Volta al Pantà de Rialb

Un altre cop tornem al territori Segre-Rialb, aquesta zona cada vegada ens captiva més. Un paratge agrest amb un alt valor paisatgístic, ple de valors naturals i culturals. El itinerari d’avui és la volta al pantà de Rialb. Aquest embassament, el segon més gran de Catalunya, va ser inaugurat el 2000. Recull les aigües del Segre, del Rialb i de la Ribera Salada. La seva construcció es va anar endarrerint per l'elevat cost de la seva construcció i l'oposició dels habitants, que van ser desallotjats de les seves cases i es van submergir les terres més fèrtils.
Aparquem Gualter, capital del municipi de la Baronia de Rialb. Iniciem el recorregut ascendint per la carretera C 1412 b que va al port de Comiols. Pugem al mirador de la Presa, més endavant ens desviem a la dreta, a la carretera perimetral del pantà. Arribem a l'església de Sant Girvés de la Torre o de la Heretat de Guàrdia, situada sobre un llom del marge dret del riu Rialb. Una de les moltes ermites romàniques que hi ha en aquesta zona. Obra del segle XI que segueix els models llombards, forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Molt a prop hi ha l’Àrea del Dolmen de Sòls de Riu. Un indret creat per traslladar alguns dels monuments, i evitar que quedessin anegats sota les aigües. Hi ha el dolmen de Sòls de Riu, també conegut com l'Espluga dels Tres Pilars, un megàlit funerari. L'església de Santa Eulàlia de Pomanyons i unes enormes cisternes de pedra que suposadament devien ser per oli o vi.
Continuem per la carretera de Poltig LV 5118, i després la de Vilaplana que va bordejant la riba del pantà. Arribem a Sant Miquel de Vilaplana, situat en un planell elevat. Uns metres més endavant hi ha el llogaret de Vilaplana, totes les cases del poble s’abasteix d’aigua calenta amb una caldera de biomassa central, que crema matèria primera de la tala selectiva d'arbres per esponjar els boscos de l'entorn. És la Xarxa pública de calor.
Continuem el recorregut cap a la Clua, situat sobre un rocam a l’interior d’un pronunciat meandre del Segre, davant Castellnou de Bassella, al cim hi ha l'església romànica de Sant Sebastià i a la riba del pantà, la capella de Sant Martí de la Clua situada al marge de les terres del pantà.
Ens dirigim al pont de Nuncarga per creuar el Segre, passem per Sant Serni d’Aguilar nou, de construcció contemporània, substitueix l'església parroquial del poble d’Aguilar que va ser ensorrada al anegar el poble. És de planta irregular, amb campanar de cadireta sobre la façana oest. Es van rescatar alguns elements arquitectònics de l'església vella. Creuem el Segre i seguim per l’antiga carretera, sense voler-ho ens hem posat al Bassella circuit de motocròs. Anem a creuar la ribera Salada per l'únic pont possible el de la C 14. Hi ha molt trànsit, ens atabala, i entrem al primer camí que trobem, ha estat mala idea, el camí és molt dolent, no pedalable. Recomano anar uns metres més amunt, davant del museu de la moto surt un camí millor. Anàvem tant distrets que ens hem passat el dolmen d’Estracs. En aquesta part la ruta és més tècnica, camins pedregosos amb molt desnivell, sobre tot el camí de la Riera de la Madrona, que ens porta al Llogaret de Guardiola, que pertany al municipi de Bassella. Hi ha l'església de Santa Fe, assentada sobre una gran roca. Continuem cap a Mirambell, estructura urbana típicament medieval, amb un carrer clos, orientat de nord a sud, que estava tancat per un portal, té unes espectaculars panoràmiques de la Serra d’Aubenç. Baixem pel camí de Cal Joanet, trobem una cruïlla i ens desviem a la dreta pel camí de Sant Ermengol. Pugem per l’Obaga del Torrent del Bacó, anem a la Plana de la Cluella, on hi ha el mas de la Cluella i l’antiga església de la Mare de Déu de la Cluella, en declivi. Per l’Obaga del Masuco anem a creuar el pont sobre el Segre. Visitem Santa Maria de Gualter, en ruïna per una explosió durant la guerra civil, actualment s’ha restaurant una una ala del claustre romànic i l'esquelet ogival de l'església.
Qualifico de difícil, perquè encara que la major part passa per carreteres secundàries sense trànsit, alguns trams del marge esquerre son molt tècnics i amb molt desnivell, de mal pedalar.