Figueres - Sta Llogaia - Borrassa - Torre Angel - Pontós - Sta Anna - Vilajoan - Arenys - Ermadas - Garrigas - Vilamalla - Fig

Torre de l’Angel

Les restes arquitectòniques conegudes com a Torre de l'Àngel es troben sobre un petit turó enmig d'una pineda esclarissada que l'envolta i amaga parcialment. Es tracta d'una torre telegràfica òptica de mitjans del segle xix, de planta quadrada (6 m d'amplada per 6 m de llargada) i de planta i dos pisos. L'edifici va ser construït com a part de la línia de telegrafia òptica civil La Jonquera - Barcelona, segurament pels volts de 1850, i actualment és de les poques torres que queden. La torre fou construïda aprofitant materials d'una construcció més antiga que podria ser una torre de guaita medieval o les restes d'una ermita del segle XV dedicada a l'Àngel Custodi, de la qual li provindria el nom. Amb motiu de les obres, l'any 2005, de consolidació i restauració de la torre telegràfica del segle xix, per part dels Serveis tècnics de la Diputació de Girona, es va dur a terme un control arqueològic. El resultats de la intervenció van permetre constatar que la torre havia estat construïda gairebé sense fonaments i directament sobre un estrat argilós de molta potència, absolutament estèril i corresponent a nivells naturals i no antròpics. L'any 2006, va ser objecte d'una excavació arqueològica que va permetre documentar, a l'interior de la torre, quatre murs, fets de pedres lligades amb morter, de 0,4 m d'amplada, que dibuixaven un quadrat concèntric respecte les parets de la torre. A l'exterior de la torre es va documentar un mur, orientat nord-sud, d'uns 3 metres de llargada, que quedava tallat en l'extrem de llevant pel camí d'accés a la torre. Ambdós estructures, de cronologia i funcionalitat desconeguda, després de la intervenció, van ser desmuntades per tal de continuar amb l'obra. Aquesta torre de telegrafia òptica L'estudi realitzat durant la restauració fa pensar, més aviat, que es tractava d'una construcció de caràcter agrícola. Va arribar al segle XXI mig enrunada i va ser restaurada l'any 2007 per la Diputació de Girona.

Puigcollell

Sant Martí

És una església situada en una zona elevada respecte a la resta de construccions al centre del poble. La façana d'aquesta església té una portalada rectangular. Damunt la llinda hi ha una fornícula amb la imatge del patró que data del 24 de maig de 1773. Damunt la fornícula, i a cada extrem de la llinda, hi ha diversos motius geomètrics decoratius esculpits en baix relleu. El conjunt de la portalada és coronat per una motllura corbada. Al centre de la façana trobem un rosetó, i a l'extrem de migdia el campanar de planta quadrada, amb obertures de mig punt i coberta piramidal. A la part baixa de la façana i sota el campanar s'hi pot veure un fragment de mur romànic que correspon al frontis de l'antiga església. Al costat de la porta actual, a la banda de migdia, n'hi ha una altra també rectangular, al seu damunt és visible un òcul. Totes dues obertures estan actualment tapiades, i pertanyen a l'antiga façana romànica. En l'aparell d'aquest fragment del frontis romànic s'hi observen dos tipus constructius diferents. En el mur lateral de migdia de la nau segueixen les restes d'aparell romànic, en una llargada de cinc metres. L'absis és de planta semidecagonal i no té cap finestral. El ràfec de la teulada està decorat amb triangles vermells sobre fons blanc. La volta és de llunetes i té tres arcs torals de mig punt. Hi ha tres altars laterals per banda, imbuïts en els murs. Sobre aquests altars hi ha terrabastalls amb arcades de mig punt.

Santa Anna

Capella situada al costat de l'N-II, totalment aïllada i al límit dels pobles de Pontós i Garrigàs. La capella té la casa de l'ermita adossada en el costat meridional, formant una sola construcció. A llevant hi ha un pòrtic, amb un arc rebaixat de rajols, mentre l'arcada que dóna a tramuntana és de punt rodó. El portal és de mig punt i la teulada a dos vessants. Al centre de la teulada s'aixeca el campanar de cadireta amb un sol arc. L'interior està cobert amb volta de canó

Santa Maria - Vilajoan

L'església de Santa Magdalena de Vilajoan està situada a l'entrada del veïnat de Vilajoan. Es tracta d'una església amb dues naus, tot i que fins al segle xi només en tenia una, i al segle xii es va afegir l'altra nau. La nau nord, la més antiga, té absis semicircular ultrapassat i la cobreix una volta de canó amb tres arcs torals. L'absis és de planta de ferradura i la coberta és de quart d'esfera. Al centre del mur hi ha una finestra de doble biaix. Els dos murs laterals de la nau tenien tres arcs dels que es conserven els de la banda nord. Els del mur de migdia van ser destruïts per afegir-hi l'altra nau i obrir-hi formers més grans. La nau romànica que s'afegí a la banda de migdia es comunica, com hem dit, mitjançant dos arcs formeres. La portalada s'obre en el mur lateral sud d'aquesta nau. És de dos arcs en gradació, llinda i timpà. En el timpà, en baix relleu, hi ha una creu inscrita en un cercle. En el mur de migdia es conserva la cornisa excorbada. Aquesta nau es cobrí amb volta de canó. Damunt la banda de ponent d'aquesta nau s'eleva el campanar, de dues arcades. L'església de Santa Magdalena de Vila Joan és documentada des del segle xi. Així, se sap que el 1093 va ser donada al priorat de Lledó per Arnau Gausbert. L'edifici presenta elements arquitectònics que corresponen a cronologies diverses. De l'època més primitiva, datable entre els segles X-XI, es conserva una nau amb absis semicircular. La nau afegida a la banda de migdia segurament va ser bastida durant els darrers anys del segle xi, i l'absis pot ser datat entre els segles XVI -XVII. La parròquia de Vilajoan, documentada els segles xiii i xiv, havia estat pròpia el segle xix, quan el lloc formava un municipi independent juntament amb el veí nucli d'Ermedàs.

