Pujalt-pobles de l'Anoia

Bonica i entretinguda ruta per boscos, camins i pobles de l'Anoia, alguns molt ben restaurats, especialment el nucli de l'Astor, també es transita per altres indrets prou atractius, tals com el Molí de la Roda, Montfalcó Gros, Sant Joan de Vilamajor, el propi Pujalt, ermita de Sant Ermengol i entre altres punts d'interès.

[Viquipèdia L'Astor és un poble situat al sud del municipi de Pujalt, al nord-oest de la comarca de l'Anoia, Barcelona.
Poblet d'origen medieval. Conserva de forma fidedigna els trets essencials de l'arquitectura tradicional. Disposa d'una muralla defensiva i un sinuós traçat de carrerons estrets coberts per arcs, voltes i passos coberts, mirall de la seva història. El llogaret està rodejat de camps de conreu, boscos i jardins. És un indret on les pedres cobren vida i es viatja fàcilment en el temps.
L'Astor té el seu origen en una quadra medieval, formada per un seguit de cases que es tancaven formant un petit nucli clos. Era un petit habitat defensat per una muralla i un fossar, els vestigis del qual es conserven fins fa unes dècades en l'indret on actualment hi ha la plaça de la Bassa. De la població fortificada se'n conserva la porta sud, situada sota del casal d'origen medieval de Cal Pou. El nucli antic és de petites dimensions, està vertebrat a través de dos carrerons tortuosos i conserva les de cases de pedra. El creixement de la població provocà al llarg dels segles una intensa necessitat d'aprofitar l'espai interior que obligà a incorporar els espais domèstics la part superior dels carrers, construint un dens sistema de carrerons coberts per arcs, voltes i embigats. L'església romànica de Santa Magdalena es trobava fora del recinte. En època moderna s'hi construïren més cases i se'n consolidaren d'antigues, i no fou fins fa poc que s'ha començat a construir cases a l'altre costat de la carretera.
Al voltant del nucli de l'Astor s'estén unes grans planes de conreu de cereals retallades per llenques de pinedes i rouredes. El predomini de roures caducifolis, productors d'aglans, crea uns ecosistemes molt rics en fauna, especialment senglars, cabirols, rosegadors i aus de diverses espècies. Estèticament les rouredes es diferencien dels altres tipus de boscos. El seu cicle estacional produeix moments de gran bellesa (tardor, primavera]

Aquesta ruta la vaig treure del membre de wikiloc mparaira.
Un cop realitzada, he fet algunes modificacions per tal de salvar un parell de trialeres amb grau de dificultat, per mi difícil. També s'ha vist afectat el temps, en realitat vàrem ser quasi 4 hores.