Les-Saplan-Carlac-Bausen, les fagedes fantàstiques del Baish Aran

El Baish Aran atresora indrets paradisíacs, alguns dels quals són força desconeguts pels afeccionats al ciclisme de muntanya.
Aquesta ruta, amb sortida i arribada a la població de Les, s'endinsa a l'extensa avetosa del bòsc de Bausen passant abans per un conjunt de bordes disseminades a la riba esquerra del riu Garona al vell camí de Les a Bausen. Destaca el bonic guardader (mirador) de Vernet que ofereix una extensa panoràmica del Baish Aran amb Les al seus peus.
La pujada pel bòsc de Bausen és molt dura. Malgrat pujar-se per una bona pista forestal aquesta presenta rampes molt pendents que requereixen un bon esforç per a superar-les.
A l'arribar al cap del bòsc les panoràmiques són extenses i excel·lents. Som dalt de la Sèrra des Agudes. Entrem a la zona de pastures de Sapan que forma una espècie d'olla natural envoltada pels cims fronterers del Tuc des Tres Corets, el Cap d'Estanhs i la Sèrra Vacanera culminada amb l'allargat Tuc deth Plan der Òme. En aquesta zona de pastures destaquen dues cabanes, la de Serralonga i la deth Vaquèr de Saplan.
Nosaltres baixem a aquesta darrera tot creuant part d'aquestes extenses pastures.
Pel costat d'aquesta cabana comença el camí de Saplan. Un camí centenari que era l'utilitzat pels veïns de Bausen per pujar el bestiar a les pastures estiuenques de Saplan. Per aquest camí també s'anava als pobles francesos de la vall de Luchon passant el Còth de Vacanera. Malgrat la seva importància pretèrita, el seu estat actual és de total abandonament i s'hi respira una gran solitud. Ara bé, la bellesa dels seus faigs centenaris és corprenedora. Sembla que estiguis ben bé dins d'un bosc d'un compte de fades. Espectacular.
Quant surts del bosc el camí es fa més planer i el paisatge humà s'hi comença a notar. Algunes bordes així ho denoten.
Abans d'arribar a Bausen ens desviem per iniciar una dura pujada cap el Coret de Pan passant per les disseminades bordes de Sacrotz, situades en una bonica solana arrecerada dels vents del nord. Dura pujada.
Pocs metres abans d'arribar al coll, al costat del camí, trobem la hònt deth Coret de Pan. No és massa abundosa però d'aigua fresquíssima.
Creuem sense cap dificultat el coll i poc a poc ens anem endinsant a un dels indrets més concorreguts del Baish Aran, el Bòsc de Carlac.
No és d'estranyar la fama que té. Es tracta d'una fageda molt especial amb exemplars de formes força curioses. Pedalar per aquests tocoms és un autèntic plaer per a tots els sentits. Espectacular. No vulgueu córrer. Gaudiu de l'espectacle que us ofereix la natura.
S'acaba el bosc i per un molt ben conservat camí empedrat arribem a les portes de Bausen. Abans anem a visitar el cementiri civil més petit que conec. Només té la tomba de la Teresa, una història d'amor amb final tràgic. Arribem a Bausen pel camí de l'ermita de Sant Ròc. Bausen és el poble de l'Aran que conserva més l'essència dels pobles aranesos. El turisme encara no hi ha deixat cap petjada important. Esperem que duri molts anys.
Deixem Bausen i pel vell camí baixem fins a la carretera N-230 seguint el GR-211.2. Creuem la carretera i pel pònt dera Lana ens endinsem a l'extensa planúria de Les. Pedalem plàcidament pel costat del riu Garona deixant a la nostra esquerra la planúria dera Lana encatifada de verd i finalment arribem de nou al punt de sortida, al nord de la població de Les intentat retenir a les nostres retines el majestuós espectacle natural del que acabem de gaudir.
Una ruta molt recomanable si voleu fruir de boscos encantats i de pastures d'alta muntanya. Això si, us recomano que el bosc de Carlac no us hi apropeu durant la tardor per evitar trobar-vos amb molts caminadors que cerquen el gaudi de la policromia tardoral.