(2022 06 05) Petit recorregut després de la visita a l'exposició: Fulles, un món extraordinari. Llorenç del Penedès

Download

Trail photos

Photo of(2022 06 05) Petit recorregut després de la visita a l'exposició: Fulles, un món extraordinari. Llorenç del Penedès

Author

jlcc

with 1 trail buddy

6,601 241 4899

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 0.62 mi
Elevation gain: 3 ft
Technical difficulty: Easy
Elevation loss: 3 ft
Max elevation: 540 ft
TrailRank: 44
Min elevation: 491 ft
Trail type: Loop

Moving time: 24 minutes
Time: one hour 24 minutes
Coordinates: 202
Uploaded: June 5, 2022
Recorded: June 2022

Be the first to clap

near Llorenç del Penedès, Catalunya (España)

Viewed 116 times, downloaded 1 times

Trail photos

Itinerary description

Després de la inauguració de l'exposició: Fulles. Un món extraordinari es va realitzar un petit recorregut als afores del poble de Llorenç del Penedès, per la zona del torrent de Llorenç. A càrrec de Francesc Caralt de Flora Catalana.

Per veure el contingut de l'exposició:
https://ca.wikiloc.com/rutes-observacio-de-flora/exposicio-fulles-un-mon-extraordinari-llorenc-del-penedes-104766579

Es va veure "in situ" les formes d'alguns tipus de fulles i les seves utilitats en medicina tradicional.

Les plantes que vam observar van ser:
Llentiscle o mata. Pistacia lentiscus. Fam. Anacardiàcies.
Ravenissa groga. Hirschfeldia incana. Fam. Crucíferes.
Malva. Malva sylvestris. Fam. Malvàcies.
Enganxagossos, espina-xoca. Xanthium spinosum. Fam. Asteràcies.
Olivarda. Dittrichia viscosa (Inula viscosa). Fam. Asteràcies.
Llengua de ca. Cynoglossum creticum. Fam. Boraginàcies.
Saüc. Sambucus nigra. Fam. Caprifoliàcies.
Plàtan d’ombra. Platanus x hibrida. Fam. Platanàcies.
Card marià. Silybum marianum. Família: Asteraceae.
Lledoner. Celtis australis. Fam. Ulmàcies.
Llorer. Laurus nobilis. Fam. Lauràcies.
Blenera sinuada. Verbascum sinuatum. Fam. Escrofulariácies.
Panical de camp. Eryngium campestre. Fam. Umbel·líferes.
Jonc boval (Scirpoides holoschoenus). Fam. Ciperàcies.
Esquitxagossos o cogombre amarg. Ecballium elaterium. Fam. Cucurbitàcies.

Waypoints

Casa Cultura

El recorregut botànic el van iniciar a les portes de la casa de la Cultura de Llorenç del Penedès.

Llentiscle o mata

Llentiscle o mata. Pistacia lentiscus. Fam. Anacardiàcies. Aquests exemplars han arribat a la mida d'arbre, normalment són arbustos. Són perennes, de fulla composta, paripinnada, amb folíols lanceolats. La textura de les fulles és coriàcia. És dioica. Té les flors de color vermellós, sense pètals. Els fruits són drupes, primer vermelloses i negres al final. Últimament, pateix una intensa recol·lecció incontrolada per a usos en floristeria.

Ravenissa groga

Ravenissa groga. Hirschfeldia incana. Fam. Crucíferes. Té una roseta basal. Remei biològic per tractar la contaminació per metalls pesants. Per exemple en un antic cementeri de cotxes, per tal de netejar el sòl de la contaminació dels metalls pesants, es planta perquè els absorbeixi.

Malva

Malva. Malva sylvestris. Fam. Malvàcies. Fulles arrodonides, lobulades i dentades. Les flors són de color purpuri. Els segments del calicle són lliures i estrets. El fruit és un esquizocarp aplanat, els panets dels nens. Presenta quasi sempre un fong paràsit Pucsinia malvacaerun que és tòxic.

