Lladó - Albanyà - Sant Llorenç dela Muga - Terrades - Cistella - Lladó

Monestir de Santa María de Lledó

El lloc de Lledó ja és esmentat el 977 i l'església de Sant Feliu el 1017. La fundació del monestir tingué lloc el 1089, quan els esposos Adalbert i Alamburga, van reconèixer que tenien injustament diverses propietats a les rodalies que els seus avantpassats havien usurpat, i decidiren renunciar als seus drets en benefici dels clergues que hi farien vida regular. El bisbe de Girona decretà que els preveres hi visquessin sota la regla de sant Agustí. Poc a poc la comunitat s'anà enriquint gràcies a diverses donacions. En temps del prior Arnau de Coll (1136-1196) començà la construcció de l'església actual i les noves dependències, les que es encara conserven bastant malmeses, però. A començament del segle XIII i gràcies a un deixa important, el priorat va fundar un Hospital de Pelegrins. L'època d'esplendor perdurà fins el 1592, quan la canònica fou secularitzada pel papa Climent VIII. Des d'aleshores subsistí com a col·legiata fins el 1835, quan els clergues es van veure obligats a abandona-la.

Camí de Lledó a Sant Martí Sesseres

Intersecció dreta

El Manol

Intersecció dreta

El Manol

Serra Oliva

Bassegoda

Mas Serra Oliva

Sant Miquel de la Cirera

Situada a l'extrem septentrional del terme municipal de Cabanelles al que pertany, a escassa distància del municipi d'Albanyà per una pista de terra apta per vehicles VTT. Església rehabilitada d'una sola nau rectangular amb l'absis capçat a llevant, tot i que està molt enrunat. És probable que aquesta estructura ja s'esfondrés en temps antics donat que presenta refeccions a la part central. Es va construir un mur a l'inici de l'absis en el qual s'encastà, probablement, la finestra de l'absis original, de doble esqueixada i arc de mig punt. Les dues finestres presents al mur sud són de la mateixa tipologia. La nau també va perdre la volta genuïna i actualment presenta una coberta d'uralita de dues vessants. L'interior del temple té el nivell de circulació a una cota més baixa, amb un banc corregut de pedra que ressegueix els murs perimetrals. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés format per una sola arcada de mig punt, feta amb dovelles llargues i estretes, amb un timpà bastit amb la mateixa obra que el parament. Damunt seu hi ha un campanar d'espadanya de tres pilastres, sense cloure en arcades. La construcció és bastida amb pedra ben desbastada de mida petita, disposada en filades regulars i lligada amb morter de calç. A principis dels anys 90 fou objecte d'una polèmica restauració, consistent a aixecar els murs de la nau amb ampolles de vidre lligades amb morter, fins al nivell de la coberta. Notícies històriques La primera menció documental on apareix l'església de Sant Miquel de la Cirera es remunta a l'any 844, en un diploma atorgat per Carles el Calb a favor de Dòmmul, el primer abat de Sant Pere d'Albanyà, on es registra com una possessió i fundació del Cenobi “loco qui dicitur Ceresius, ecclesia in honore sancti Michaelis archangeli novo opere constructa”. Poc després en l'any 869, en un altre diploma donat a Arles pel mateix Carles el Calb, figura com a possessió del monestir de Santa Maria d'Arles del Vallespir, juntament amb el cenobi d'Albanyà. Gràcies a uns preceptes datats a l'any 878 i a l'any 881 que varen ser atorgats a Santa Maria d'Arles per Lluís el Tartamut i per Carloman respectivament, es poden conèixer el límits territorials de la cel·la. L'any 1011 es tornà a mencionar l'església amb el nom de Sant Miquel Arcàngel en una butlla del papa Sergi IV. Vers el final del segle XIII ja és esmentada com a església parroquial. Posteriorment esdevingué sufragània de Sant Martí de Sesserres. Encara que tradicionalment s'ha datat l'església a finals del segle XI i principis del XII, alguns estudis daten la fase constructiva de l'absis en una data encara anterior, vers el segle IX mentre que la resta de la nau la situen en el segle XI. Entre els anys 1989 i 1990 les runes de l'església van ser consolidades, engegant un projecte de desbrossament i neteja amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb la Diputació de Girona i la participació del Grup d'art i Treball del Centre Excursionista de Figueres, seguint la direcció de l'arquitecta Maria Dolors Llorà i Dalmau. Posteriorment a inicis dels anys 90 es projectà una restauració, si més no original, donat que s'aixecaren els murs perimetrals emprant ampolles de vidre lligades amb morter i construint una coberta de uralita.”

