Figueres - Llers - Palau Surroca - Terrades - Les Escaules - Pont de Molins - Vilabertran - Figueres

Terres Blanques - mIna a cel obert

La Creu

Puig de Pa Blanc

Rec del Mal Pas - La Coromina

Castell de Palau Surroca

Situat a la banda de llevant del nucli urbà del petit veïnat de Palau-surroca, integrat al municipi de Terrades del que forma part. Conjunt arquitectònic de grans dimensions, amb diverses reformes i modificacions dutes a terme en època moderna, que inclou l'església de Sant Llorenç. El nucli original de la construcció està situat a la banda de tramuntana del conjunt. Es tracta d'un casal fortificat de planta rectangular, format per diversos cossos adossats, organitzat al voltant d'un pati central quadrat. Presenta les cobertes d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La construcció presenta obertures rectangulars bastides en maons o d'altres d'arc rebaixat emmarcades amb carreus de pedra. Exteriorment, als murs de llevant i ponent del casal, hi ha rastres de merlets tapiats i diverses espitlleres disposades a diferent nivell. A l'interior, el casal presenta estances cobertes amb voltes de canó i rebaixades, bastides en pedra i amb restes dels encanyissats originals. El pati és de petites dimensions, s'hi ubica l'escala de pedra d'accés als pisos superiors i un pou de pedra de planta quadrada. Per accedir al pati des de l'interior del casal hi ha una porta de mig punt adovellada i una altra de rectangular, amb la llinda gravada amb la data 1641. Destaquen les dues finestres gòtiques dels pisos superiors, rectangulars i amb les llindes d'arc trilobulat, la més gran sostinguda per impostes decorades amb rosetes, columneta i capitell decorat centrals. El casal es troba unit a l'església de Sant Llorenç, la qual està situada al nord del conjunt. És d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La volta de la nau és apuntada i presenta una motllura decorativa a la part superior dels murs laterals, mentre que l'absis està cobert amb volta de quart d'esfera. L'arc triomfal és de mig punt i presenta impostes motllurades. Als peus de la nau hi ha el cor, sostingut per una volta d'aresta recolzada als murs de la nau. Al frontis i a l'absis hi ha dues finestres espitllera d'un sol biaix. La porta d'accés, situada en el mur de migdia de la nau, és d'arc de mig punt adovellat i dóna a l'escala del pati interior del casal. A la part superior, damunt la teulada de l'església, hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol arc de mig punt. Al seu costat, fortificant la part superior de l'absis i els murs recrescuts, hi ha restes d'espitlleres i merlets. Tot l'interior del temple es troba arrebossat i pintat. Exteriorment s'observen uns paraments de petits carreus i pedres desbastades, disposats en filades horitzontals i lligats amb abundant morter de calç. En algunes parts s'observen lloses disposades en opus spicatum, a la meitat inferior dels murs de la nau i al basament de l'absis. La part de migdia de la construcció presenta la mateixa estructura que l'anterior, tot i que de dimensions més grans. Es tracta d'un recinte allargat format per diversos cossos, organitzats al voltant d'un pati rectangular. Des de l'ala sud del casal s'accedeix a aquesta part del recinte, mitjançant un porxo obert per dues grans arcades de mig punt de pedra. La resta d'edificis que tanquen el recinte són de planta rectangular, amb les cobertes d'un sol vessant i distribuïts planta baixa i pis, o bé dues plantes. Majoritàriament presenten finestres rectangulars bastides en maons i portals d'arc rebaixat, també de maons. Es pot accedir al pati des d'un gran portal d'arc rebaixat situat a la façana de llevant, datat amb l'any 1851. En general, la construcció és bastida en pedra desbastada i sense treballar, lligada amb abundant morter de calç, amb carreus a les cantonades. Notícies històriques El Castell de Palau-surroca té els seus orígens en la primitiva església de Sant Llorenç que es troba actualment integrada, encara que els seus elements constructius són anteriors, la qual cosa fa pensar que en un moment inicial es trobava aïllada i que el castell s'hi va fer adossar posteriorment. Probablement el temple fou bastit durant l'època romànica. Hi ha document del segle XIV que qualifiquen la capella del castell d'antiquíssima. Segons Joan Badia, pot ser datada el segle X i posteriorment fou fortificada afegint vers els segle XIII muralles i torres quan era senyor Berenguer Palau. En el segle XIV fou reformat tal i com ho testimonien els grans merlets de mantellet. Es desconeixen els diferents afers, tant bèl·lics com polítics o socials en els que va estar involucrat el castell entre els segles XIV i XVI. No és fins el segle XVIII quan es té documentat un assalt, saqueig i incendi el dia 17 de novembre de 1794 a mans dels republicans francesos. L'any 1855 fou ocupat pels carlins. Posteriorment fou aprofitat com a masia i actualment s'utilitza com a segona residència.

