Presa de Susqueda - Agullola de Rupit pel Llomà - Montdois - El Vilar de Querós - Travessa del Pont de Querós - Presa

Aquesta és una ruta circular molt especial, que només es pot fer molt de tant en tant. Concretament, no es podia fer des de l'any 2008, quan el nivell del pantà va permetre travessar el pont de Querós, que habitualment està sota el nivell de l'aigua de l'embassament.

Pràcticament tota per pista i corriol, excepte la primera pujadeta, un parell de quilòmetres després de Fàbregues i els darrers quilòmetres, per canviar de riba més avall de la presa. L'he etiquetat com a difícil pel tram del corriol que baixa a Sant Martí de Querós, així com els trams de baixada i sortida al pont, no ciclables.

Sortida de bon matí de l'esquerra de la Presa de Susqueda, per la pujadeta asfaltada que porta a la pista que ressegueix l'embassament en direcció al braç de la Riera de Rupit. Passem la pedrera, la font de Cal Borni, travessem la riera de Rupit, deixem enrera també les feixes de l'antiga masia La Grevolosa, ara castanyers. Deu fer poc que han arreglat la pista, és de molt bon fer, comparat amb mesos abans. Just abans de passar per davant del mas El Llomà prenem la pista que surt a la dreta, i que s'enfila amb un bon desnivell en direcció a l'Agullola de Rupit.

En arribar al Pla dels Joncs he agafat el trencant a mà esquerra que va fins la masia el Bonegre, ara enrunada, comptant que podria enllaçar amb la pista de Sant Joan de Fàbregues. No ha estat així i he hagut de recular, aconsello seguir recte.

Des del Pla dels Joncs s'agafa la pista que va fins a sota de Sant Joan de Fàbregues, passant pel Coll de Malafranda, just sota l'Agullola, i arribant a la pista asfaltada que puja des de Vilanova de Sau a Rupit, que es pren a l'esquerra durant uns dos quilòmetres, poc després de passar el collet del Pendís, on surt la pista de terra a l'esquerra que porta fins a Montdois passant pel Coll d'Aulet.

A Montdois passem pel cantó esquerre de la casa per arribar fins al Santuari de Montdois, la Catedral de les Guilleries, hi ha qui en diu: un edifici immens que des de fora sembla més una masia que no un edifici de culte, si no fos per la façana. Després del Santuari se segueix fins el portal d'accés a la Casa Nova de Montdois, on just abans d'entrar-hi surt un corriol una mica perdedor a l'esquerra que porta fins el Mirador de Susqueda. Una vista espectacular.

Es refà el camí fins la casa de Montdois, on just després de la tanca surt a l'esquerra la pista que baixa fins el corriol de Sant Martí de Querós, passant primer pel Vilar de Querós, ara enrunat. Aquesta pista fa poc temps era apta per passar-hi amb tot terreny... ara no s'hi veuen roderes, ni de cotxe, ni de moto ni de bicicleta. En bici es pot fer bé.

El corriol, de poc menys de 2 quilòmetres de baixada pronunciada, és molt bonic, però és ciclable en molts pocs trams. Acaba just darrera de Sant Martí de Querós, al peu del nivell de l'embassament quan està més alt. Actualment el sostre del campanar ha col·lapsat i comencen a sortir esquerdes a diversos punts de l'estructura.

Des de Sant Martí cal baixar pràcticament fins a nivell de riu. Aquests dies és això, corrent de riu. L'aigua embassada comença força més avall. El terra és sorra, no és ciclable. Uns metres més amunt del llit de sorra el terra és fang esquerdat, amb esquerdes en totes direccions on més val no provar de pujar a la bici, és fàcil que una de les rodes es posi fins una esquerda i, per tant, fer-s'hi mal. Per tant, bici al cantó, xino-xano. Pujada al pont per la riba esquerra, que no és fàcil; travessa del pont i seguint amb la bici al cantó, pujada pel voral de sorra, que tampoc ho és, fins arribar a la terra ferma per damunt del nivell del pantà a la riba dreta.

A partir d'allà, pujada fins el Collet del Pont, on es pren a l'esquerra la pista que torna a la presa de Susqueda. Quan s'arriba a la presa s'ha de fer una baixada de dos quilòmetres fins el pont de davant de Sant Miquel de Maifré, per canviar de riba, i una pujada de dos quilòmetres més per la carretera asfaltada fins al cotxe.

Les vistes són espectaculars, i la sensació de fer una ruta que només es pot fer molt de tant en tant i no se sap quants anys es trigarà a poder-hi tornar (ara feia 15 anys que no es podia fer) és única. Recomanable, però llarga pels trams no ciclables sobre terreny una mica complicat.

Ah, i sobretot, cal fer-la amb un bon calçat.