Figueres - Peralada - Bassa de Delfià - Vilamaniscle - Garriguella - Vallgornera - Vilabertran - Figueres

El Mas Nou

Cami Natural de la Muga

El camí Natural de la Muga segueix el curs del riu la Muga i connecta diferents Espais Naturals de Girona, com l'Espai d'Interès Natural (EIN) de l'Alta Garrotxa, l'EIN de les Salines, l'EIN dels Penya-segats de la Muga i El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Al seu pas es van descobrint diferents hàbitats associats al riu, des del Bosc de Ribera fins les planes fluvials, unint d'aquesta manera els Pirineus amb el Mar Mediterrani. Al llarg d'aproximadament 40 quilòmetres, el Camí Natural passa pels termes dels municipis de Sant Llorenç de la Muga, Terrades, Boadella i les Escaules, Pont de Molins, Cabanes, Peralada i Castelló d'Empúries-Empuriabrava. A través d'una ruta que permet practicar activitats com la pesca, el cicloturisme, el senderisme, ja que pot realitzar-se a peu, bicicleta o amb cavall.

Peralada carrer sota Muralla

Peralada, durant l'Edat Mitjana, ha tingut dues muralles. El primer recinte data dels segles X-XI i actualment se'n conserven escassos vestigis: un tram al carrer Sota Muralla, on s'hi observa encara una torre de planta quadrada; un altre, al carrer Costa de les Monges, on hi havia l'entrada a l'antic castell, i el darrer, a la plaça de Sant Domènec. Després de l'incendi de l'any 1285, es construí la nova muralla, encara ben visible en força llocs de la vila; en destaca la torre de planta circular situada dins el recinte del convent del Carme.

Carrer de la Font

Sant Joan Degollaci - Estat ruïnos

Età situada al costat del camí vell de Peralada a Delfià, al costat dels masos Tià i Serajol. Tot i que podria tenir un origen romànic, l'edifici actual és del segle XVIII. És un edifici senzill, d'una sola nau rectangular, amb campanar d'espadanya i porta de llinda recta. Es troba en un estat de degradació molt avançat. Període Segle XVIII Situació Camí de les Costes

Bassa de Delfià

El Castell - Vilamaniscle

Casalot del segle XVII, de grans dimensions, situat a la part més alta del poble i que en l'actualitat es troba en un estat gairebé ruïnós. La façana presenta portal adovellat, finestres emmarcades amb pedra blanca, contraforts en talús i restes de matacà defensiu. Damunt la dovella clau hi ha un escut nobiliari on figura la inscripció Nada sin Dios. La façana de migdia mostra les obertures emmarcades amb maó vist, fruit d'una reforma del segle XIX o XX. Està documentat al fons patrimonial de la família Gorgot (de la torre Galatea de Figueres) que l’any 1651 el cavaller Joan Gorgot i Llombart va adquirir el castell, lloc i terme de Vilamaniscle amb tots els drets, pertinences i la seva jurisdicció civil i criminal. La família Gorgot en va mantenir la possessió fins al segle XX. Actualment és propietat de l'Ajuntament. Període Segle XVI-XVII

Panoràmica damunt Vilamanicle - Camí de Mas pòlit

A una butlla del papa Benet VIII, de l'any 1017, s'anomena Villare de Melandre com a possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Al segle xiv en un document de compra Ermessenda Taverner de Peralada ven el delme de Vilamaniscle al canceller Guillem de Palau. Durant el segle xvi es té constància escrita de la pertanença del municipi als Vilarig. A la part més alta del poble, hi ha un casalot mitjà en ruïnes, anomenat castell de Vilamaniscle. Les cases antigues del poble són del segle xvii al xix i la seva església parroquial de Sant Gil és petita d'una única nau i datada entre els segles xvii i XVIII, es troba a uns 300 metres de la sortida de la població.