Can Bonal

Situada al petit nucli de masies de Palau-surroca, entre Terrades i Llers. És un edifici del segle XVIII, tal com podem veure inscrit a la porta de la casa, tot i que és possible que tingui un origen anterior. Les obertures estan emmarcades amb llindes, brancals i ampits de pedra picada, així com les cantoneres. A una de les façanes hi ha restes d'arcs de mig punt. Període Segle XVIII

Sant Sebastià

Situada als peus de la carretera que va a Llers i Figueres, a mig km del poble. És un edifici del segle XVII, d'una nau amb absis semicircular, campanar d'espadanya i porxo davant l'entrada. Està dedicada a sant Sebastià, protector contra les epidèmies.

Mare de Déu de la salut

És el santuari més popular de la comarca. Situat en un vessant de la muntanya de Santa Magdalena, a uns 400 m d'alçada. Originalment hi havia una masia amb capella i l'any 1681 s'hi va construir el santuari, promogut mossèn Felip Olivet. Va resultar malmès l'any 1794 i va ser completament renovat entre 1885 i 1889. De nou danyat l'any 1936, va ser reconstruït l'any 1942. L'hostatgeria conserva alguns elements del segle XVII mentre que l'església presenta una façana neoromànica mentre que l'interior és neogòtic. Al seu interior hi ha nombrosos ex-vots, alguns d'elles relacionats amb l'esport perquè la Mare de Déu de la Salut n'és patrona. Període Segle XIX Estil Historicisme

Pantà de Darnius Boadella

El pantà de Darnius-Boadella és un embassament que pertany al riu la Muga, creat per una presa situada al municipi de Darnius, que s'estén pels termes de Sant Llorenç de la Muga, Terrades i Maçanet de Cabrenys, a la comarca de l'Alt Empordà. El seu nom oficial fou pantà de Boadella fins que la Comissió de Toponímia de la Generalitat de Catalunya va decidir de canviar-lo, el 9 de gener de 2014 per pantà de Darnius-Boadella, donant la raó a la petició en aquest sentit de l'ajuntament de Darnius.[1] Malgrat tot la denominació definitiva resta pendent de Resolució per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[2] El 10 de febrer del 2015, el govern de la Generalitat va aprovar la denominació “embassament de Darnius Boadella”.[3] La major part de la seva superfície s'inclou dins del terme municipal de Darnius tot i que fins al 2014 es va acordar amb l'ajuntament de Darnius que el nom oficial fos el d'embassament de Boadella, ja que el municipi més afectat en cas que les preses s'obrin seria aquest. Així, dels 3,6 km² de superfície que té la làmina d'aigua quan el nivell és màxim, prop de 2,4 km² s'inclouen dins d'aquest terme. En menor mesura també comprèn part del sector més oriental del municipi de Sant Llorenç de la Muga. Finalment, i de manera gairebé simbòlica, comprèn una minúscula extensió dels termes de Terrades i Maçanet de Cabrenys. En canvi, i malgrat el que es pugui pensar, no res al de Boadella d'Empordà. Inicialment el pantà s'anomenava (i així ho indicaven els plànols oficials de la seva construcció) pantà de Boadella, ja que el pantà seria construït a la població de Boadella. Abans de l'inici de les obres de construcció, es va decidir canviar la seva ubicació i traslladar-lo fins a la seva posició actual. Com que ja s'havia difós la idea d'un pantà a la comarca anomenat pantà de Boadella, al fer el canvi, se'l continuava anomenant de Boadella. L'objectiu de la presa és garantir el proveïment d'aigua per a usos agraris i urbans de la comarca, prevenir els efectes d'avingudes ocasionades pel riu la Muga (popularment conegudes com a mugades) i produir energia hidroelèctrica. Va ser inaugurada l'any 1969. El pantà de Darnius-Boadella proveeix d'aigua a Figueres, a les principals poblacions costaneres de la comarca (les pertanyents a la Zona Nord del Consorci de la Costa Brava: Cadaqués, Llançà, Roses, Empuriabrava, Pau, Palau-saverdera, Vilajuïga i Garriguella) i a unes 4.200 ha de regadiu, de les quals 2.800 situades al marge esquerre de la Muga i 1.400 al dret. Per a fer la presa s'utilitzà formigó que conté còdols de diverses mides i, per alguns acabats, s'utilitzà formigó armat. S'hi pot practicar esquí nàutic, rem i pesca.

