Figueres - Sta Eugènia - Pols - Navata - Espinavessa - Canelles - Ermadàs - Garrigàs - Vilamalla - Figueres

Intersecció dreta

Santa Eugènia

Petita església situada al veïnat de Santa Eugènia, a dos quilòmetres del poble. És un temple d'una nau amb volta apuntada i absis semicircular a llevant. A la façana de ponent hi ha una petita porta d'arc de mig punt adovellada que presenta incisa la data 1852. Més amunt hi ha un petit òcul, i en la part superior un campanar de cadireta d'un sol arc. L'absis és la part més antiga i conserva visible a l'exterior el seu aparell romànic de carreus mitjans i escuadrats sense cura que es podria datar a mitjan segle XI. Al centre hi té una finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó amb coberta de quart d'esfera; i es comunica amb la nau amb arc triomfal. La nau possiblement fou reformada als segles XVII - XVIII, conserva, però, fragments de murs romànics. És coberta per una volta lleugerament apuntada. L'extrem occidental de la nau, amb el frontis, és de mitjan del segle XIX. Notícies històriques La primera notícia que es coneix és de l'any 1338 en motiu d'una visita pastoral, i s'explica que l'església està sense rendes i s'informa al bisbe que de les possessions se n'havien apoderat els hospitalers de la comanda d'Avinyonet. El culte s'hi mantingué i el mobiliari augmentà al segle XVIII. De l'any 1734 hi ha noticia de l'existència d'un retaule amb escenes de la vida i martiri de Santa Eugènia que desaparegué l'any 1936. L'església estava molt abandonada i els Amics d'Avinyonet en van promoure la recuperació. Actualment s'hi torna a celebrar l'aplec del dilluns de Pasqua.”

Intersecció esquerra

Mas Bofill

Casal situat a un quilòmetre i mig de la vil·la d'Ordis. És un casal aïllat i és l'edifici situat més a migdia dels que formen part d'aquest veïnat de Pols. Edifici de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa trobem dos grans arcs rebaixats que fan de porxo a les dues entrades de la façana. Al costat d'aquests hi ha un pou que arriba fins al segon pis. Els dos arcs rebaixats es converteixen al segon pis en una eixida. La façana està arrebossada i destaquen algunes finestres del segon pis. El tercer pis està totalment refet de la mateixa manera que la façana que està arrebossada. De la façana destaquem un portal rectangular i dues finestres d'arcs conopials decorats amb arabesc calat. La finestra més gran té dues testes en relleu en l'inici del guardapols i decoració geomètrica i escuts a les impostes de l'arc. L'altra finestra posseeix petites testes a les impostes i a les mènsules del guardapols. Hi ha una petita obertura d'arc trilobulat i algunes altres més senzilles amb llindes rectangulars. Destaca també un petit portal d'arc de mig punt adovellat, que ostenta una creu en relleu. A la llinda de la porta de la lliça hi ha un escut, molt erosionat. En els sostres d'algunes estançes de l'interior hi ha motllures de guix molt interessants

Creu de Terme - La Creu

Creu de terme o peiró. Monument en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on fineix el terme d’una vila o ciutat. Sempre se situava al costat d’un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població

Sant Pere de Navata

A l'exterior del nucli urbà de Navata, en el veïnat de Can Miró, es troba aquest temple. Es va edificar en el segle XII. El més destacat d'aquest edifici és la seva portalada. Consta de quatre arquivoltes de mig punt en gradació. La primera està decorada amb un motiu que recorda a una corda i que l'aresta. La segona, en canvi, presenta una canaleta a l'aresta decorada amb semiesferes. La tercera no té decoració, tot el contrari que la quarta, on es poden veure uns motius helicoidals i semiesferes. Les arquivoltes acaben en el bell timpà. En ell està representada una imatge de l'Agnus Dei. La segona i quarta arquivolta descanses en columnes, els capitells de les quals estan decorats amb motius vegetals i animals. També és digne de veure la forja de la porta, que encara és l'original. El temple consta d'una sola nau acabada en una absis semicircular. La volta que cobreix la nau està lleugerament apuntada. Al mur esquerre podem trobar tres arcs de mig punt tapiats. Això sembla indicar la presencia d'una altra nau més antiga que va desaparèixer o bé un projecte de construir-ne una altra i que no es va materialitzar. A l'interior de l'absis encara es poden veure restes de pintures murals. Malgrat el seu mal estat de conservació, es poden veure les restes d'un pantocràtor i altres escenes evangèliques, així com altres motius ornamentals.