Coll de la Serra

Camí del Coll de Morilles

Serra de la Baga d'en Ferran - Mar d'Amunt al fons

Puig de Sant Silvestre - Panoràmica Mar d'Amunt i Badia de Roses

Molí de Vent - Garriguella

Direcció a la Torre de Malaveïna - Camí de Castelló d'Empúries

Castell de Vallgornera (Can Modest de les Torres)

Antic castell termenat, documentat des de 1123, va ser habilitat modernament com un mas agrícola, conegut com Can Modest de les Torres. El conjunt està format per diverses dependències, totes elles al voltant d'un pati central. Hi destaquen dues torres de planta quadrada, amb espitlleres i finestres emmarcades amb carreus de pedra. Es conserven alguns trams de mur de l'antiga fortalesa molt poc modificats, amb sageteres i aparell de còdols irregulars. El castell de Vallgornera va donar lloc al llinatge homònim, dins dels dominis feudals dels comtes d'Empúries. Al segle XVIII, època en la qual es va ampliar el conjunt, va ser creat el marquesat de Vallgornera (1796). Actualment pertany al marquès de Castelldosrius, successor de la línia principal. Període Segle X a XII Situació Veïnat de Vallgornera Interès Especial interès Interessant BCIN Bé cultural d'interès nacional

Castell de Peralada

El Castell de Peralada és un important i complex conjunt artístic bastit al segle XIV pels vescomtes de Rocabertí, després que la primera fortalesa anomenada Castro Tolon i emplaçada a la part més alta del nucli primitiu de la vila, després que fos destruïda l'any 1285 durant la croada contra Catalunya, comandada pel rei de França Felip l'Ardit. El Castell va ser la residència principal dels Rocabertí fins al segle XIX, quan es van traslladar a París. Durant aquests segles, s'hi han fet múltiples reformes i ampliacions. La part més antiga correspon a les dues torres que flanquegen l'entrada, construïdes durant la primera meitat del segle XIV. Testimoni de la puixança de la casa dels Rocabertí al segle XVI és la façana occidental, d'estil renaixentista. La darrera gran restauració es va dur a terme el darrer terç del segle XIX, quan els tres últims germans de la família comtal van tornar de París; a aquesta reforma devem l'aspecte actual del palau, la construcció del parc, dissenyat pel paisatgista francès Duvilliers, i la incorporació del llac. El 1923, el Castell fou adquirit per l'empresari barceloní Miquel Mateu i Pla, que hi instal·là una extraordinària biblioteca i el convertí en seu de les seves col·leccions d'art, vidre, ceràmica, pintura i manuscrits. La seva filla i el seu gendre, Carmen Mateu i Artur Suqué, han enriquit les col·leccions i han fet créixer el Castell com a lloc de cultura. El conjunt actual està integrat pel castell pròpiament dit, que des de 1979 allotja un Casino, els jardins, dissenyats pel paisatgista Duvilliers al segle XIX i escenari cada estiu des de 1987 del Festival Internacional de Música Castell de Peralada, i el convent del Carme, avui Museu i Biblioteca visitables.

Sant Sebastià

Tot i que el seu origen és més antic, l'edifici actual d'aquesta capella, situada extramurs, és del segle XVIII. Té planta rectangular, molt allargada. A la base de la façana es distingeix l'aparell més antic, a base de carreus alineats, de mida irregular. La coberta de perfil sinuós és típica del barroc. Període Segle XVIII

Canònica de Santa Maria de Vilabertran

El naixement de la canònica de Santa Maria de Vilabertran és un símbol del moviment de reforma de finals del segle XI que lluitava contra les imposicions nobiliàries en els nomenaments eclesiàstics. Amb aquest posicionament, el clergue Pere Rigau va aconseguir aplegar una comunitat de capellans que vivien a la casa annexa de l’església de Santa Maria de Vilabertran. Al 1080 van fundar un monestir que seguiria la regla de Sant Agustí en unes terres donades per famílies de la zona. Avui aquesta es considera una de les primeres comunitats de clergues agustinians de Catalunya que, a més, ha deixat com a llegat un dels exemples més ben conservats de l’arquitectura canònica medieval. El conjunt arquitectònic, construït entre els segles XII i XIII, estava format inicialment per un claustre central que comunicava amb les dependències monacals i l’església. Aquesta és l’element més destacat, especialment la creu processional del seu interior, considerada la peça d’orfebreria gòtica més gran de Catalunya. Posteriorment es va ampliar la canònica amb la capella funerària dels Rocabertí (segle XIV), el palau abacial (segle XV) i el pati emmurallat (segle XVIII) que recollia les dependències externes del recinte de clausura.