Creu de Terme

Can Vila de Subirats

DESCRIPCIÓ Can Vila de Subirats és un altre veïnat de Terrades, actualment abandonat, format per un grup de masies ruïnoses, situat a dos kms. al nord-est de Terrades. CRONOLOGIA Aquest lloc de Subirats i el mas Forn, situat a uns dos kms. al sud-oest de Terrades, prop del límit amb el municipi de Cistella, consten documentats l'any 844 com a possessions dels monjos del monestir de Sant Martí de les Escaules. Les masies que resten dempeus daten dels segles XVII i XVIII.

Camí de les Escaules - Serra de les Avalls

Panoràmica del riu Muga - Serra d'Arques - Albera

Panoràmica des del camí de les Escaules - Muga - moli d'en Grida

Font amb placa del Ministeri d'obres Públicas

Castell de Les Escaules

Situat al sud-oest del nucli urbà de la població de les Escaules, la qual forma part del municipi de Boadella. El castell se situa al cim d'un turó rocós relativament proper. Es tracta de les restes conservades de l'antic castell de les Escaules. Recinte de planta més o menys trapezoïdal format per una torre i les muralles que l'envoltaven. La torre és de planta circular i presenta uns deu metres d'alçada conservada. Està distribuïda en diverses plantes i presenta l'accés a l'interior a través d'una porta rectangular situada al costat nord-est de l'estructura, a uns tres metres de distància del nivell del sòl. Aquesta obertura conserva les pollegueres de pedra que aguantaven la porta. A la part superior, la torre conserva les cartel·les que sostenien els quatre matacans que remataven l'estructura, juntament amb el coronament emmerletat original, el qual està actualment degradat. A l'interior, la torre presenta una escala de pedra per accedir als diferents pisos, coberts en origen amb voltes semiesfèriques. El recinte emmurallat està força degradat, sobretot a les bandes de tramuntana i de llevant del recinte. Els murs s'adapten al terreny rocós i inestable del turó i presenten espitlleres obertes a dos nivells. El mur de ponent conserva restes dels merlets originals, rectangulars i amb sageteres obertes al centre. També hi ha restes de forats de bastida i d'altres obertures corresponents a les cobertes dels antics edificis. A l'interior del recinte s'observen restes d'altres murs i estructures, com per exemple una cisterna, actualment mig colgada. La torre està bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats formant filades regulars. En canvi, el recinte emmurallat està bastit amb pedra desbastada i sense treballar, disposada regularment i lligada amb morter de calç. Notícies històriques Es tracta d'una obra baixmedieval (XIV-XV) possiblement edificada sobre una construcció anterior. Apareix documentat un castell a les Escaules l'any 1123, que ocuparia el mateix emplaçament que les restes del castell actual. Concretament, es tracta d'una concessió de Ramon Berenguer III a Ponç Hug d'Empúries en la qual li fa entrega en feu de diferents castells a conseqüència de la desaparició de la casa comtal de Besalú. El castell de les Escaules era anomenat "baluard" del castell de Llers. Ambdós castells eren propietat dels vescomtes de Rocabertí de Peralada. Es tractava d'una xarxa de castells que vigilaven la frontera entre els comtats de Besalú i Empúries. L'any 1436 el castell torna a ser esmentat, en ser reclamats els veïns de les Escaules a participar en les obres de reforma de la fortificació. Aquests s'hi van negar i el conflicte va quedar documentat, la qual cosa ens confirma la pervivència del castell durant el segle XV. Durant aquest segle, el poble de les Escaules intentà separar-se del terme de Llers i demanà la concessió de batlle i consell propis, objectiu que no es va assolir fins el segle XVII. Per assolir aquest objectiu, s'argumentava que els vescomtes de Rocabertí ja posseïen el castell de les Escaules abans de d'adquirir el de Llers al segle XIII. A partir del segle XVI es deixa de tenir constància del castell en els documents, per la qual cosa es creu que va ser abandonat durant aquest període."

