Pomaròla-Montpius-Auba, l'Aran desconegut

Presento una ruta que es poc qualificar de singular. Aquesta és una ruta que difícilment en trobareu cap ressenya o track. El motiu és que el seu recorregut passa per indrets molt poc coneguts i transitats. El Sarrat de Pomaròla, els Clòts d'Anherà o la clotada d'Auba i Cortia de ben segur que no són indrets massa coneguts.
Passo a la descripció. Sortim del bonic poble de Gausac, enlairat a l'oest de Vielha. Travessem el poble i en sortim per la part superior on trobem el camí de ferradura que es dirigeix a Casau uns centenars de metres més elevat.
Hi arribem passant pel costat de la petita església romànica dedicada a Sant Andreu. Travessem el poble i en sortim pel carrer que acaba en el camí que puja paral·lel al barranc de Casau. Travessem el barranc per un pont i el camí comença a pujar molt fort pel vessant dret d'aquest barranc. El primer tram és empedrat i força ample però a mida que guanya alçada es va reduint l'amplada. Després d'una bona pujada sortim a la pista del Santet de Casau.
La seguim uns centenars de metres i la tornem a deixar per seguir pujant pel mig d'un bonic bosc d'avets tot seguint una antiga pista de desforestar.
Aviat trobem un abeurador en un replà al mig del bosc. Bonic indret. Recomano proveir-se d'aigua doncs no en trobarem durant bona part del recorregut.
Seguim pujant per les restes d'aquesta pista. El pendent cada cop és més acusat i caldrà esforçar-se per superar aquestes rampes tan exigents.
De nou sortim a la pista anterior però ja un bon tros amunt. Ara la seguirem durant uns dos quilòmetres fins que trobem una cruïlla de pistes. Agafem la de la nostra esquerra (sud) que és la que es dirigeig a la zona de pastures de Pomaròla. La seguim de pla i fins hi tot amb algun tram de lleugera baixada.
Grans panoràmiques sobre la zona de Sarrahèra i la Tuca.
Abans que la pista comenci a baixar cap a la cabana i la font la deixem i iniciem el sender del Sarrat de Pomaròla (track indispensable). Ara ens disposem a pujar pel llom d'aquesta allargada serra que és una extensa zona de pastura. Dura pujada amb alguns replans que ens ajuden a recuperar forces. El primer el trobem a la Cabana des Comets. Seguim pujant sempre pel llom de la serra amb algun tram amb pendents extremes.
Finalment la serra s'ajeu i pedalem còmodament en direcció oest per un sender força marcat. Davant nostre tenim el cim del Montpius i la Passada d'Auba i els seus peus l'amagada clotada des Clòts d'Anherà que és on ens dirigim. Allà hi trobem uns destartalada cabana i restes d'unes cledes.
Continuem pujant pel mig de la clotada fins que trobem un petit estany que en èpoques estivals es pot arribar a eixugar.
Des d'aquest estany comencem a pujar pels pendents herbats de la dreta i aviat trobem un sender que fent diferents llaçades puja a la propera Passada d'Auba. Malgrat superar un tram força pendent el seu bon traçat ens permetrà que el puguem pujar pedalant en bona part.
A l'arribar a l'ampli coll de la Passada d'Auba tenim davant nostre un espectacle majestuós: el massís de la Maladeta encimbellat per l'Aneto davant nostre. El Montpius ens queda ja molt proper a la nostra dreta.
Per assolir el cim el flanquegem pel seu vessant oest i sense massa dificultat n'assolim el cim. Per la seva situació tenim unes grans panoràmiques als quatre vents. Extraordinari panorama!.
Un cop ben amarats dels paisatges que albirem iniciem un vertiginós descens que no oblidareu fàcilment. Baixareu sense camí fent llaçades per unes àmplies pales molt inclinades encatifades d'herba. Al fons us queda l'amagada clotada d'Auba. Quan haureu baixat uns centenars de metres trobareu un corriol transversal que cal seguir cap a l'esquerra, direcció sud. És un sender que transcorre força planer i que va a buscar l'inici d'aquesta vall recòndita. Quan arribem al peu del Tuc d'Auba hi trobem un petit estany anomenat Estanhòt d'Auba. Sensació de gran solitud en mig d'un paratge immens. Iniciem la davallada pel un marcat corriol que ens porta ràpidament a la petita cabana d'Auba que quan hi vàrem passar era aprofitada com a magatzem de sal pel bestiar. Està situada ben bé al mig de la clotada envoltada d'àmplies zones de pastura.
Seguim baixant sense camí durant una bona estona pel mig dels pendents herbats fins que trobem un corriol transversal que es dirigeix a creuar el petit torrent que baixa de l'estany i que forma el barranc dera Montanha Delà. Un cop creuat pugem un curt tram per un sender força marcat fins arribar a una colladeta. Deixem el camí que segueix recte cap a la cabana de Gausac, que veiem a uns centenars de metres i girem a la nostra esquerra per uns planells herbats que ens porten a la propera però molt amagada cabana de Cortia que sorprèn el seu bon estat interior amb taula, cadires, llar de foc. És molt confortable.
De la cabana baixem a uns prats inferiors on hi trobem un ben marcat sender que baixa fort fins a la pista de Soberado per on iniciarem un fàcil retorn per pistes fins arribar de nou a Gausac.