Can Carreres, Estret de Roques, Montbaig (Sant Ramon), Font de Golbes. (Sant Boi)

Ruta circular de Can Carreres a l'Estret de Roques, Sant Ramon, Font de Golbes i Can Carreres.

Aquesta petita ruta circular de 7,4 km té un desnivell de 240 m.
Es caracteritza per tenir un pendent continuat i petita al llarg de tot el trajecte.

Tot el camí va por pista forestal, excepte el tram de l'Estret de Roques fins al camí de pujada a Sant Ramon per la font de Golbes, que segueix un sender amb pendent molt suau.
Surt de Can Carreres (barri de Marianao), arriba a les cases de Can Carreres Vell, per anar a prendre el camí de l'Estret de Roques, fins al pont de fusta que travessa la carretera.
Després agafa el sender que ens portarà al camí de pujada a Sant Ramon, per fer els últims revolts.
Una vegada en l'ermita, hem de baixar fins a la font de Golbes i la carretera de Sant Climent per prendre el camí vell de Can Carreres fins a la plaça de Pedres Blanques on finalitzen aquesta ruta.

En aquest mes de setembre he prestat atenció a la vegetació que està en flor o en fruit.

El color vermell del llentiscle crida molt l'atenció en aquesta època. Això en recorda que ben aviat ens trobaren amb el recol•lectors que espolien els nostres boscos mediterranis d'aquesta planta i la comercialitzen els mercats de les flors.

També destaca l'enfiladissa anomenada arítjol.

El marfull es troba amb les drupes que formen els fruits madurs de color blau fosc quasi negre.

Les glans de l'alzina i el roure cerrioide es troben quasi en el seu punt de maduresa.

L’arboç comença a tenir les cireretes de pastor madurant.

Ara es veuen a les vores del camí moltes moltes olivardes, amb les inflorescències grogues.

Encara es troba en flors blanques el Matapoll.

El garrofer comença a tenir les seves inflorescències masculines i femenines freqüentment en peus diferents.

Com a curiositat una gramínia que es pot veure ara florida en el seu màxim esplendor la cortadèria, és una planta invasora, de difícil erradicació i que s'entén de forma inexorable per la cornisa cantàbrica. Forma uns plomalls molt bonics i cridaners. No s'ha de confondre amb el nostre càrritx, que floreix a la primavera i no a la tardor.