Carrer d'Amunt - Portal Medieval

Les Escaules formaven a l'edat mitjana un nucli emmurallat. D'aquestes muralles només es conserva un portal al carrer d'Amunt, un dels carrers amb més caràcter del poble. A un dels costats del pont hi ha la polleguera de la porta. A la mateixa alçada hi ha una casa amb vestigis medievals que hom creu que podrien correspondre a un antic monestir. Període Segle XIII a XV

Sant Martí

L'actual església de Sant Martí de les Escaules va ser alçada cap a la fi del segle XVIII per substituir un temple més antic, situat prop del salt de la Caula, que no ha deixat restes. L'actual és un edifici de nau única, coberta amb volta de llunetes i capçada amb un absis poligonal i que compta amb un campanar vuitavat, a un dels costats de la façana. La portada és senzilla, de llinda recta, en la qual hi ha la data de 1785. Període Segle XVIII Estil Barroc

Pont de Les Escaules

L'any 1871 comencen les gestions per a construir un pont sobre la Muga. Entre els anys 1916 i 1918 dins del projecte de millores de les comunicacions entre els nuclis de Boadella, Escaules i pont de Molins, es construí el pont sobre la Muga que es troba a l'entrada del poble. L'aportació de l'industrial del ciment a les Escaules, Salvador Genover va ser determinant

Camí Natural de La Muga

El camí Natural de la Muga segueix el curs del riu la Muga i connecta diferents Espais Naturals de Girona, com l'Espai d'Interès Natural (EIN) de l'Alta Garrotxa, l'EIN de les Salines, l'EIN dels Penya-segats de la Muga i El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Al seu pas es van descobrint diferents hàbitats associats al riu, des del Bosc de Ribera fins les planes fluvials, unint d'aquesta manera els Pirineus amb el Mar Mediterrani. Al llarg d'aproximadament 40 quilòmetres, el Camí Natural passa pels termes dels municipis de Sant Llorenç de la Muga, Terrades, Boadella i les Escaules, Pont de Molins, Cabanes, Peralada i Castelló d'Empúries-Empuriabrava. A través d'una ruta que permet practicar activitats com la pesca, el cicloturisme, el senderisme, ja que pot realitzar-se a peu, bicicleta o amb cavall.

Resclosa i àrea de picnic d'en Calbet

Forns de calç a Pont de Molins

Un forn de calç o forn de pedra és una construcció que es feia antigament de pedra i fang; a més al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç.

Santa Maria de Vilabertran

La Canònica de Santa Maria de Vilabertran Considerada Bé Cultural d’Interès Nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya, Santa Maria de Vilabertran constitueix sense cap mena de dubte un dels exemples més ben conservats de Catalunya de l’arquitectura de les canòniques regulars medievals. El nucli de l’abadia s’organitza al voltant del claustre: les dependències monàstiques i l’església del segle XII, amb elements típicament romànics, on trobarem exposada la recentment restaurada Creu de Vilabertran. El Palau de l’Abat, fora del nucli bàsic, encara es troba en procés de restauració. L’abadia fou construïda a final de segle XI, principis del XII per l’Abat Rigau, amb l’ajut de tres famílies nobles de la vila. L’església de tres naus, amb un elegant campanar llombart, i el claustre, que conserva perfectament la disposició de les diferents dependències monacals, són el principal element del monument, creant un conjunt harmònic d’una sòbria bellesa. La Creu de Vilabertran és la creu processional d’argenteria més gran de Catalunya, de plata sobredaurada amb ànima de fusta, amb incrustacions de pedres semiprecioses d’època romana amb entalles d’iconografia pagana. La creu es troba exposada a l’església, el seu emplaçament original.

Font i Safareix de l'Abad Figau

Antigament en els pobles s'hi construïen safaretjos públics, on les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Els safareigs eren espais on la gent solia socialitzar i conversar, pel que encara queden expressions com fer safareig per indicar quan s'està rumorejant o explicant coses de terceres persones.