Puig d'Albanyà

Serra de la Cirera - panoràmiques

El Mas Nou

La Muga

Camps de can Mas - Bassegoda al fons

Mare de Déu de Palau

L'església de Palau és d'una sola nau amb absis semicircular. La nau està coberta amb volta apuntada seguida, l'arc triomfal també és apuntat, mentre que la coberta del presbiteri és ametllada. La façana principal s'obre en el mur meridional i presenta un portal amb dos arcs de mig punt en degradació, sense llinda ni timpà. La porta està aixoplugada per un guardapols de motllura en quart de cercle. La façana occidental té una finestra de doble esqueixada i punt rodó, a sobre de la qual s'alça el campanar, que és de cadireta amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. Una altra finestra s'obre a la façana de ponent i al mur sud trobarem dues grans finestres i una de petita. Sobre la façana de ponent s'aixeca un campanar d'espadanya, amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. En tot l'edifici l'aparell és de carreus ben escairats formant filades ben rectes. En el presbiteri hi ha un retaule de fusta del segle XIX. Notícies històriques El rei Carles el Calb, l'any 878, al·ludeix al lloc anomenat "ipsum Palatium", possessió del monestir de Sant Pere d'Albanyà, i en l'acta de consagració de l'església de Sant Pere d'Albanyà, l'any 957, es torna a anomenar. El 972 es comença a citar com a lloc de Sant Llorenç de la Muga. La capella sancte Marie de Palacio figura en les relacions per recaptar la dècima dels anys 1279 i 1280. A finals del segle XIV és una de les capelles no parroquials que tenien un sacerdot encarregat, que havia d'accedir als sínodes diocesans. En aquesta església s'hi feia una festa el dia 8 de setembre i s'hi beneïa el terme el dilluns de Pasqua.”

Castell de Sant llorenç de la Muga

El castell de Sant Llorenç de la Muga s'alçava als afores del nucli murat, a uns 200 m. a ponent del Portal de Dalt. Edifici militar de planta probablement triangular. Actualment, només es conserva la torre d'Homenatge i el sector septentrional dels murs que la circuïen, així com altres vestigis menys notables. La torre, aixecada en el centre del recinte, és de planta quadrada i d'uns 10 metres d'alçada. Són visibles les espitlleres. L'aparell és de còdols i argamassa amb carreus ben escairats als angles. A l'interior es conserva volta de canó de pedruscall. Notícies històriques: Castell termenat. Documentat el 1225.

La Sínia

Potal de Dalt

Portal Mitger

Muralla

Sant Llorenç

Església romànica situada al centre del nucli antic del poble medieval de Sant Llorenç de la Muga. Es tracta d'una construcció que va patir diferents reestructuracions i remodelacions, per la qual cosa presenta una estructura singular, amb dues naus, creuer i absis. Hi falta la nau lateral esquerra, l'absis de la nau dreta està totalment reconstruït i la façana està molt transformada i és posterior a l'església original. La part dels absis està enjardinada i dona accés a una zona de petits horts i a la Muga. El seu interior és de volta de canó i el gran campanar lateral, que arriba als 15 metres d'alçada, va ser engrandit al segle XVIII. Estil arquitectònic: Romànic Any de construcció: Segle X

Portal de Baix

Pont Vell - Ermita de Sant Andreu

Serra de la Quella

Baixant la Serra a Mas Trilla - corriol

Baixant la Serra a Mas Trilla - corriol

Camps de la Cassanya

Santa Cecília

El lloc de Terrades apareix citat per primera vegada l’any 982, quan el clergue Guiu va deixar en testament dos masos situats en aquest lloc al monestir de Sant Pere i Sant Prim de Besalú. L’església, en canvi, no la trobem documentada fins l’any 1115, quan apareix en un document d’empenyorament de bens d’un tal Dalmau de Montmarí. Malauradament, aquest temple va ser utilitzat com a polvorí durant la Guerra Civil i durant el mes de febrer del 1939 es va fer esclatar tot el que hi havia dins, destruint gairebé per complert l’edifici. Per aquest motiu, l’edifici actual no conserva cap resta de l’antiga església romànica. Per fotografies antigues i algunes descripcions en escrits que han arribat fins als nostres dies, sabem que era un temple de tres naus capçades a l’est per tres absis semicirculars. Els seus murs, com en moltes altres esglésies de la zona, van ser sobrealçats per construir-hi golfes i elements defensius. Sobre la part més occidental de la nau central s'aixecava una campanar de torre, que va aprofitar part del campanar de cadireta. A continuació podeu veure tres imatges antigues del temple, procedents del Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya fetes l'any 1920. En el museu d’Art de Girona es conserva un dels batents de la porta d’entrada, que conserva bona part de la forja de ferro amb que estava decorada. Els motius representats són els habituals d’aquesta època a base de tiges que acaben en volutes, que es cargolen sobre elles mateixes.

