Volta al Montsec de Tost

Recorregut pel Montsec de Tost als contraforts occidentals del Cadi i la vall del Segre, passant per la vall de la Vansa i la de Tost a l’Alt Urgell, una zona poc poblada, tranquil.la i solitària. Ens dirigim al llogaret de Torà de Tost, al municipi de ribera d’Urgellet. Per accedir-hi hem de pujar per una estreta pista asfaltada que passa per l'església romànica de Sant Martí de Tost i ens ofereix magnífiques vistes. El poble està situat en un turó a uns 1000 metres d'altitud. Aparquem a la part alta del poble, davant l’estudi, que va ser l'escola fins la dècada dels 60 del segle passat.
Sortim pel camí del Coll d’Arnat que va el vessant obac de l’oest del Montsec de Tost, la pista és pedregosa però bastant pedalable, amb algun tram de forta pujada. Trobem el mirador de la Planosa, on hi ha dos bancs de fusta, tenim una bona panoràmica del poble.
Arribem al Coll d’Arnat o Colldarnat, per on passa la pista de Montant de Tost, camí vell de la Vansa a la Seu d'Urgell. Sota hi ha el despoblat del mateix nom. Seguim per la pista asfaltada que davalla fort fent diverses llaçades, al arribar al riu de la Vansa la pista planeja seguint el curs del riu. Un cop passat el barri de la Barceloneta format per cases disperses, deixem la pista i ens desviem a l’esquerra per un camí carreter que puja fins a trobar la pista asfaltada de Sorribes de la Vansa.
Ens desviem a l’esquerra en un anar i tornar per visitar l’ermita romànica de Sant Julià de Garrics. Dins hi trobem una preciosa policromia que descriu amb imatges la vida de Sant Julià, protegida per unes parets de vidre que la fan visible pero protegida. Retornem a la pista i pugem cap a Sisquer on hi ha l'església d'estil romànic de Sant Romà de Sisquer. Continuem cap al Coll de Bancs amb magnífiques vistes del Cadí. Hi ha un area de descans amb un mirador, taules, bancs i una font d’aigua molt fresca. Des d'aquí agafem la carretera secundaria C 462, amb trànsit de cap de setmana, motos, cotxes esportius andorrans tipus ferraris i força ciclistes de carretera. Passem per Adraén, el poble més alt de la vall a 1434 metres d’altitud, situat a la capçalera del riu Bona. Arribem al punt més alt de la ruta d'avui, el Coll de la Trava o Coll de Laguén, on també hi ha un àrea de descans amb bancs. Nosaltres agafem el camí de Banyeres que baixa suaument cap al Coll de l’Endurat i després cap al Coll de Creus, un paisatge singular amb el terra de color vermell per les argiles amb alt contingut de ferro, de gran interès geològic.
Des del Coll de Creus seguim el GR 150 que s’endinsa en un paisatge totalment diferent amb prats verds, al poc rato abandonem el GR per seguir el camí que va a la Casa de Coll de Creus, on hi ha uns gossos molt escandalosos, sort que el més gros esta lligat. Un cop hem passat la casa deixem el camí i agafem un sender, antiga pista, que va per l’obaga del vessant nord del Montsec de Tost. El sender és molt tècnic, amb molta pedra, aragalls i alguns trams amb forta baixada. Algunes parts les hem de fer a peu, avancem lentament. El veig inclús difícil per gent molt experta. Per fi arribem a un camí més transitable, passem pel Cortal del Miquel al recte del despoblat de Sauvanyà. Per camí en bon estat arribem de nou a Torà de Tost.
Un magnífic recorregut per un indret poc habitat i poc transitat.
Hem circulat per camins de carro força pedalables, per pistes asfaltades sense trànsit i per carreteres secundàries, però també hem resseguit un sender molt tècnic i difícil, jo recomanaria buscar un altra opció i evitar el tram que va des del quilòmetre 34 al quilòmetre 36, és un martiri, per això la qualifico de difícil, la resta és molt rodadora.