Pla de Negua

Des de Cassibrós amb retorn per Esterri de Cardós

Proposta per pujar al Pla de Negua, un indret emblemàtic de la Vall de Cardós entre la serres de Niarte i de Costuix, partió entre les valls de Cardós i Ferrera.
Hi ha divergència toponímica entre mapes: El Pla de Negua, se l’anomena Nequa, per exemple als mapes de l’Editorial Alpina, però també Necua i Nègua. La Serra de Costuix —segons l’ICGC— als mapes de la referida editorial rep el nom de Tudela. En canvi l’Institut Cartogràfic considera la de Tudela com la continuació nord de la de Costuix, a partir del Pic de Tudela.
Disquisicions toponímiques a banda, es tracta d’un itinerari amb trams de dificultat variada: fàcil entre Cassibrós i Arrós, moderat fins al pont d’Arrós, fàcil fins a Ainet i difícil la resta. Però disposem de dues alternatives per continuar-lo per carretera.

Accés
Accedim a Cassibrós per una estreta carretera des de la de la Vall de Cardós (L-504). Al costat de l’església de Sant Andreu disposem d’un petit espai d’aparcament.

Cassibrós (935m)
Reculem uns metres i prenem una pista força deteriorada al començament que va millorant a mesura que guanyem cota entre llaçades i bons repetjons. Després d’onze quilòmetres un indicador ens assenyala que hem d’abandonar la pista per una camí a mà dreta. El Pla de Negua és poc més amunt.

Pla de Negua (1975m)
És un glever al capdamunt de la serra. Conta la llegenda, recollida entre altres per Pep Coll al seu «Viatge al Pirineu fantàstic» (Columna), que les nits de Sant Joan i Santa Coloma s’hi aplegaven les bruixes dels rodals: les de la coma de Burg i les de les valls Ferrera i de Cardós. Abans d’acudir-hi, es concentraven en diversos indrets com el Forat de Baladredo de Burg, el Colomer de les Bruixes d’Alins o el Planell de Matabous de Tor. Un cop a dalt, al punt de la mitja nit, començava l’aquelarre on feien «tota mena de ballarugues i ruqueries amb el gran bruixot».
Al mateix indret, Ramon Solsona autor de «Allò que va passar a Cardós» (Proa) hi situa alguns passatges de la novel·la.
No hi gaudim d’àmplies perspectives però és bonic i acollidor.
Retornem a la pista i continuem a la dreta. Aquest tram de 9,3 quilòmetres presenta molt més bon estat que el de Cassibrós i és el habitualment utilitzen els vehicles que pugen a Negua. Apte, amb certa precaució, per a turismes.

Àrea de Fontifreda (1766m)
Després d’una llarga llaçada trobem l’àrea de lleure de Fontifreda, amb font i taula. Més avall la font de Fonteana. Prou més avall ja albirem Esterri de Cardós on hi arribem després de creuar el Torrent de la Molina.

Esterri de Cardós (1193m)
Creuem el poble per la part baixa, de ponent a llevant fins a l’accés per carretera, que seguim fins a Arrós.

Arrós de Cardós (1046m)
A l’esquerra de la carretera hi ha la Mola d’Arrós, un giny que, aprofitant el torrent d’Esterri, generava corrent elèctric. Continuem per un antic camí de bast que, després d’una tartera s’eixampla i sortim a la carretera d’accés al poble fins al pont. El que ens resta el farem coincidint amb l’itinerari dels Ponts Medievals de la Vall de Cardós.

Pont d’Arrós (935m)
Podem optar per continuar l’itinerari per carretera però prenem una pista pel marge esquerre de la Noguera de Cardós, camí fàcil fins al pont d’Ainet on continuem pel mateix marge, ara per sender més dificultós fins al punt de partida.

Cartografia: Pica d’Estats. (1:25000). Editorial Alpina.
IBP 93

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/cYT8JARGVsdTPTJ57