Castell de Vilajoan

El castell de Vilajoan és un edifici aïllat que es troba a l'extrem meridional del poble, a tocar del marge del Fluvià. És un gran casal de planta rectangular construït amb còdols, i un petit pati central. La façana principal està encarada al nord. El portal, d'arc de mig punt, adovellat, s'obre a la base d'una torre rectangular que forma continuïtat amb la resta del mur, sense destacar-se. A la part alta del mur hi ha merlets rectangulars amb espitlleres. Veiem un matacà ben conservat, damunt el portal, amb carreus esquadrats. A la resta del mur els espais entre els merlets resten aparedats i damunt d'ells hi ha una teulada. S'obren en aquesta façana dues finestres coronelles, geminades, gòtiques, d'arquets trilobulats. El mur occidental paral·lel al riu, mostra a l'extrem nord el cos rectangular de la torre cantonera adossada a la fortificació. La torre posseeix merlets també aparedats. L'antic palau-fortalesa, un dels més notables edificis civils del gòtic empordanès, fou al llarg de la història el centre d'un petit senyoriu. Com el seu veí el castell d'Arenys, es tracta de castells o torres «in termini castri de Ciurana», que s'englobava en la vasta vegueria de Besalú. No es tracta doncs d'un senyoriu jurisdiccional. El lloc de Vilajoan i el seu castell original eren possessió de la família Pontós des de temps antics. L'edifici actual degué ser construït cap a començament del segle xv, segurament en època de Galceran de Pontós, senyor del lloc. El trobem documentat l'any 1406. L'any 1493 va passar a la família Rocabruna, que en va mantenir la possessió fins a la fi del segle xvi. Actualment és de propietat privada i s'utilitza de segona residència, forma part del patrimoni d'una família de Girona

Font

Barranc del Borrell Negre

Castell d’Arenys

El castell d'Arenys és un castell del municipi de Garrigàs (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional Actualment es troba annex a l'església de Sant Sadurní. És un edifici de planta baixa i dos pisos, rectangular, amb un petit pati central, actualment molt modificat. A la façana meridional hi ha obertures rectangulars. A la llinda del finestral del centre es troba una figura en relleu que correspon a l'emblema dels Palol. A la part central d'aquesta façana sobresurt un cos rectangular a manera de pòrtic amb arcs i voltes a la planta baixa i al pis. A la façana de ponent hi ha un gran portal adovellat d'arc de mig punt, on es pot veure-hi l'escut dels Cruïlles en baix relleu. A la llinda de la finestra hi ha la data 1715. Aquest edifici ha patit moltes modificacions al llarg del temps, les quals han convertit el castell en un gran casal ple d'afegits i apropiat per a tasques agrícoles i ramaderes. És un castell termenat, esmentat també com a «força» o lloc fortificat, que hem de situar a les darreries del feudalisme en què els «castells menors» i les torres eren la base de la defensa del territori . La primera cita del castell d'Arenys és de l'any 1306. Durant l'Edat Mitjana pertanyia als senyors Palol, també senyors del castell de Vilopriu, la torre de Cabanelles i la d'Espasens, amb un ampli patrimoni agrícola. Consta que l'any 1319 Dalmau de Palol reté homenatge al bisbe de Girona per la meitat de la dècima de la parròquia d'Arenys. Després passà als Vivet, als Cruïlles (mitjans del s. XVII), als Ferrer,i, finalment, als Sarrà. El castell, actualment, és un edifici essencialment dels segles XVI-XVII bastit sobre el palau fortificat medieval. El primitiu castell medieval sofrí moltes restauracions durant els segles XVI, XVII i XVIII que li donaren la forma actual. Al segle passat es van destruir els merlets i les garites angulars per construir la teulada actual.

Sant Sadurní

L'edifici del temple de Sant Sadurní està situat en un turó a dos quilòmetres i mig de Garrigàs. Aquesta església és d'una sola nau amb un absis semicircular i és el resultat de diverses etapes constructives. La volta de l'absis és de quart d'esfera. La nau està coberta per una volta apuntada. L'obra va ser iniciada en el període romànic, en el segle xi, i posteriorment s'hi van fer obres de remodelació en els segles successius -la nau apuntada és dels segles XII-XIII, i la nova crugia afegida i la portalada, del segle XIV-. Durant els segles XVII-XVIII el conjunt s'integrà a les defenses del castell. Els murs de l'església encara conserven restes de l'antiga fortificació. D'aquest període data també el campanar. El temple fou decorat el 1944 per un grup d'artistes empordanesos coordinats per l'arquitecte Pelai Martínez i com a homenatge al crític d'art José Francés, espós d'Aurea de Sarrà, propietària del castell d'Arenys d'Empordà.

El Puig de la Barraca

Puig Ferrer

Borrell Negre