny en pendent, el secundari de dues vessants de teula i el principal amb la coberta plana utilitzada com a terrat. D'aquest cos destaca la torre que sobresurt a la cantonada nord-est de la coberta, rematada per un coronament ondulant i sinuós que sobresurt de la cornisa, la qual està sostinguda amb mènsules. Les obertures d'aquesta part del conjunt són rectangulars i tenen els emmarcaments d'obra arrebossats. El portal d'accés al cos principal, situat a la façana de ponent, és d'arc de mig punt bastit amb maons. Els paraments exteriors estan arrebossats, pintats i decorats amb motllures de guix a mode d'emmarcament de les façanes. Al nord d'aquest cos hi ha la bassa que feia funcionar la central, la qual conserva bona part de la maquinària original. L'altra part del conjunt, destinada a habitatge, consta de tres crugies amb les cobertes de dues vessants de teula, i està distribuïda en planta baixa, dos pisos i altell. Les obertures són rectangulars però cal destacar el portal d'accés a l'interior, d'arc apuntat emmarcat amb carreus de pedra i la finestra circular de l'altell. La construcció està arrebossada i pintada, amb unes motllures decoratives situades a l'extrem superior de la crugia central. El pont o passera consta d'un sol arc de mig punt bastit amb maons disposats a pla, tot i que el basament és bastit en pedra disposada irregularment. Per la part superior, el pont comunica les dues ales de l'edifici

Pont de Les Escaules

L'any 1871 comencen les gestions per a construir un pont sobre la Muga. Entre els anys 1916 i 1918 dins del projecte de millores de les comunicacions entre els nuclis de Boadella, Escaules i pont de Molins, es construí el pont sobre la Muga que es troba a l'entrada del poble. L'aportació de l'industrial del ciment a les Escaules, Salvador Genover va ser determinant.

Resclosa d'en Calbet

Pont del Molí

Forn de Calç

Un forn de calç o forn de pedra és una construcció que es feia antigament de pedra i fang; a més al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç.

Castell de la Vall

Situat al nord-est del nucli urbà de la vila de Llers, al veïnat de la Vall, al carrer de les Serres. L'actual edifici que ocupa el lloc del castell és un gran casalot dels segles XVII- XVIII, que no presenta ni conserva cap element de fortificació. És un edifici de planta rectangular format per diversos cossos adossats, amb les cobertes d'una i dues vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Presenta obertures rectangulars, les originals bastides amb carreus de pedra i la resta modificades amb maons. A la planta baixa destaca una gran volta rebaixada bastida en pedra, amb restes de l'encanyissat interior, que protegeix la prota d'accés, d'arc de mig punt. Damunt la clau hi ha un carreu gravat amb la data 1728. La construcció és bastida amb pedra sense treballar i fragments de maons, lligat amb morter de calç. Notícies històriques L'edifici que ocupa actualment l'emplaçament de l'antic castell és un gran casalot dels segles XVII-XVIII. De l'antic castell no en queden restes visibles. En foren propietaris els Gralla, Desplà, Montcada i el baró d'Esponellà. És anomenat també castell des Güell o castell de la Vall.

Font i Safareig de La Vall

Corriol de les Armeres i el rec de Cap de Terme

Castell de Sant Ferran

Es tracta d'una fortalesa defensiva construïda a mitjan segle XVII que ocupa una superfície de 320.000 metres quadrats. Es va inaugurar l'any 1766 per contenir les constants invasions de les tropes franceses. Es tracta d'una espectacular obra d'enginyeria hidràulica, amb trams d'arc de mig punt, avui parcialment destruïda. El castell de Sant Ferran, als afores de Figueres, és el monument més gran de Catalunya. Es tracta d'una fortalesa defensiva construïda a mitjan segle XVIII que ocupa una superfície de 320.000 metres quadrats. Es va inaugurar l'any 1766 per contenir les constants invasions de les tropes franceses. Aviat va quedar clar que el lloc escollit per construir-lo no era en absolut l'adequat, ja que la possibilitat d'atacar la fortalesa des dels turons i muntanyes properes en feien una fortificació totalment vulnerable. A causa d'aquesta ubicació errònia, el castell va caure sense resistència en mans dels soldats francesos en nombroses ocasions. La més coneguda va ser l'atac dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, el 1823. Sant Ferran segueix el model arquitectònic de l'enginyer militar francès Sébastien Le Preste, marquès de Vauban: planta estrellada, àmplies fosses, extensos glacis i enorme plaça d'armes. Al subsòl del castell reposen quatre cisternes destinades a recollir l'aigua potable que arribava des de Llers mitjançant l'aqüeducte d'Arcs. Es tracta d'una espectacular obra d'enginyeria hidràulica, amb trams d'arc de mig punt, avui parcialment destruïda. El castell ofereix diferents modalitats de visita guiada, entre les quals destaquen la Visita Especial, visita convencional més copa de vi i aperitiu, i la Visita Curricular, destinada a escoles, que inclou un taller teòric de fortificació i un recorregut pel sistema defensiu situat sota terra. L'opció que porta el nom de Catedral de l'Aigua inclou un trajecte per la fossa en vehicle tot terreny, passeig per les galeries subterrànies i navegació en barca pneumàtica per una de les inquietants cisternes situades sota el pati d'armes. Des del 1997 el castell és obert al públic de manera regular i ofereix un servei de visites guiades que mostren les característiques de la fortalesa. Les instal·lacions, que es poden llogar, permeten acollir tot tipus d'actes, com ara fires, concerts o congressos.