SERRA DE LA GRITELLA Cornudella-Prades-Siurana-Cornudella

Ruta circular a la Serra de la Gritella, a les Muntanyes de Prades, entre el Priorat i el Baix Camp.
Sortida de Cornudella de Montsant, fins a Prades. Baixada per Siurana i carretera.
CORNUDELLA DE MONTSANT. El topònim ja és documentat al segle xii. Una és d'origen vegetal. Montsant és el nom de la muntanya que domina el poble. Es tracta d'una muntanya on estan documentats a l'edat mitjana nombrosos eremites (persona dedicada a la religió que viu sola en un lloc erm). Per això se la coneixia com "la muntanya santa". Un dels llocs dignes de visita de l'entorn de Cornudella de Montsant és la zona de les ermites de Sant Joan Petit i, sobretot, Sant Joan del Codolar. Enmig del camí d'accés a la part alta de la Serra del Montsant,
Surto de la carretera que puja a Siurana, i al cap de pocs metres la deixo per agafar una ampla pista, la majoria de trams en bon estat i ciclable. La pista puja pel costat esquerra del barranc de l'Argentera, passa per sota del Mas de'n lluc i es va acostant al cingle de la Serra de la Gritella, fins arribar al Coll del Salvadoret, al que hi podriem accedir amb cotxe des de la carretera. Seguim per sota cingle fins el Coll de la Drecera. Ara estem a sota mateix del Pla de Guàrdia. seguim per la pista i deixo a la meva esquerra el Molí de la senyora. Ara ja de baixada fins el Riuet de Prades que travessem a gual. Entrem a Prades per la carretera T-701, que deixo ràpidament per anar fins a la Plaça major pels seus "vermellosos" carrerons. Foto a la plaça Major i la famosa Font de Prades.
PRADES. Prades (del llatí Pratum "prada") és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp. El poble també és conegut com la Vila Vermella per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part dels seus edificis. La seva altitud sobre el nivell del mar (950 m) fa que gaudeixi d'un clima atlàntic que l'ha convertit en un concorregut lloc d'estiueig. Es creu que els àrabs van edificar-hi un castell, fortificat el 1090 a causa de l'avenç de les tropes de Ramon Berenguer III pel Gaià i el Penedès. Prades es va rendir abans del 1153. any en què totes les muntanyes de Prades eren en mans dels comtes catalans. Destaquen el cultiu de patates, avellaners i castanyers. Als seus boscos abunden les tòfones i els rovellons. La Patata de Prades té l'etiqueta d'Indicació Geogràfica Protegida per les seves excepcionals condicions i qualitat.
Surto de la vila de Prades pel Camí de Reus i el Coll del Vidrier (en molt mal estat), millor passar pel Coll de l'Andreu. Aquest coll ja dona a la pista forestal que ens porta a Siurana tot passant per les capçaleres de barrancs importants com el del Carcaix i el de La Gritella. Ja arribem al Pla dels Bassots on hi podem veure un pi singular: el Pi de les Tres Soques. seguim per la pista fins la carretera que mena a Siurana. Ens hi acostem. Entre d'altres coses, admirem el Mirador i l'Esglèsia romànica.
SIURANA. Siurana, o Siurana de Prades, és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca catalana del Priorat. Està situat a 737 metres d'altitud, sobre una cinglera de roca calcària, a l'extrem de les Muntanyes de Prades i sobre el riu de Siurana. Els orígens de Siurana es remunten a èpoques prehistòriques. Tot i que no es coneixen restes de construccions prehistòriques, a la zona de Siurana s'hi han trobat nombroses pedres de sílex brunyides. La Siurana sarraïna es va formar l'any 869. La llegenda de la Reina Mora diu que la reina estava banyant-se quan va veure com la ciutat era atacada. Davant la desesperació, va sortir nua de l'aigua i va muntar en el cavall per dirigir-se al precipici. A destacar: El Castell de Siurana, l'església romànica de Santa Maria o de la Mare de Déu de l'Aigua. també hi ha un Asteroide dedicat a Siurana des de l'any 2010.
Surto del poble de Siurana per la carretera asfaltada que baixa directament a Cornudella. faig foto de les vistes de la zona d'escalada de Siuranella i del poble de Siurana des de sota.