Parc Natural de costa a costa i ruta Megalítica.

Camí a la bassa de la sorrera de can Ponac

Camí de Mas Berta - enllaç carretera a Cadaqués

Pujant pel antic camí de Roses a El Port de la Selva

Castell de Bufalaranya

Situat al nord-est del nucli urbà de la població, dalt d'un puig força escarpat que enllaça pel nord amb el serrat de Can Berta i pel sud amb la vall de la Trencada. S'hi accedeix pujant a peu des del quilòmetre 5 de la carretera de Roses a Cadaqués. Conjunt d'estructures muràries conservades a diferents alçades, que formen part del castell de Bufalaranya. Format per una muralla de planta irregular, adaptada als grans desnivells del terreny on es fonamenta, que conserva pràcticament tot el seu perímetre, tot i que amb gruixos variables depenent del tram. Els paraments nord i est són els més ben conservats i estan bastits amb pedra llicorella sense treballar, disposada formant filades irregulars. També destaquen, però, filades de lloses inclinades en un sol sentit i trams d'opus spicatum. Aquests paraments presenten petites sageteres estructurades a dos nivells, bastides amb simples lloses disposades en paral·lel. L'accés a l'interior del recinte se situa pel costat est. Aquest espai es troba organitzat en dos planells esglaonats. A la part superior hi ha la torre, de planta rectangular i amb una gran pilastra quadrada al mig. En el seu parament també s'observen trams d'opus spicatum, combinats amb filades de lloses inclinades en un sol sentit. El mur est presenta dues finestres rectangulars de diferent mida, igualades al nivell de la llinda. S'accedeix al seu interior des de la banda sud, travessant un àmbit de planta rectangular del que només es conserven els seus fonaments. El planell inferior presenta, a l'extrem sud-oest del recinte, una estança de planta rectangular amb l'accés pel costat est, i el pati des d'on es distribueixen els diferents recorreguts per l'interior del recinte, ubicat a l'extrem sud-est. Al nord, fora del recinte emmurallat, es localitza un doble fossat excavat a la roca, que defensava la zona més feble entre el puig i el serrat de Can Berta. Notícies històriques Hom pensa que antigament el nomenat castell "Panna Nigra" ubicat entre els límits del monestir de Sant Pere de Rodes fa referència al Castell de Bufalanya. Actualment els habitants de l'entorn encara nomen el puig on es troba el castell com Monegra, sent aquest una pervivència de l'antic "Pinna Nigra". Aquest es citat en diferents ocasions, apareix consignat a la important donació del comte Gausfred I d'Empúries-Rosselló al cenobi de l'any 974, a les confirmacions papals del mateix 974 i del 990, i al precepte ratificatori del rei franc Lotari del 982. De la mateixa manera, el nom Bufalaranya hom creu que és una deformació d'un pristí Brufaganyes que es documenta a una còpia d'un pergamí del 1361. No és fins a uns capbreus dels anys 1798-1802 quan es registra per primera vegada el nom deformat "Mas Isern del Castell de Bufalaranya" (Arxiu Diocesà de Girona). Encara que és difícil establir una datació acurada, resta clara la pertinença a temps alt-medievals, encara que també s'especula que la primera fase constructiva sigui força anterior, senyalant el moment entre els segles VIII i IX. Les futures publicacions de les últimes excavacions podran aclarir, en part, aquests dubtes. Està construït íntegrament amb llicorella (en castellà: “pizarra”), una pedra molt abundant en aquestes contrades. Per davant, la mateixa pendent de la muntanya facilita la defensa de l’edificació. Per darrera i al voltant es evident la presència d’un fossat. Fins i tot, en la nostra modesta opinió, la construcció daquest fossat deuria d’haver permès l’extracció de la mateixa pedra que es va fer servir per erigir el castell.

Serrat de can Berta

Panoràmica al Mar d’Amunt

Puig d’en Grau / Amiga de sortida

Camí de mas Estela

Torre de Defensa

De les antigues muralles, avui plenament integrades en el paisatge urbà del poble, en resten quatre torres dels segles XVI-XVII, una època en què sovintejaven els atacs de la pirateria. Són la Torre del Camp de l’Obra, adossada a Can Vives, i la de la plaça de la Constitució (ambdues cilíndriques) i les del Carrer Estret i del Carrer Baix, rectangulars. Algunes conserven restes de matacans defensius.

Punt d'interès

Platja del Pas

La Carbonera/direcció GR-92

Mar d’Amunt

El Torrelló

Serrat de Conilleres arribant a Mas Bufadors

Puig Rodó

Puig de la Malaterra

Ruta megalítica

Pla de la casa Cremada

Dólmen de la Creu d’en Cobertella

Dolmen de la Creu d’en Cobertella Un sepulcre de fa més de 3.000 anys Dolmen de la Creu d’en Cobertella. CC BY-SA 3.0 - Gordito1869 / Wikimedia Commons El de la Creu d’en Cobertella, a Roses, és el dolmen megalític més gran de Catalunya. Ubicat al paratge de la Casa Cremada i documentat ja des del segle XIII, aquest megàlit és una mostra excepcional de sepulcre neolític. Amb una antiguitat d’entre 3.500 i 3.000 anys, el dolmen està format per grans lloses de gneis granític, material molt abundant a la zona, i pertany a la tipologia de sepulcre de corredor. Es tracta, doncs, d’un estret passatge de grans pedres i una cambra funerària coberta de terra o de pedra. Del dolmen de la Creu se’n conserven la cambra i l’avantcambra, mentre que del corredor que precedia aquesta última no en queda res. Totes aquestes estructures es trobaven cobertes d’un túmul artificial de forma circular, cobert de terra i, probablement, envoltat per una sèrie de blocs de pedra, avui desapareguts. A les cambres del dolmen s’hi realitzaven inhumacions múltiples successives, un tipus d’enterrament habitual durant el Neolític. El dolmen de la Creu d’en Cobertella es va restaurar l’any 1957 i l’excavació arqueològica va treure a la llum restes de ceràmica, monedes romanes i restes òssies. Es troba en una zona de gran riquesa en sepulcres megalítics.