Serra de Coll de Jou

Santa María

El lloc de Cistella apareix documentat per primera vegada l'any 978, en l'acta de dotació de Sant Pere de Besalú. En 1204, Dalmau de Creixell i la seva mare van cedir la senyoria feudal que tenien sobre aquesta parròquia al priorat de Santa Maria de Lladó. L'edifici actual és va construir en el segle XVIII. El temple és d'una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal. El temple barroc va mantenir la façana del segle XII, malgrat que es va ampliar i sobrealçar amb materials de la part romànica enderrocada. El fris de dents de serra que hi ha entre la porta i la finestra i la motllura incurvada van ser allargats pels extrems amb els fragments que decoraven els murs laterals. Destaca la seva fàbrica feta amb carreus ben escairats i disposats de forma regular. La portalada està formada per cinc arquivoltes que es recolzen en dues columnes a cada banda. El timpà no està decorat. Protegeix el conjunt un guardapols format per una motllura còncava. a primera arquivolta te esculpits uns anells quadrats. Es tracta d'un motiu poc freqüent en el romànic català i que només trobem en Sant Vicenç i Santa Maria de Besalú, en Santa Maria de Manresa i en Santa Maria de Vallbona de les monges. La següent arquivolta és de secció semicircular, totalment llisa. Tampoc té decoració l'arc central, que és rectangular. La quarta arquivolta, en canvi està decorada amb motius helicoïdals entre els que hi ha esculpits motius vegetals i geomètrics. En els extrems de la portalada veiem esculpida una fulla d'acant en posició vertical. Al seu costat i utilitzades com a primera dovella de l'arquivolta exterior, trobem dos fragments de pedra en el que hi ha esculpides potes d'animals, probablement lleons. Tres dels capitells estan decorats amb fulles vegetals, imitant l'estil corinti. El quart té una forma diferent als altres. De forma trapezoïdal a banda dels motius vegetals també hi apareixen caps d'animals, segurament lleons. La seva tècnica i factura s'allunya dels altres capitells i és similar a la realitzada en els capitells de la finestra que hi ha en aquesta façana i que explicarem més endavant. Les bases de les columnes també estan decorades amb caps de monstres en els angles.La porta actual conserva fragments de la forja amb que estava decorada l'antiga porta romànica. Aquests han estat distribuïts pels dos batents de forma diferent a com estaven originalment. A la part superior del frontís podem trobar la finestra abans citada i que està formada per tres arcs en gradació, protegits per un guardapols. Tant el guardapols com els dos arcs exteriors estan decorats amb motius vegetals i geomètrics, fets amb poc relleu i alguns d'ells amb trepant. L'arc interior correspon a una modificació del segle XVIII, quan es va reformar el temple, moment en que es van afegir motius florals. També podem veure una columna a cada costat amb capitells decorats amb entrellaçats i motius vegetals, elements que es repeteixen en l'àbac. En la part alta del mur veiem el pendent de l'antiga coberta romànica gràcies al fris de dent de serra que resseguia l'antiga teulada.

Mare de Déu de Vida

El santuari de la Mare de Déu de Vida centra un sector de masies disseminades, un km a ponent del poble, a la falda de la serra d'en Clotes. L'ermita està situada dalt d'un turó, al costat de la masia Mas Vida, des d'on es contempla una esplèndida panoràmica de la vall. La primera capella va ser construïda l'any 1429 i dedicada a sant Miquel. A la segona meitat del segle XVII, a iniciativa del rector Francesc Vehí, l'edifici va ser reconstruït completament i se'n va alterar l'orientació. Només se'n va salvar l'absis, convertit en capella lateral. A la façana hi ha una porta tapiada a la llinda de la qual llegim el nom del rector i l'any 1667. El més destacat és, tanmateix, la porta principal, feta amb grans carreus bisellats. Hi ha també una inscripció on torna a llegir-se el nom de Francesc Vehí i l'any 1698. Damunt la porta hi ha un relleu amb anagrama i sanefes. Període Segle XVI-XVII

Can Costa de Manol - Atogranja Natura

Camí del Manol