Presa de Susqueda - Santuari Del Coll - St. Benet - La Coma - Coll de Queròs - Vallclara - St. Andreu de Bancells - Pantà

És el primer dia de l'any amb molta calor i a 8 dies abans no arribi l'estiu, doncs per fer una ruta complerta i no patir-la massa, hem decidit buscar una mica d'alçada i alhora que la tornada refrescant.
Comencem la ruta ben d'hora passat 1 km. de la presa de Susqueda, quasi a tocar de l'encreuament de la carretera asfaltada que va al Santuari Del Coll, continuem direcció al Santuari i un cop arribem, després de gaudir de les meravelloses vistes que ens regala, continuem pujant per la carretera, que poc més de 800m. passa a ser pista i anem direcció al Pic de Sant Benet, 1144m. Amb un dia tant calorós com el d'avui, és molt agraït el canvi de temperatura en aquestes alçades.
A 500m d'arribar-hi, ens trobem l'encreuament que agafarem després, i tot continuant fins a dalt ens trobem la Creu i a l'altre banda les antenes, evidentment gaudint de la vistes de l'entorn.
I de tornada, a 500m agafem el camí que he comentat abans, que de mica en mica ens anem endinsant als boscos de la Muntanya de la Coma, molt ombrívols, refrescants, de pi negre i avets de grans alçades, i sense abaixar la mirada per no perdre de vista, a la banda dreta, la imponent i majestuosa Alzina de la Coma.
I amb tot aquest entorn passem pel Coll de Querós, que ens ofereix tot un altre panoràmica, la mirada cap als Cingles de Tavertet, i així fins arribar a la Font de Samallera.
Tot aquest darrer tram que va de la cruïlla de Sant Benet fins a la Font de Samallera, aproximadament uns 9 km. el camí és viable, però hi ha trams amb molta pedra.
I continuant arribem a la fantasmagòrica urbanització Vallclara.
Una mica de info. de Vallclara:
La Caseta de Vallclara, bastida vers el 1780 però amb referències des del segle XVII, fou convertida posteriorment en hostal, en un indret que domina una magnífica panoràmica sobre la vall del Ter i el sector del N i de ponent de les Guilleries. Al seu costat es va edificar el que havia de ser l’hotel Don Juan de Serrallonga, mai acabat i peça emblemàtica de la fallida urbanització que a finals dels seixanta es volia edificar en aquell lloc. Per promocionar-la hi varen fer actuacions una bona part dels artistes mes reconeguts de l’època. Ara tot l’entorn presenta un estat d’abandó i deixadesa.
Doncs si, ho podem confirmar i tot seguit per acabar de conèixer l'entorn ens arribem al petit llogaret recollit i fresc de l'ermita de Sta. Maria de Vallclara.
Continuem fent ruta per la pista de Vallclara i ens arribem fins a Sant Andreu de Bancells, encantador racó que actualment hi ha una casa rural.
I a partir d'aquí fins arribar al camí que voreja el pantà, ens trobem durant els 5 primers km un pendent important i bastant pedregós, i el darrer 1'5 km. ho acaba de deixar clar que s'ha de vigilar. Bé es totalment viable, però s'ha de vigilar.
I parlant de les temperatures, es nota el canvi d'alçada, però la tornada l'hem enganxat amb ombra i tot vorejant el pantà s'ha fet mol amè, aprofitant algun torrent que baixa per refrescar-nos i parant, com també potser ho feia, qui per nom porta, El torrent del sot d'en Serrallonga.
I gaudint dels paisatges de tornada vorejant el pantà, arribem amb la satisfacció de la varietat paratges per on hem passat.
Fem Salut. !!!