Valleta-Puig Esquers-Llança-Valleta

Sortim de Valleta, un veïnat de Llança a tocar la carretera N-260. Anem seguint la riera de Valleta per una pista. Passem pel costat de l'àrea d'esbarjo de Sant Silvestre de Valleta, si volguéssim anar-hi hauríem d'agafar el camí que hi ha després de la riera a la dreta. Nosaltres agafem el de l'esquerra, aquí el camí comença a pujar. Al cap d'un parell de quilòmetres prenem el camí de la dreta i deixem a l'esquerra una pista que va a Vilamaniscle. Trobem el Mas de Baix i el Mas Guanter, aquest segon en runes, tot i que en la seva esplendor devia está a vessar de vida, ja que es veu un mas molt gran. Continua la pujada i al cap d'uns quilòmetres arribem al Puig d'Esquers, on hi ha unes vistes a 360° impressionants, des de l'Albera al Montseny passant pel Canigó, les Salines, Rocacorba, el cap de Creus, i a sota nostre els pobles de Colera, Llança, i el Port de la Selva, tots tres acaronats pel mar. A la pendent sud de la muntanya i a pocs metres del cim, hi ha el dolmen de Puig Esquers, de reduïdes dimensions però ben conservat. Baixem direcció Molinàs però no hi arribarem, ja que una mica després del coll dels tres camins agafem el camí de la dreta que ens dura a la carretera N-260 -el de l'esquerra ens duria a Molinás. Baixem per la nacional i abans d'entrar a Llança a l'alçada de la cala de l'Argilera, agafem el camí de ronda que ve de cala Grifeu. Suposo que de cara a l'estiu o caps de setmana aquest tram no es pot fer en bicicleta per no molestar a la gent que va a peu. Som a la platja de llança, davant nostre tenim el Castellar, un illot que fins als anys setanta de segle passat estava separat de terra ferma per uns esculls, amb la construcció del port es va fer l'istme que podem veure en l'actualitat. Des de dalt hi ha molt bona vista i molta pau. Quan travessem llança ens aturem a la plaça major on hi podem veure l'església de Sant Vicenç, que antigament depenia del monestir de Sant Pere de Rodes, la torre d'estil romànic que pertanyia a l'església i l'arbre de la llibertat, un plàtan de grans dimensions que fou plantat l'any 1870. Tornem a agafar la carreta nacional i a la sortida de Llança ens desviem per la ribera de Madres, voltem una pedrera i arribem al coll de Madres. Només falta una petita baixada i arribem al punt de sortida. Sens dubte aquesta baixada és el pitjor tros de tota la ruta, nosaltres l'hem fet baixant de la bici, per mes "INRI" hem de travessar la riera de Valleta per un gual i hi ha quasi dos pams d'aigua, ens espavilem com podem i arrosseguem les bicis per un camp ple de rostolls que queda a l'esquerra. Si no volguéssiu baixar per aquí hi ha la possibilitat d'agafar el camí de la dreta, al coll de Madres, i anar a Sant Genis de Terrer, coll de les Portes i Sant Silvestre de Valleta on trobaríem el camí que hem fet d'anada. Val a dir que les pistes d'aquesta zona estan en molt bon estat. Que tingueu una bona pedalada.