Intersecció esquerra

Espinavessa

Espinavessa és una de les diverses entitats de població que componen el terme municipal de Cabanelles, a la comarca catalana de l'Alt Empordà. Amb ocasió del cens de l'any 2011 tenia cinquanta-vuit habitants.

El Porxo

Sant Llorenç

El lloc d'Espinavessa (Spinaversa) està documentat des de l'any 910 tot i que l'església de Sant Llorenç no surt esmentada fins l'any 1279. El primitiu edifici romànic va ser substituït per un nou temple, construït cap a la fi del segle XVIII, aprofitant de bon segur materials del temple anterior. És un temple de nau única, coberta amb volta de canó i llunetes, amb capelles laterals, i capçada amb un absis poligonal. A la porta de la sagristia, dins la qual hi ha l'ossari del cavaller Bernat de Sa Palma, reconvertit en rentamans, hi ha la data de 1781. Al costat de la porta principal del temple hi va ser encastada una làpida gòtica del segle XIV . Període Segle XVIII Estil Neoclassicisme

Restaurant La Rectoria

Fluvià

Camps de Can Llambert

Santa Maria Ermedàs

L'església de Sta. Maria d'Ermedàs es troba situada a l'entrada del nucli d’Ermedàs, a darrera de la masia coneguda com Can Marisc. És un temple d'una nau amb absis semicircular. Al costat de la nau hi ha restes d'una altra nau, avui mig enrunada, però no és visible que hi hagi hagut comunicació entre ambdues. La façana manté una capa d'arrebossat que no veiem a la resta de la construcció. A la porta figura la data 1798,, època al que pertany el rosetó d'aquesta façana. El mur de migdia de la nau resta amagat per la rectoria. L'única obertura romànica visible és la finestra del centre de l'absis. La volta de la nau és de canó amb dos arcs torals, sense pilastres. L'arc triomfal és de mig punt, sense impostes i sostingut per pilastres rectangulars. A cada banda de la nau hi ha tres arcs de mig punt, amb impostes de bisell que queden imbuïts en els murs laterals. Notícies històriques Es tracta d'un edifici romànic d'època primitiva, probablement bastit a inicis del segle XI, mentre que les restes de la nau afegida a migdia podrien ser datades en els segles XII-XIII. Durant el segle XVIII van fer-s'hi remodelacions, a aquest període corresponen la portada i el campanar. L'església va ser restaurada per la diputació de Girona. L'edifici de la rectoria, que amagava les restes de la nau de migdia, ha estat enderrocat.”

Intersecció dreta

Sant Miquel de Garrigàs

No tenim gaires notícies històriques d'aquest temple. El lloc de Garrigàs apareix per primera vegada en un document de l'any 1195, quan s'esmenta a un tal Guillelmus Garriganis. No serà fins uns anys més tard, en 1279, que trobarem la primera referència al temple. Està ubicat en el barri de l'església a uns 500 metres del nucli urbà de Garrigàs. Aquest edifici va ser aixecat en el segle XII, amb carreus ben tallats i polits, que estan disposats en fileres regulars. Està format per una única nau coberta amb volta apuntada i capçada a l'est per un absis semicircular. En la part central del tambor absidal s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada. Tant la volta de la nau com la de l'absis arrenquen d'una motllura corbada. La porta d'accés la trobem en el mur sud. Està formada per un arc adovellat amb llinda i timpà llis. En la porta encara es conserva encara part de la forja romànica, de molt senzilla factura. En aquest mateix mur, s'obren dues finestres de mig punt i doble esqueixada. Una finestra de similars característiques s'obria en el mur oest, però va ser substituïda per l'actual ull de bou. També hi ha un ull de bou, en aquest cas de menors dimensions i d'època romànica en el mur del tester, sobre la unió de l'absis i la nau.

Intersecció dreta

Sant Vicenç

Documentada des de mitjan segle XI, està situada en un extrem del nucli urbà. Té una única nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, amb capçalera carrada. La portada és situada al frontis i consta de dues arquivoltes planes, en degradació, l'exterior amb guardapols, que envolten un timpà llis, sota el qual hi ha una gran llinda, molt reformada. Damunt la porta hi ha un ull de bou. La façana, més alta que la nau, està coronada amb una espadanya de dos ulls que ha perdut la part superior. Aquesta façana recorda molt la de Sant Cebrià de Torroella de Fluvià. Es pot datar cap a la fi del segle XII o començament del XIII. Període Segle X a XII Estil Romànic

Pla del Corral Roig

Riera d'Àlguema