Itinerari botànic pel Parc Catalunya
near Sabadell, Catalunya (España)
Viewed 379 times, downloaded 8 times
Trail photos
Itinerary description
Amb aquesta passejada podrem conèixer els següents arbres: el pi pinyoner, el plàtan, l'olivera, el cirerer, el roure martinenc, el xiprer, l'alzina surera, etc.
Durant el recorregut he pogut observar diferents aus com el puput, la garsa, el colom, l'ànec collverd i la cuereta blanca, entre altres.
També transcorre per la masia i la font de Can Rull i gaudirem d'unes magnífiques vistes (si la climatologia ho permet) en el punt més alt del parc: Montserrat, Collserola, la Mola, el Montseny, els cingles de Bertí, el Tibidabo, la Serra de Marina…També
hi ha una bona panoràmica de tota la ciutat i veiem edificis destacats com la Torre de l’Aigua.
Un altre indret a destacar és el jardí per a papallones i altres pol•linitzadors que comprèn plantes aromàtiques, nectarífiques, de sotabosc i de prat que proporcionen una gran quantitat d'olors i colors, així com diferents ritmes de floració.
Espero que en gaudiu!
Waypoints
Llac petit de les lletres
En aquest indret hi habiten diverses parelles d'ànecs coll-verd.
Cirerer
Floreix en en els mesos de febrer i març i és un arbre fruiter, sí, però té un valor ornamental molt alt. És una planta que a la primavera s'omple de precioses flors, que a l'estiu ens proporciona ombra i que a la tardor el color verd de les seves fulles deixa pas a diferents tonalitats de taronges i vermells. Per si fos poc, les cireres són un deliciós refrigeri que es pot gaudir durant l'estació calorosa de l'any.
Pinassa
Sota l’ombra dels pins hi podem trobar un sotabosc d’arbustos retallats, que tot i que val la pena anomenar-ne alguns com el pitòspor, molt comú o el marfull, autòcton. Més endavant trobem d’altres arbustos típics mediterranis com el llentiscle, la ginesta o l’arboç, que floreix a l’hivern. També hi trobarem alguna alzina i algun roure, petits i aïllats. Font: https://www.sabadell.cat/ca/itinerarisparcs/20118-itinerari-a-peu-al-parc-catalunya
Olivera
Arbre de vida molt llarga (se'n coneixen exemplars mil•lenaris a Catalunya). Conreat des de fa milers d'anys, és un símbol de la Mediterrània i de la pau. És fàcil de distingir pel color platejat de la capçada i pel tronc tortuós i recargolat en els individus més vells. Normalment, el seu port és baix i amb forma arrodonida per les podes, tot i que les oliveres poden arribar a fer 10 m d'alçada. Les fulles són dures, coriàcies, de forma allargada, amb l'anvers de color verd grisós i platejades al revers. Les flors són menudes i poc vistoses i maduren en les conegudes olives a la tardor. Font: https://www.sabadell.cat/ca/arbres-de-sabadell
Palmera de Canàries
Molt similar a la palmera datilera, però més elegant i ornamental. Es distingeix per tenir l'estipit més gruixut, un aspecte general més robust, les fulles d'un verd més intens i pels dàtils més petits. Font: https://www.sabadell.cat/ca/arbres-de-sabadell
Alzina
Arbre amb capçada ampla i baixa en estat natural. Pot arribar a fer més de 25 m d'alçada. La seva escorça és marró fosc, gairebé negre, molt clivellada, però amb solcs poc profunds. Les seves fulles són dures, brillants a l'anvers i blanquinoses al revers. Poden ser més o menys serrades, depenent de l'exemplar i de Ia part de Ia capçada. La floració pot ser força vistosa, amb alguns individus coberts completament per les flors masculines, de color groc daurat. L'alzina ha estat un dels arbres més útils per a I'home en aquesta banda del Mediterrani. Amb Ia seva fusta es feien les rodes de carro. Amb les seves aglans es podia alimentar el bestiar. El carbó d'alzina era una de les fonts principals d'energia. Encara avui en dia és molt valorat perquè a les seves arrels creixen les molt apreciades tòfones. Font: https://www.sabadell.cat/ca/arbres-de-sabadell
Mèlies
