Sant Martí de Barcedana-Sant Gervàs-Aransís-Sant Martí

Download

Trail photos

Photo ofSant Martí de Barcedana-Sant Gervàs-Aransís-Sant Martí

Author

ERMETERE

with 1 trail buddy

3,320 190 2820

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 15.47 mi
Elevation gain: 2,306 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 2,306 ft
Max elevation: 3,814 ft
TrailRank: 51
Min elevation: 2,312 ft
Trail type: Loop

Time: 2 hours 40 minutes
Coordinates: 2071
Uploaded: October 5, 2022
Recorded: October 2022

2 Claps

near Aransís, Catalunya (España)

Viewed 39 times, downloaded 2 times

Trail photos

Itinerary description

Sant Martí de Barcedana, Sant Miquel de la Vall, Ermita i Castell de Sant Gervàs. Serra dels Obacs, Aransis i retorn a Sant Martí per Coll de Grau, Mata-solana i l'obaga del Montsec de Rúbies.
Temps real en moviment 2 hores i 22 minuts.
Recorregut en forma de "8". Estar atents al wpt.8 de marxar per la dreta, sino us tocarà de fer el tram tècnic en pujada.
Qualificar els tracks és molt subjectiu: per a alguns en lloc de moderat sería fàcil i per a altres difícil.
En aquest recorregut hi ha molt tram per pistes, però hi ha un tram que va del wpt.9 al wpt.10 (aproximadament) que el podríam anomenar de "una mica tècnic", des del wpt.10 al wpt.11 és més tècnic encara (segons l'autor). És un tram ón antigament hi havia hagut un camí però s'ha abandonat i ara s'ha convertit en un corriol ple de pedres soltes, arbusts laterals i branques baixes, i un tram final en baixada per lo quedava del camí en estat bastant aragallat. És un tram de uns 1700 metres (aproximadament) ón has d'estar força concentrat, però resulta adrenalínic i gratificant.
El dia que vam fer la ruta, prop del wpt.12 (veure fotografíes), hi havia les restes d'algun animal mort i varem poder observar molt de prop un estol de voltors.
El wpt.13 és un gir sobtat a mà esquerre i que mena a un corriol molt bonic que acaba a Aransís.
Dins del poble d'Aransis hi trobareu una font.
Si fessiu aquesta ruta i fes pocs dies que hagues plogut, i amb quantitat considerable, el pas per la pista de l'obaga del Montsec pot estar molt enfangat. Les roderes fondes i seques que van deixar vehícles i que nosaltres vam observar, així ho demostren.
I, al acabar, a Casa Roca s'hi menja molt bé.
Important:
Pedalar per camins pot ser una activitat perillosa segons el perfil de la ruta, és aconsellable tenir un mínim de formació, experiència i saber planificar l'activitat abans de sortir.
Cadascú és responsable de les seves decisions, les seves accions i la seva seguretat.
Aquest itinerari es proporciona només amb fins informatius i no implica de cap manera la responsabilitat de l'autor.

Waypoints

Aparcament.Lloc d'inici i final

wpt001

Sant Miquel de la Vall

wpt002

Esglèsia de Sant Miquel

wpt003

Ermita de Sant Gervàs

wpt004

Castell de Sant Gervàs

wpt005. (tret de Wiquipèdia) El Castell de Sant Miquel de la Vall, també conegut com a Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, o Castell de Sant Gervàs és un castell de l'antic terme d'Aransís, en el seu annex de Sant Miquel de la Vall, actualment englobat en el terme municipal de Gavet de la Conca, prop del curs del Noguera Pallaresa i el seu afluent Barcedana, al nord del massís del Montsec de Rúbies. Aquesta serralada fou la frontera amb els musulmans de Lleida fins a mitjan segle xi. Descripció Es tracta d'un castell medieval que incloïa dins del seu recinte el poble del mateix nom del castell. Està situat en un lloc privilegiat per al control dels diversos passos d'entrada i sortida de la comarca, per la qual cosa a l'edat mitjana tingué una importància cabdal, cosa que explica el seu volum i la magnitud de les troballes que s'hi han fet. Ha estat excavat entre 1978 i 1980 per equips d'arqueòlegs dirigits pel Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. El jaciment arqueològic trobat és format per un castell del segle xi, amb una torre mestra i un recinte amb bestorres, i un vilatge abandonat, clos rere una muralla, dins la qual hi havia diversos habitatges de planta rectangular, formats per dues o tres cambres. A l'extrem del jaciment hi ha les restes de l'església romànica de Santa Maria del Castelló Sobirà. A l'extrem de llevant de la plataforma que acull tot el jaciment, hi ha les ruïnes del castell, la planta del qual recorda la del castell de Mur. Es conserven bastants trossos dels paraments dels murs, en alçades diferents, que mostren un aparell de carreus molt ben escairats i perfectament col·locats en filades regulars. Destaca al mig del mur de llevant la torre mestra, o de l'homenatge, així com tres bestorres. Al centre i a l'extrem de ponent de la plataforma hi ha el vilatge abandonat, del qual només es conserven els fonaments i les primeres filades dels murs de les cases, però que han permès unes prospeccions arqueològiques que han desvetllat una part de la composició del vilatge: restes de la plaça, de carrers, i de diverses cases, entre les quals destaca l'anomenada casa rectoral. La superfície del castell, construït amb pedra ben treballada i una bona argamassa de calç i sorra, és de 1.269 m2 i la superfície total del poblet és de 8.158,57 m2, 130 metres de llargada i 70 metres d'amplada. Història El vilatge de Sant Miquel fou construït als segles xi i xii, a la banda nord del Montsec pensant en la situació fronterera i en el possible enemic islàmic. Els perills venien del migdia islàmic i la situació de Sant Miquel era immillorable. La vila degué tenir una vintena de cases habitades. Però des que Arnau Mir de Tost reconquerí la vall d'Àger s'havia fet avançar la frontera. Les lluites feudals havien desplaçat els possibles assaltants als dos flancs i al nord i la situació ja no era tan favorable tot i disposar d'una torre de vigilància al cim de la carena. Dues famílies nobiliàries es discutiren la superioritat a la zona des de començament segle xiv, els Llordà i els comtes de Pallars, enfront del priorat de Meià al qual pertanyien d'antic el castell i la vila de Sant Miquel de la Vall, i fins al 1319 es llançaren greuges mútuament. Sembla que l'any 1319 a la vila i al castell, quan Bord de Pallars els compra al priorat per 6.000 sous jaquesos, hi vivien ja només cinc famílies i el rector. A part del despoblament produït per les pestes, a finals del segle xiv les tropes del comte de Foix i vescomte de Castellbó assaltaren violentament la vall Barcedana (1399), i aquesta destrossa, de la qual no s'escapa ni tan sols el temple de Santa Maria, pogué influir en l'abandonament ja definitiu del vilatge. El fet és que hom no hi troba els materials propis del segle xv.