Passeig pel Parc Natural Cap de Creus

Riera de la cuana

Puig d'en Marés

La tomba del general

La Tomba del General i vista a la vall de l'Alseda La cista de la Tomba del General, anomenada també Megàlit del Coll de Fitor, està situada en terreny planer, a la vora de l'antic camí dit "dels francesos", al coll de l'Alseda, entre el puig Marès i el puig de la Malaterra. És un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. Data del 4000-3500 a.C. És una cista de planta rectangular proveïda d’un túmul artificial de tendència circular amb peristàlit de blocs ajaguts, molt erosionat. Actualment la cista presenta una cambra formada per 6 lloses de pissarra i hi manca la llosa frontal. Les lloses de coberta en origen estaven disposades en esquena d'ase i mantenien una alçada regular. Actualment, el que es veu no és la coberta original, les tres lloses que cobreixen la cista no es troben en la seva posició original ja que varen ser ressituades després de la darrera intervenció arqueològica, l'any 1987. Les mides internes de la cambra són 1,95 m de llarg, per 0’62 m d’ample, per 0’80 m d’altura màxima. La cambra era rectangular llarga i formava un recinte tancat. Devia d'estar formada per cinc suports laterals llargs i dos frontals més curts. D'aquests darrers només s'ha conservat el del costat nord. La coberta, que no s'ha conservat, potser era una llosa única, de pissarra, de dimensions suficients per cobrir la caixa funerària. El túmul és de forma circular que conserva uns 25 cm del metre original d'alçada. Estava format per lloses de pissarra més algun bloc de quars, tot lligat amb terra. Al costat dret del perímetre extern es conserven restes del peristàlit:són unes grans lloses de pissarra que devien formar la base d'un mur de pedra seca. Durant l'excavació es va observar que la cista estava subdividida en dues caixes i contenia un disc de pissarra, en posició horitzontal, al mig de la cambra. Sobre unes roques a tocar el megàlit han estat identificades algunes inscultures. Cista perifèrica, situada a la carena del NE, que forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada. La primera notícia d'aquesta cista la donaren Pere de Palol i Miquel Oliva que, l'any 1946, acompanyats de Francesc Riuró, l'excavaren i li van donar el nom de "megàlit del Coll de Fitó". A principis dels anys 70 fou redescoberta per Joan Ortensi Berta, veí de Roses, que s'hi referia sempre com a Tomba del General.

Panoràmica des del Puig de la malaterra

Panoràmica al cap Norfeu des de la falda del Puig Alt

La Socarrada

Cap Norfeu, Torre Morisca

s. XIII-XV / 1940 - Baixmedieval/Franquisme) El cim del puig de la Morisca és un punt de guaita natural. La gran vista que s'obté, des de Norfeu fins més enllà de la badia de Montjoi, ha afavorit que des d'antic s'hi construïssin talaies per defensar-se dels perills que provenien de mar: primer una torre circular en època baixmedieval i al segle XX un petit edifici militar amb un búnquer. De la torre original del topònim amb què es coneix el cim segurament ja no en queda res. Probablement va ser arrasada durant la construcció de l'edifici actual. Tanmateix, se sap que abans de la Guerra Civil al cim encara hi havia les restes d'un mur circular d'un metre i mig d'alçada i d'uns noranta centímetres d'amplada que per tipologia seria d'època medieval. La fi de la Guerra Civil va portar Franco a enfrontar-se a la por d'una invasió aliada. Aquest fet el va dur a elaborar un pla per fortificar tot el litoral i els Pirineus. El valor estratègic d'aquest punt va propiciar que s'hi construís una petita caserna i un búnquer, com a suport a la bateria de costa que va establir a Punta Falconera. Els militars no s'hi instal·laren mai.

Jóncols

Font de la Regullosa

Cim d'en Manyana

Panoràmica badia de Cadaqués

La Riba

Platja des portal

Platja des portal

Riera de Sant Vicenç

Mas Romanyac

El Mas Romanyac és una masia de Roses (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.  Mas Romanyac DadesTipusMasia ConstruccióSegle XVIICaracterístiquesEstil arquitectònicObra popular

Panoràmica a la falda del Puig Alt i mirant el mar d'amunt

Panoràmica. Badia de Roses

Punt d'interès

Panoràmica