Petita alineació de mèlies o també conegut com a arbre sant per l’ús que se’n feia dels seus fruits. Arbre no gaire alt, de fins a 12 — 15 m d'alçada. L'escorça dels exemplars joves és característica: Ilisa i de tons grisos, esquerdada verticalment o bé amb petits punts marronosos. Les fulles són compostes, d'una mida gran, amb foliols de marge serrat. Les flors són amb pètals petits, de color lila blanquinós i creixen formant raïms. Els fruits pengen durant tot l'hivern i faciliten la identificació de l'arbre. Aquests fruits són tòxics i tenen una forma rodona, d'un o dos centímetres de diàmnetre i de color groc marró clar. S'anomena també "arbre sant" perquè els ossos dels seus fruits han estat utilitzats des de l'edat mitjana per fer rosaris. Font: https://www.sabadell.cat/ca/arbres-de-sabadell
Ametllers
L'ametller és un arbre de fulla caducifòlia. Pertany a la família de les rosàcies, que és una de les més evolucionades i nombrosa en espècies. És principalment cultivat per les ametlles, encara que cal tenir cura a diferenciar-ne l'ametlla dolça de l'amarga que és tòxica d'ús farmacològic. Font: https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Ametller
Roure martinenc
Arbre que no sol sobrepassar els 20 o 25 m d'alçada, però de capçada molt ampla i arrodonida quan es troba aillat. L'escorça és fosca, amb solcs marcats en els individus més vells. El seu nom ve donat pel revers de les seves fulles i els brots, que són pubescents, amb pèls molt petits. La fulla és d'un verd més fosc a l'anvers i amb lòbuls poc profunds. El seu fruit és un aglà. Hi ha 5 espècies de roures a Catalunya i es reprodueixen entre elles formant múltiples híbrids. Es calcula que hi ha uns 200 híbrids diferents a tot Catalunya. Font: https://www.sabadell.cat/ca/arbres-de-sabadell
Xiprer de la Masia de Can Rull
El xiprer és un arbre inconfusible pel seu port amb forma de fus. L'escorça és també particular: de color gris i finament clivellada. Les fulles són escames. Els cons de reproducció creixen per separat en dos sexes al mateix individu. La part masculina creix a l'extrem de les fulles i Ia part femenina són cons arrodonits, primer verds, després més grisos fins a esdevenir Ilenyosos i obrir-se en diverses escames en madurar. A Ia ciutat trobem també d'altres espécies de Ia seva família, molt semblants en aparença perõ amb un altre port. Hi podem trobar el Cupressus arizonica Greene (xiprer blau), que és de capçada més ampla. També podem confondre el xiprer amb Ia tuia, Thuja occidentalis L. , molt habitual per a tanques arbrades, que es distingeix perquê les seves branques creixen formant plànols perpendiculars al terra. Un altre xiprer, poc freqüent a Sabadell, és el Cupressus macrocarpa, molt similar al xiprer de jove. Font: https://www.sabadell.cat/ca/arbres-de-sabadell Els xiprers, a banda de la seva simbologia funerària, eren també un símbol d’hospitalitat als pobres. Si es plantava un xiprer, la casa oferia menjar i beure. Si se’n plantaven dos, s’oferia menjar i dormir. Algunes cases n’arribaven a plantar tres, símbol de molta hospitalitat. Font: https://www.sabadell.cat/ca/itinerarisparcs/20118-itinerari-a-peu-al-parc-catalunya
Lledoner
Arbre caducifoli amb tronc dret i escorça grisenca i Ilisa. Els exemplars aïllats i amb port natural poden fer uns 10 m d'amplada de capçada i uns 15-20 m d'alçada. Les fulles són lanceolades, de 4 a 15 cm, piloses, dentades, acabades en una punta allargada i aspres per l'anvers. Les flors són petites, verdoses i amb peduncles molt llargs. N'hi ha de masculines i d'hermafrodites en el mateix arbre i surten al mateix temps que les fulles. El fruit és el Iledó, globulòs i d'1 cm aprox., verd al principi i negre quan madura a la tardor. És comestible i apreciat pels ocells. A Sabadell trobem també alguns individus de Celtis occidentalis L. (Iledoner americà) amb les fulles més ovades, amb pocs pèls i escorça més rugosa que el Iledoner. El Iledoner s'adapta molt bé a les condicions més dures de l'ambient urbà. Suporta bé la contaminació i les condicions de clima més extremes. Poques plagues o malalties l'afecten i els cops i ferides al tronc cicatritzen arnb facilitat. Font: https://www.sabadell.cat/ca/arbres-de-sabadell