Enganxagossos o espina-xoca

Enganxagossos, espina-xoca. Xanthium spinosum. Fam. Asteràcies. Presenta unes estípules llargues, grogues i punxants. Fulles lanceolades, partides, amb pecíol curt. Són de color verd per l'anvers i gris tomentós pel revers. Les inflorescències són unisexuals. El fruit té agullons en forma de ganxo. És originària d'Amèrica del Sud.

Olivarda

Olivarda. Dittrichia viscosa (Inula viscosa). Fam. Asteràcies. És una mata semicaducifòlia glandulosa i enganxosa. Té una olor peculiar. Fulles lanceolades, dentades o serrades, sèssils. Les inflorescències són de color groc. Es considera una planta remeiera. S'ha fet servir per tractar el paludisme. S'utilitza en el cultiu ecològic de l'olivera.

Llengua de ca

Llengua de ca. Cynoglossum creticum. Fam. Boraginàcies. És biennal. Té una roseta basal i una tija amb ramificacions superiors. Les fulles basals són llargues, les superiors sèssils. La inflorescència és una cima escorpioide. Les flors són blaves amb venes violetes.

Saüc

Saüc. Sambucus nigra. Fam. Caprifoliàcies. És un arbust caducifoli. Es caracteritza per tenir la medul·la de les tiges blanca. Fulles compostes i oposades. Els folíols són lanceolats, dentats. Les flors són blanques. Els fruits són rodons, primer verds i després negres. Són comestibles i es fa confitura.

Plàtan d’ombra

Plàtan d’ombra. Platanus x hibrida. Fam. Platanàcies. És un arbre caducifoli. L'escorça del tronc es desprèn en plaques. Fulles grans amb lòbuls dentats, pecíol llarg. És monoic i té inflorescències separades en el mateix arbre. La pol·linització és molt intensa i genera al·lèrgies al començament de la primavera. El fruit té forma esfèrica. S'utilitza com a arbre d'ombra en els carrers i parcs.

Card marià

Card marià. Silybum marianum. Família: Asteraceae. És biennal, el primer any forma una gran roseta de fulles grans i el segon, forma peduncles on surten els capítols solitaris. Els capítols tenen bràctees rígides acabades en espina. S'ha utilitzat per depurar el fetge perquè regenera les seves cèl·lules. És un antídot per la intoxicació per Amanita phalloides.

Lledoner

Lledoner. Celtis australis. Fam. Ulmàcies. És caducifoli. Les fulles són alternes, el·líptiques, dentades, de base asimètrica i peciolades. La fulla té pèls, rígids per l'anvers i suaus pel revers. La seva escorça és grisenca i llisa.

Llorer

Llorer. Laurus nobilis. Fam. Lauràcies. Pot ser un arbust o un arbre baix. Perennifoli. Les fulles són enteres, lanceolades, amb el marge una mica ondulat, coriàcies, amb el pecíol curt. Són aromàtiques. El fruit és negre, quan és madur. Les fulles es fan servir com a condiment.

Blenera sinuada

Blenera sinuada. Verbascum sinuatum. Fam. Escrofulariácies. Planta bianual. El segon any creix la tija amb l'estructura reproductora.

Panical de camp

Panical de camp. Eryngium campestre. Fam. Umbel·líferes. Planta perenne. Cada any regenera la part aèria. Fulles molt espinoses, glauques, coriàcies. La inflorescència és un capítol de capítols: pleocasi de capítols. L'involucre té bràctees patents i punxegudes. La base és comestible. Les tiges es fan servir per baixar les irritacions epidèrmiques.

Jonc boval

Jonc boval (Scirpoides holoschoenus). Fam. Ciperàcies. Sembla un jonc, però és d'una altra família. Per diferenciar-lo de les Juncàcies es veu que la tija és tova i es pot esclafar entre els dits, al contrari que en els veritables joncs. Les tiges són verdes i fan la fotosíntesi. Són erectes.

Esquitxagossos o cogombre amarg

Esquitxagossos o cogombre amarg. Ecballium elaterium. Fam. Cucurbitàcies. Té les fulles carnoses, aspres i grisenques. És monoica. La flor és verda groguenca. El fruit és molt característic, ovoide, aspre, de color verd. Quan està madur, esclata al contacte projectant les llavors. És una planta ruderal i tòxica.