Figueres - Sta Llogaia - Borrassà - Creixell - Pontos - Canelles - Navata - Vilanant - Avinyonet - Figueres

Font del Manol - Àrea de Picnic

Camí de la Font Giró - Borrassà i Canigou al fons

Santa María de Creixell

El petit poblet de Creixell està situat al sud de Borrassà, a poc més d'1 km. Va posseir un important castell, que no ha deixat vestigis, documentat des del segle XI i desaparegut com a tal al segle XVI. Tampoc hi ha restes de l'església antiga. L'edifici actual és de l'any 1772. Té una sola nau capçada amb un absis semicircular i amb una senzilla espadanya. El portal és rectangular, de llinda monolítica. A l'interior s'hi venera una imatge de la Mare de Déu d'alabastre policromat, del segle XV. Període Segle XVIII

Camí ralet de Besalú - Gir a l'esquerra

Torre de lÀngel - Torre de telegrafia

Torre de telegrafia situada a uns cinc-cents metres al nord de Pontós, dalt d'un turó, a 146 m d'altitud. La torre que avui podem veure és un fort fuseller del segle XIX de planta quadrada. També serví de torre de senyals de telègraf òptic. La torre fa uns vuit metres d'altura. L'aparell és de pedruscall i fragments de rajols i teules arrebossat. Vora els angles sud-oest i sud-est de la torre s'endevinen els fonaments d'una construcció anterior. Aquesta torre es va reforçar afegint més espitlleres com s'observa als pisos superiors, al terrat i a la garita de maó situada en un angle de la coberta. Després de la restauració veiem que la torre té una planta baixa amb espitlleres tot al voltant i que a una de les façanes hi ha una porta d'accés elevada al primer pis i una finestra al segon pis. A la façana oposada s'observa una finestra centrada a cada pis. Hi ha una cornisa al terrat al qual es pot accedir a través d'unes escales per l'interior. Els marcs de les obertures, la divisòria que separa la planta baixa del primer pis i la cornisa són fets de maó. Aquesta torre del ramal de la línia civil tenia comunicació visual directa amb l'anterior desapareguda del coll d'Orriols (Bàscara), a 6,5 km. Anterior a aquesta torre desapareguda hi havia la de Fellines, a 4,5 km de distància. La torre posterior de la torre de l'Àngel era la del Castell de Sant Ferran (Figueres), a 9,5 km. Notícies històriques Aquesta torre pertanyia al ramal de Barcelona a la Jonquera que derivava de la línia civil principal de Madrid a València i Barcelona. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera. Aquest ramal va entrar en funcionament a partir de 1850. La fortificació addicional d'aquesta torre és a causa del nou ús militar que va tenir posterior al desmantellament de la línia civil. La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles. Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran. A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona. Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.

Bosc Puigcollell

Intersecció gir a la dreta

Sant Esteve a Canelles (Navata)

El petit poblet de Canelles compta amb una església romànica, transformada al segle XVIII. Surt esmentada en un document de l'any 855 com a possessió del monestir de la Grassa, el qual en va mantenir la propietat fins al segle XIV. És un temple de nau única, capçada amb un absis semicircular. Aquest té un aparell de carreus de mida mitjana, ben tallats i alineats. Als murs laterals hi ha unes arcades cegues que podrien haver estat uns elements de reforç. La volta té dos trams, que fan suposar dues etapes constructives diferents, un tram amb volta de canó i l'altra amb volta apuntada. Sembla doncs que l'església va ser construïda al segle XI i ampliada al XIII, època a la qual pertany l'absis. A començament del segle XVIII s'hi feren importants reformes, es va refer la façana i la porta i es va alçar el campanar de torre. Període Segle X a XII Estil Romànic

Boscos dels Abeuradors - cami a Pols

El Manol - a prop de Mas Rodeja

El riu Manol és un dels principals cursos fluvials de la comarca i constitueix, juntament amb la Muga, un dels connectors biològics més importants de l’Alt Empordà. El Manol neix a les immediacions de Lliurona –municipi d’Albanyà– i desemboca al riu Muga a l’alçada de Vilanova de la Muga. Presenta un recorregut en descens d’oest a est, baixant des dels darrers contraforts de l’Alta Garrotxa fins a la plana empordanesa. Durant el seu recorregut discorre pels municipis d’Albanyà, Cabanelles, Lladó, Navata, Avinyonet de Puigventós, Vilafant, Santa Llogaia d’Àlguema, Figueres, el Far d’Empordà, Vila-sacra i Vilanova de la Muga. En total uns 45 km de longitud. Aquesta considerable longitud fa que tingui una conca fluvial d’on en recull l’aigua d’unes notables dimensions. En ell hi desemboquen afluents com la Riera de Fregabous, el Rec de Cistella, el Rissec, el Rec de les Costes, el Torrent d’en Serra, el Rec d’Aragall i la Riera de Figueres ja a tocar la Muga.