Refugi per a gats
Aquest refugi per a gats havia estat un contenidor de vidre: es va perforar una porta per permetre l’entrada dels gats i una altra a la part posterior per facilitar la neteja i el manteniment per part de la persona que en té cura. Per tal de fer-lo més atractiu va ser pintat de forma voluntària per evitar que en sigui objecte de vandalisme. Font: https://www.diaridesabadell.com/2019/11/25/progat-sabadell-refugi-gats/
Estació del ferrocarril del Parc Catalunya
El circuit reuneix, en el seu recorregut de més de 3 km., tots els al·licients d’una autentica línia de muntanya: pendents de 14 mil·lèsimes, 9,5 metres de desnivell, un imponent viaducte de 42 metres de longitud i 5 metres d’alçada, 6 túnels amb una longitud total de 106 metres – el més llarg de 29 metres en corba – seccions de via doble i via única, una estació, 2 baixadors, tallers i dipòsits. Font: http://www.cemfes.org/paginas/instalacions.html
Pineda de pi pinyoner
És un pi robust, de capçada ampla i aparassolada i tronc gruixut. Alguns exemplars arriben als 30 m d'alçada. Els adults són fàcils de distingir pel seu port i per Ia seva escorça gruixuda amb plaques de colors vermellosos. Els joves formen una capçada arrodonida, de vegades fins a tocar a terra. Les seves acícules, agrupades de dues en dues, són les més Ilargues dels nostres pins, d'entre 10 i 20 cm, rígides i punxants. La pinya és molt gran, d'uns 12 x 10 cm. Els seus pinyons, comestibles, triguen 3 anys en madurar. Font: https://www.sabadell.cat/ca/arbres-de-sabadell
Plataner
Arbre fàcil de distingir per la seva escorça Ilisa, de color gris verdòs i plaques fosques que es desprenen. Per l'atractiu de la seva escorça, per la seva ombra, per créixer ràpid i per suportar bé les podes, és una de les espècies de carrer més comunes. En el seu port natural pot arribar fins als 35 m d'alçada, amb una capçada molt ampla. La seva fulla és palmada, té entre 3 i 8 lòbuls triangulars i un peciol llarg. Les flors, molt petites, creixen formant unes boles, al mateix moment que surten les fulles. Els fruits tenen pèls i es desprenen un any després en madurar. Creix molt bé vora els rius i torrents i la seva fusta és semblant a la del faig, per la qual cosa antigament s'havia plantat molt per al seu aprofitament forestal. A la riba del riu Ripoll o al parc de la Salut es poden trobar rebrots crescuts d'antigues soques. En la font de Can Rull hi ha els exemplars més grans a l'interior de la ciutat, amb formes molt peculiars. Font: https://www.sabadell.cat/ca/arbres-de-sabadell
Sòfora
Arbre de fins a 25 m d'alçada en bones condicions de creixement. És molt similar a la falsa acàcia o robinia (Robinia pseudoacacia L.). Es diferencia per tenir els folíols acabats en punxa (forma lanceolada). A més, les flors, petites, creixen agrupades en inflorescêncies dretes de color blanc. El fruit és un llegum que es caracteritza per tenir un estrangulament molt marcat entre les llavors. Font: https://www.sabadell.cat/ca/arbres-de-sabadell
Monument a Antoni Farrés
Aquest monument està dedicat a l’alcalde Antoni Farrés i ens trobem en el punt més elevat del parc. Val la pena aturar-se un moment i gaudir de les vistes en dies clars: Montserrat, la Mola, el Montseny, els cingles de Bertí, Collserola i el Tibidabo, la Serra de Marina…També hi ha una bona panoràmica de tota la ciutat i veiem edificis destacats com la Torre de l’Aigua o el campanar de l’església. Font: https://www.sabadell.cat/ca/itinerarisparcs/20118-itinerari-a-peu-al-parc-catalunya
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
No conexia el Parc im,ha semblat momr interesant Geacies per compartir Salud i cames
Moltes gràcies per la seva valoració enricgelis1.