Senders Collserola IV 5 estrelles

De les quatre rutes que he fet últimament a Collserola, potser aquesta és la que més m'ha agradat. Que no vol dir que les altres no m'hagin agradat, sinò que de les quatre, aquesta, per a mi, és la millor.

Aquesta, com les altres tres, la he agafat de l'usuari mei_fu. Si la voleu veure-la la té penjada en la pàgina https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/collserola-ab-fresquita-valldaura-sol-y-agua-sant-medir-pi-den-xandri-codonyers-sant-iscle-26556857.

Ahir mateix no sabia si sortiria o no, ni què ruta faria. Fa uns dies vaig veure aquesta ruta i la vaig trobar molt atractiva. Com tothom sap, jo tinc animadversió a les dificultats, no m'agraden les trialeres, i tampoc segons quin tipus de senders. No tinc l'equilibri que voldria i l'edat m'ha tornat massa prudent. Però en refiu de mei_fu i tot el que diu va a missa.

He hagut de baixar de la bicicleta en els punts que diu ell. Masses roques juntes i en pujada. La meva tècnica no dóna per a més, però la e-bike segur que se les menjaria. En canvi, he pogut pujar pel sender de les arrels i altres dificultats que normalment no les faria, i em baixaria per prudència. Ara sé que, si cal, li dono més potència al motor i controlant el manillar i que la roda de davant no se m'en vagi del camí, sé que puc assolir-les sent una mica agosarat. I en cada superació de dificultat, els batecs del cor s'em disparen una barbaritat, Una fita aconseguida però que no s'em pugi el fum al cap. Perquè l'excés de confiança és mala companyia i llavors tinc més números de cagar-la i fotre'm una bona trompada.

Com partim de diferents llocs, la meva ruta és una mica més llarga. A més, a la tornada, amb tal d'estalviar-me el riu Besòs i el seu maleït vent de cara. He preferit tornar pel Bosc d'en Vilaró i sortir a l'urbanització La Vallençana i tornar a Badalona per la riera de Canyet i després Marti i Pujol. Són un parell de centenars de metres de desnivell que s'afegeixen, però al menys valen la pena acabar amb una mica de velocitat. I més, amb la calor que a aquesta hora feia.

Per no agafar tanta calor he sortit ben d'hora, a les 6:52. Així, he entrat a Collserola per Cerdanyola i he gaudit de la temperatura fresqueta que n'hi ha en la part baixa de Collserola, així com a la baixades quan agafes velocitat. En canvi, conforme anava pujant, i sobre tot a la part alta, encara que era ben d'hora, la temperatura ja era una mica escandalosa. Per sort he pogut refrescar-me el cap a les fonts de S. Medir, Can Coll i a l'entrada del carril bici de Santa Coloma.

La ruta és gairebé tot ciclable, menys en tres punts on sobresurten unes quantes roques, com bé diu mei_fu. També hi ha altres punts on trobem arrels en pujades. La pujada a Can Valldaura és dura, té rampes un xic fortes.

Aquesta ruta la considero de 5 estrelles per la quantitat de senders que he anat. Un bosc atapeït que és d'agrair anar per l'ombra. I és que són macos de veritat. I la dificultat, sempre assumible, és un afegitó més.

Les dades de la sortida són:

Distància total ( amb una mica de pèrdues)............ 61,89 km

Temps en moviment ................................................. 4 h 39 m

Temps total ................................................................ 6 h

Desnivel positiu acumulat ......................................... 1.416 m

Velocitat mitja en moviment ..................................... 13,15 km /h

Velocitat màxima ....................................................... 56,26 km/h

Qualificació IBPindex ................................................. 122 Molt Dura