Mas Rodeja

Camps de Ca l'Alegret

Castell dels Solers o dels Moros

Hi ha molt poca documentació relacionada amb aquest castell, conegut a l'antiguitat com Castell d'Escales. Formava una petita fortificació de perfil irregular, centrada per una torre de planta cilíndrica que es conserva en gran part, tot i que força malmesa. Té una alçada de 8 m i es troba aïllada en un sector boscós prop dels camps de conreu. Es manté dempeus la volta hemisfèrica de la planta baixa. Resten alguns trams dels murs que la circumdaven. Període Segle XIII a XV

Panoràmica Torre dels Moros

Mas Nebot

Masia situada a prop de la carretera que porta de Vilanant a Navata. És una masia de grans dimensions de planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures són rectangulars, exceptuant les de les golfes que són òculs de maons. El teulat és a dues vessants. L'accés al mas es fa a través d'un arc rebaixat a on hi figura la inscripció: J NABOT ME FECIT DIE XX APRILIS ANNI DOMINI MDCCCLXVI. Interiorment cal destacar una galeria d'arcs de mig punt amb columnes dòriques.

Font de Can Nebot - Alzines Bessones

Les alzines bessones del Mas Nebot (Quercus ilex) destaquen dins un magnífic alzinar. Són dues corpulentes alzines que van ser declarades arbres monumentals per la Generalitat de Catalunya. Característiques: La copa que les cobreix fa 25 metres de diàmetre, i la soca 3,5 metres de circumferència. Cada branca per si sola, si fos abatuda, tindria l'aparença d'una altra alzina. A poca distància hi ha la font de Mas Nebot i un roure martinenc de 22 metres d'alçada. Suggeriments: Per veure les alzines bessones cal passar per un camí que es troba en una finca privada, per tant, cal ser respectuosos amb la gent que hi viu i el seu entorn. Les alzines bessones del Mas Nebot han sigut catalogades com a Arbre Monumental i Singular per la Generalitat de Catalunya. (Decret 214/1987: 'Es consideren arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, siguin mereixedors de mesures de protecció').

Bosc de l'Arrufat - corriol

El Manol

Castell d'Avinyonet de Puigventós

L'antic Castell de la Comanda Hospitalera d'Avinyonet està situat al sud-est de l'església de Sant Esteve, dins del nucli històric de la població. Els vestigis que resten del Castell d'Avinyonet es troben situats a la banda de migdia de l'església parroquial. L'edifici més notable que ha arribat dempeus als nostres dies, és de planta quadrangular i ha estat restaurat en diferents ocasions. Entre aquesta construcció i el mur meridional de l'església, hi ha un llenç on s'obre un gran portal d'arc de mig punt adovellat, que segurament correspon a l'entrada principal a la fortalesa. Aquest portal dóna lloc a un recinte limitat a ponent per restes de fortificació, a migdia i llevant per l'edifici del castell esmentat i al nord per l'església. L'edifici principal del Castell de la Comanda Hospitalera en la seva façana de llevant posseeix restes de talús, on s'hi han practicat obertures modernament. Altres restes es troben al sud i a la vora de la façana romànica de l'església. Es tracta de vestigis del recinte murat que enllaçaven amb els que trobem en diferents punts del nucli antic de la població. El més notable és una torre de planta quadrangular de la que resta la meitat inferior i un pany que s'hi afegeix. Les restes que conservem avui del Castell de la Comanda d'Avinyonet presenten elements que pertanyen a diferents etapes constructives. Es creu que els elements més antics corresponen a la torre quadrada i al tros de mur que s'hi afegeix. Notícies històriques La documentació més antiga trobada relativa al castell d'Avinyonet data del segle XI, en concret de l'any 1090, en què apareix esmentat Berenguer d'Avinyó. Hi ha també documentació dels segles XII i XIII. L'any 1234 el castell va passar per donació a l'ordre de la Mercè, i pocs anys més tard a l'ordre de l'Hospital, que el 1257 el va fer centre de la Comanda de l'Hospital, aquesta institució es mantingué activa fins l'any 1804. Les restes conservades responen a diverses etapes constructives: segurament els vestigis més antics són els paraments situats al costat de ponent del temple parroquial, datables als segles X-XI. L'edifici de planta quadrangular situat prop del mur de migdia de l'església conserva una part del parament que segurament correspon als segles XII-XIII, i el mur on es troba el portal adovellat pot ser datat en època posterior, probablement dintre dels segles XV-XVI.